El passat 26 de setembre vam tornar a veure el seu característic marbre verd arran de la intervenció del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a l'Assemblea General de l'ONU. Des d'on parlava, Netanyahu? Com qualsevol altre edifici, l'Assemblea General està ubicada en algun lloc concret, òbviament. El complex es troba arran de mar, a Turtle Bay, a Manhattan, i ocupa unes set hectàrees que inclouen l'edifici del Secretariat (la famosa torre de 39 pisos que hem vist en mil imatges), l'edifici de l'Assemblea General, la Biblioteca Dag Hammarskjöld i l'edifici de conferències. Tot i ser físicament dins dels Estats Units, aquestes set hectàrees no estan sotmeses a la jurisdicció nord-americana: tenen condició legal d'extraterritorialitat. Allà s’hi aplica l’estatut propi de l’ONU, i els diplomàtics que hi treballen gaudeixen d’immunitat. Després hi ha les seus de Ginebra, Viena i Nairobi, així com les diverses agències (per exemple, la Unesco a París). En tot cas, és evident que l'organisme més important en termes simbòlics de l'ONU és l'Assemblea General. Es troba a la mateixa ciutat que va veure néixer un dels seus pitjors crítics: el president dels Estats Units, Donald Trump. 

La guerra d'Ucraïna domina, per segon any consecutiu, l'agenda mediàtica de l'Assemblea General de les Nacions Unides i relega a un segon lloc l'emergència climàtica i l'incompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), malgrat comptar amb dues cimeres paral·leles. En la congregació anual de líders del món només hi ha un esdeveniment dedicat a parlar del conflicte: ni més ni menys que el Consell de Seguretat. En aquesta ocasió, ha comptat amb un convidat especial: el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha intervingut, com ja va fer ahir a l'Assemblea, davant la mirada de l'ambaixador rus a l'ONU, Vassili Nebénzia.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha portat aquest dimarts per primera vegada la seva característica vestimenta verd militar a l'Assemblea General de les Nacions Unides, que s'ha inaugurat aquest dimarts a Nova York i s'allargarà una setmana. Després de comparèixer l'any passat amb un vídeo pregravat, on demanava als líders del món sancions contra Rússia, el mandatari ucraïnès ha renovat la crida i ha aprofitat l'atenció mediàtica per demanar el suport de la comunitat internacional.

Per primera vegada des que Rússia va envair Ucraïna, el president Volodímir Zelenski intervindrà dimarts de manera presencial a l’Assemblea General de les Nacions Unides. El mandatari busca renovar el seu suport internacional en un moment de qüestionament de la contraofensiva, que avança a un ritme més lent del que s'esperava després de 19 mesos d'hostilitats.

Fins a seixanta-sis primers ministres, presidents, ministres d'Afers Exteriors i ministres de Defensa de 20 països membres de l'OTAN, així com del Japó i Corea del Sud, publiquen una carta oberta en la qual insten els actuals dirigents a afegir-se al tractat sobre la prohibició de les armes nuclears, aprovat el 2017 però que no pot entrar en vigor perquè ha rebut només 44 de les 50 ratificacions dels estats que es requereixen per executar-lo. La missiva s'ha fet pública en vigílies de la commemoració dels 75 anys de les Nacions Unides, que aquesta setmana celebra la seva Assemblea General anual virtualment, obligada per les restriccions de la pandèmia. Entre els signats hi ha l'ex secretari general de l'Aliança Atlàntica Javier Solana o l'anterior secretari general de l'ONU, el sud-coreà Ban Ki-moon.

Era l’any 1954 i el suec Dag Hammarskjöld, segon secretari general de la història de les Nacions Unides, mirava de ser clar: “[Les Nacions Unides] Van ser creades no per portar la humanitat al paradís, sinó per salvar-la de l’infern”. Vistes amb els ulls d’avui, les paraules de Hammarskjöld poden semblar exagerades. Però llavors, ni deu anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial -i, per tant, de la creació de l’organisme-, no ho eren.

En democràcia són els ciutadans els que elegeixen els seus representants. No obstant això, el president brasiler, Jair Bolsonaro, ha obert la seva primera intervenció davant l'Assemblea General de les Nacions Unides donant les gràcies a Déu "pel mandat i la missió de presidir el Brasil, i per l'oportunitat de recuperar la veritat". De fet, els tres primers oradors de la cimera han citat Déu en els seus discursos, com si es tractés més d'una trobada religiosa mundial que no pas de la reunió anual de dirigents polítics mundials. A Bolsonaro l'han seguit Donald Trump, Abdel Fattah al-Sissi i Recep Tayyip Erdoğan, els presidents dels Estats Units, Egipte i Turquia. Prou significatiu dels temps que corren: un banquet de populistes, dictadors i dirigents autoritaris per obrir el debat a Nova York.

El debat al voltant de què podem fer cada un de nosaltres per lluitar contra l'emergència climàtica no para de créixer i oferir enfocaments interessants. Fa unes setmanes a l'ARA vam dedicar un dossier especial a discutir sobre si s'hauria de volar menys per reduir les emissions, i tot sovint es posa l'accent en la mobilitat i el sector del transport, que consumeix combustibles fòssils, com a principal àmbit en què un canvi d'hàbits individual pot tenir efectes beneficiosos per al planeta. Els experts de l'ONU, però, acaben de situar el sistema alimentari en el centre del debat. El seu diagnòstic és clar: sense un canvi en la dieta dels humans serà molt difícil combatre l'emergència climàtica.

L'autoproclamat president de Veneçuela, Juan Guaidó, ha denunciat que aquesta matinada funcionaris del govern chavista han arrestat el seu cap de gabinet, Roberto Marrero. La detenció s'ha produït després que la policia escorcollés el domicili del company de partit de Guaidó i el del diputat opositor Sergio Vergara, que ha quedat en llibertat. El detingut havia denunciat amb anterioritat que les autoritats bolivarianes havien deixat fusells d'assalt i granades a casa seva per detenir-lo per possessió d'armes.

L'ambaixador espanyol a l'ONU, Jorge Moragas, ha estat elegit aquest dimarts vicepresident de l'Assemblea General de l'ONU. El polític català va ser nomenat ambaixador d'Espanya davant d'aquest organisme internacional el mes de desembre passat i va prendre possessió al febrer. Moragas exercirà el càrrec en el 73è període de sessions de l'Assemblea General, entre setembre del 2018 i juny del 2019. En la mateixa votació, l'equatoriana María Fernanda Espinosa, ministra d'Exteriors del país llatinoamericà, ha sigut elegida presidenta del principal òrgan deliberatiu de les Nacions Unides.

El president nord-americà Donald Trump ha amenaçat aquest dimecres de reduir l'ajut econòmic dels Estats Units als països que votin a favor d'un projecte de resolució de les Nacions Unides impulsat per Palestina en contra de la seva decisió de reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha defensat aquest dilluns la necessitat de reformes en el funcionament de les Nacions Unides i ha lloat les iniciatives posades en marxa amb aquesta finalitat pel secretari general, António Guterres.

El president d'Egipte, Mohammed Mursi, ha demanat aquest dimecres a l'ONU fer de la causa palestina "el seu assumpte prioritari" i afrontar la "tragèdia" que viu Síria, tot i que sense recórrer a la intervenció militar proposada per Qatar.

Els dirigents de 120 països estan reunits a Nova York per participar en l'Assemblea General de l'ONU, amb la revolta a Síria com a rerefons, tot i que formalment no forma part de l'ordre del dia. El programa nuclear iranià, que Israel veu com la pitjor amenaça a la seva integritat en dècades, i les protestes al món musulmà pels vídeos i les caricatures que ridiculitzen Mahoma són també temes sobre la taula.