Quan cedir el pis per a lloguer social esdevé un negoci rodó
La fundació Hàbitat3 aconsegueix en menys d’un any habitatges per a 450 persones en risc d’exclusió
BarcelonaLa quadratura del cercle. Així podria resumir-se el que ha aconseguit la fundació Hàbitat3 en menys d’un any. Ho ha fet precisament en un tema tan sensible com l’habitatge, epicentre de bona part del drama desencadenat amb la crisi. En aquest temps, l’entitat auspiciada per la Taula del Tercer Sector Social ha aplegat més de 150 pisos i els ha cedit a famílies en risc d’exclusió o directament desnonades, gràcies a la implicació de les administracions, especialment de l’Ajuntament de Barcelona.
Des que es va constituir al desembre, després d’un any de debats interns per definir exactament allò que volien i podien fer, Hàbitat3 ha reallotjat dins de pisos que estaven buits 134 famílies -453 persones en total-. Un centenar de famílies han anat a parar a habitatges privats, i la trentena restants a un bloc propietat de la Generalitat, ubicat a la Zona Franca, que havia patit problemes d’ocupació.
La clau ha sigut arribar als acords necessaris perquè els propietaris acceptin cobrar menys del que cobrarien en el mercat lliure, ja que les famílies no podien assumir el preu d’una llar. De mitjana el propietari cobra 500 euros al mes per pis i, també de mitjana, les famílies paguen només uns 150 euros, en funció dels ingressos que tenen. La diferència, i aquí hi ha l’altra clau de l’acord, és que l’administració s’encarrega del diferencial. Hàbitat3, en el seu paper de mitjancera, no selecciona les famílies beneficiàries i, per tant, només s’ha de dedicar a la gestió de l’immoble, a fer les inspeccions necessàries per comprovar que tot funciona correctament i, abans i després de formalitzar el lloguer, a fer les reformes que calgui -i que executen persones vinculades amb entitats socials-. El guany per als propietaris, més enllà d’assegurar-se el cobrament, és la garantia que podran fer unes reformes i que el pis quedarà en perfecte estat.
Satisfacció dels propietaris
“Ens semblava una pena tenir pisos buits perquè no podíem fer-hi reformes”, diu per la seva banda Laura Salvadó. Ella i els seus dos germans havien rebut en herència diferents habitatges i, després de buscar informació per veure com els podien llogar, van topar-se amb la proposta d’Hàbitat3. “És perfecte per als propietaris que no disposen de líquid”, argumenta, i a més evita moltes preocupacions perquè no cal estar pendent dels cobraments ni d’arreglar desperfectes. “Zero problemes”, diu. D’altra banda, afegeix que hi ha el component de satisfacció per contribuir a una mica més de justícia social.
L’Ajuntament de Xavier Trias, que és qui va signar el primer conveni, es va comprometre a destinar-hi 6 milions d’euros durant quatre anys, amb l’objectiu que Hàbitat3 arribés a gestionar uns 200 pisos. La presidenta d’Hàbitat3, Carme Trilla, explica que el nou consistori liderat per Ada Colau els ha assegurat que vol ampliar el programa i, mentrestant, també han començat a gestionar pisos al Prat de Llobregat.
Els propietaris cedeixen els habitatges durant un mínim de tres anys i els llogaters els habiten durant un any prorrogable, però les necessitats són tan grans que Hàbitat3 segueix treballant per gestionar el màxim nombre de pisos. “La nostra intenció és arribar a més ajuntaments”, diu Trilla, que també explica que el principal problema l’han trobat amb els pisos buits que són d’entitats financeres. “Els interessem com a eina de gestió però no acaben de formular el com”, diu.
La fundació va assignar el primer pis al gener i, des de llavors, ha aconseguit un pis nou cada dos dies. Va començar amb un únic gestor i ara ja hi ha vuit tècnics treballant-hi. Sense comptar amb l’administració, s’han convertit en el segon gestor d’habitatge social, per darrere de Càritas, una dada que demostra la utilitat de la seva missió. La motivació, més enllà de ser un mer gestor immobiliari, va ser oferir un servei que les entitats socials havien detectat que necessitaven i, com que l’habitatge públic a Catalunya amb prou feines arriba a l’1% del parc total -als països europeus s’enfila fins al 15%-, va pensar-se que aquesta seria una bona solució.
Amb l’aval de Carme Trilla
Potser els més escèptics no acaben de veure la bondat del projecte. Per a ells, potser el més fàcil seria fixar-se en qui presideix la fundació. Amb una llarga trajectòria en el món de l’habitatge, Carme Trilla acaba d’embarcar-se en la idea d’Hàbitat3, i ho ha fet en qualitat de voluntària, sense cobrar res i renunciant a gaudir de la seva recent jubilació. “Se’m fa molt difícil estar de braços plegats”, diu com a única explicació, abans de demanar difusió del projecte. El que li importa és mobilitzar més pisos i, de retruc, reallotjar més famílies.
