El sistema financer de Catalunya viu una nova etapa que pot suposar la pèrdua de l'únic dels grans bancs que hi té la seu social, la del Sabadell, recuperada el gener passat després de més de set anys a Alacant pel Procés i el referèndum. Ara, l'oferta de compra (opa) del BBVA i la posterior fusió prevista estan en les mans del govern espanyol. Un cop analitzades les respostes a la inèdita consulta pública convocada per l'executiu, el ministeri d'Economia té fins dimarts que ve, dia 27, per remetre l'expedient al consell de ministres. I aquest haurà de decidir si posa pegues a la fusió basant-se en criteris "d'interès general", ja que els de lliure concurrència els va resoldre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en un dictamen unànime el 30 d'abril.

El consell d'administració de CaixaBank ha nomenat Amparo Moraleda vicepresidenta de l'entitat. Consellera independent des del 2014, la que va ser presidenta d'IBM a Espanya és la primera dona que ocupa aquest càrrec en aquest banc nascut el 2011, sorgit de l'antiga Caixa de Pensions. Moraleda, escollida després de l'informe favorable de la comissió de nomenaments i sostenibilitat, cobreix la vacant deixada per Tomàs Muniesa, un home de la casa que des de l'1 de gener passat és el president no executiu de l'entitat.

El benefici net de Caixa Enginyers es va disparar l’any passat fins als 24 milions, amb un increment del 22,3% respecte al 2023 i un nivell sense precedents en l'entitat. Els resultats, que se sumen al rècord ja enregistrat l'exercici anterior, són els primers amb Juanjo Llopis com a director general, que va substituir l'1 de gener Joan Cavallé, que ocupava el càrrec des de feia dinou anys. L'entitat va registrar un volum de negoci de 8.581 milions, amb una alça del 5,4% i un marge d'interessos de 76,2 milions, amb un increment del 14,9%.

Mentre els seus beneficis afloren i es recuperen els nivells prepandèmia, hi ha un degoteig d'oficines i entitats bancàries que tanquen a tota Espanya. És la cara i la creu del sector financer a l'Estat, i en particular a Catalunya. El Principat s'ha convertit en la comunitat més afectada per la reestructuració financera, fins al punt que els últims sis anys (del 2015 al 2021) ha perdut més de la meitat d'oficines (51%) i han desaparegut 21 entitats bancàries, segons recull l'informe Plantilles del sector financer: imprescindibles, publicat aquest dimarts per CCOO. "Les entitats financeres s'han oblidat de quin és el seu paper social", ha assegurat la secretària de polítiques del sector financer de CCOO, Nuria Lobo, a la presentació.

De recollir més de 600.000 firmes denunciant el tancament d'oficines bancàries a un pla entre govern espanyol i patronals bancàries per revertir l'exclusió financera. Així es podria dir que ha acabat la guerra que Carlos San Juan va començar a través de Change.org per reclamar als bancs un tracte més bo i més personalitzat cap als clients. L'acció d'aquest metge jubilat ha estat la gota que ha fet vessar el got de la problemàtica que fa anys que persegueix el sector financer i que va arrencar amb la crisi del 2008: un forat de 3.000 empleats i només 20.421 oficines bancàries a tot l'Estat, la xifra més baixa registrada des de l'any 1977.

Des de l'última crisi financera la recomposició del mapa del sector bancari espanyol segueix una tendència de concentració a marxes forçades, que ha generat que per cada quatre treballadors que en surten, només n'hi entra un de nou. Ho recull un informe de CCOO publicat aquest dijous sobre l'evolució de l'ocupació en el procés de reestructuració bancària a Espanya entre els anys 2008 i 2020.

Canvi radical de política a Caixa d'Enginyers. L'entitat financera ha començat a comunicar als seus clients que els cobrarà 12 euros trimestrals (48 euros anuals) com a comissió de manteniment si no compleixen algun dels tres requisits següents:

La situació econòmica es deteriora i Mario Draghi no es vol aixecar de la cadira de president del Banc Central Europeu (BCE) sense fer tot el que calgui per mitigar-ho. Ja ho havia avançat abans d'anar-se'n de vacances d'estiu i aquest dijous ha confirmat que reactiva l'artilleria. El consell de govern del BCE ha aprovat un altre paquet de mesures d'estímul per donar una empenta a una economia de l'eurozona que flaqueja: es reprèn la compra de deute públic, s'encareixen els dipòsits als bancs i s'ajorna sense data l'augment dels tipus d'interès.

S'obre la porta a un nou revés del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra els abusos hipotecaris a Espanya. L'advocat general de la UE, Maciej Szpunar, ha conclòs aquest dimarts que l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH), que es va popularitzar en els contractes hipotecaris espanyols entre el 2003 i el 2005, pot ser considerada abusiva i no prou transparent. Contradiu d'aquesta manera la sentència del Tribunal Suprem del 2017 i fa el primer pas cap a un nou revés al sector hipotecari espanyol si, com passa en la majoria de casos, la sentència definitiva del TJUE sobre aquest cas va en la mateixa línia que les conclusions de l'advocat Szpunar, que admet que el mètode de càlcul d'aquest índex és "complex i poc transparent".

El Banc Sabadell va tancar el primer trimestre d'aquest any amb un benefici de 258 milions d'euros, cosa que representa una caiguda del 0,4% respecte al mateix període del 2018, segons ha informat l'entitat financera a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Gairebé un 10% dels bancs de la zona euro no han superat els tests d'estrès del Banc Central Europeu, ja que patirien problemes de capital. Tot i això, la mida reduïda d'aquestes entitats no posaria en perill el conjunt del sector bancari europeu, segons l'informe sobre les proves publicat aquest dimecres pel regulador monetari.

Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya entre el 2006 i el 2012, ha restat importància al milionari cost que va tenir per a les arques públiques el salvament del sistema financer espanyol. A dia d'avui el mateix Banc d'Espanya calcula que els diners que el sector públic ha perdut s'eleven a 40.000 milions, és a dir, el 70% dels diners que es van destinar a rescatar el sector.

Cap dels gairebé 40.000 milions d'euros que van aportar els ciutadans espanyols per salvar la banca van anar destinats a CaixaBank. De fet, i segons la mateixa entitat, aquesta va aportar 4.300 milions d'euros "de la seva pròpia butxaca" per rescatar altres bancs i caixes de l'Estat. Ho ha assegurat aquest dimecres el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, durant la seva intervenció en la comissió d'investigació del Congrés que investiga la crisi del sector financer espanyol.

Ara que l'economia creix de manera "impressionant", ha arribat l'hora de reduir l'elevat endeutament públic d'Espanya. Així es pronuncia el Fons Monetari Internacional (FMI) en les seves conclusions preliminars sobre l'anàlisi del sistema financer espanyol, que ha donat a conèixer aquest dimarts. Tot i que l'FMI avala el sostre de despesa aprovat per al 2018, que s'eleva un 1,3% respecte del 2017, aquesta institució apunta que és el moment de reconstruir les reserves en termes de política fiscal, per la qual cosa reitera, com ja és habitual, que cal apujar impostos. Per això esmena en part les últimes polítiques fiscals impulsades pel govern de Mariano Rajoy, que ha anunciat una rebaixa de l'IRPF i una contractació extraordinària de funcionaris, i ha flexibilitzat 1 dècima l'objectiu de dèficit per a les comunitats.