Estem en un moment en què la vida quotidiana sembla marcada per la velocitat, l’autoexigència i la sensació constant de no arribar a tot. Cada cop ens sembla més difícil aturar-nos a escoltar el nostre cos i les emocions. D’això en parla la doctora en neurociència i psicologia clínica Noelia Samartin Veiga, autora del llibre Has venido a vivir (Penguin Random House Grupo Editorial, 2026).

¿Per què no transformar l’estigma en triomf? ¿Com convertir el cos en una arma de resistència? ¿Com envellir en una societat basada en les aparences? A aquestes i a moltes altres qüestions intenta respondre la novel·lista i crítica cultural Fernanda Eberstadt (Nova York, 1960) a Bite your friends (Muerde a tus amigos en l'edició en castellà de Gatopardo Ediciones). I ho fa inspirant-se en el filòsof grec Diògenes, en les màrtirs cristianes santa Perpètua i santa Felicitat, en el filòsof francès Michel Foucault i en el cineasta italià Pier Paolo Pasolini, entre d'altres. Hi ha una altra protagonista que obre i tanca el llibre, la mare de la Fernanda: Isabel Nash Eberstadt, periodista, escriptora i musa d’Andy Warhol.

Diuen que les criatures neixen amb un pa sota el braç, però les mares naixem amb una càmera enganxada a la mà. Amb l’arribada del meu primer fill, com moltes altres dones, vaig començar a fotografiar compulsivament la nova persona que havia sortit de les meves entranyes. Dia rere dia, setmana rere setmana: un infant és un projecte en expansió, un canvi constant, un cartell de carpe diem amb potes.

"És esgotador haver d'explicar cada cosa que faig, i haver de rebre tot aquest odi sempre. I la culpa és meva per compartir, però no pensava que es muntaria tot això", escrivia Cristina Pedroche en la mateixa publicació d'Instagram que uns dies enrere obria la comporta d'un riu de comentaris en xarxes socials. Comentaris que, com pedres, colpejaven la presentadora per haver mostrat el seu cos tres setmanes després de donar a llum i dir que la ràpida recuperació no amagava secrets més enllà de portar una vida saludable, amb exercici i una bona alimentació.

El vestidor de la meva piscina municipal és un gran retaule sobre l’envelliment. Durant tot el dia s’hi veuen cossos i culs de tota mena, des del nen molsudet fins a la dona de carns flàccides. Però no és el tipus de lloc on es prenen o s’obliden les efímeres decisions de perdre uns quants quilos. Aquí la franja d’edats és molt àmplia però es decanta cap a la gent gran.

1. Identitats. Res del que passa a Catalunya o Espanya és aliè a l’estat general del món: frustrades les esperances generades al segle passat sobre el progrés com a redempció, i després de l’esclat de la crisi del 2008, la via identitària està reemplaçant les estratègies de transformació econòmica i social en la identificació política dels ciutadans: qui soc, on pertanyo. I la distinció dreta/esquerra perd pes respecte a l’alineació patriòtica. Amb l’agreujant que les pàtries, com sempre que toca activar-les, deixen de ser territori de tots per entrar en el joc dels patriotes i els traïdors.

L'autoritat judicial ha confirmat aquest dissabte a la tarda que el cos que s'ha localitzat aquest matí sense vida prop de Traspinedo, a Valladolid, és el de la jove Esther Lopez, de 35 anys, desapareguda fa 25 dies. La noia va ser vista per última vegada el 12 de gener de matinada, als afores d'aquesta petita localitat al costat d'una cruïlla a la carretera N-122. La confirmació de la identitat ha arribat després que la família l'hagi pogut reconèixer.

E l tacte és el primer sentit amb què ensopeguem al món i l’últim que ens deixa quan ens acostem a la mort. “El tacte va abans que la vista, abans que la parla -escriu Margaret Atwood a la seva novel·la L’assassí cec (2000)-. És el primer idioma i l’últim, i sempre diu la veritat”. La nostra biologia ho confirma. Els fetus humans estan coberts de pèls fins coneguts com a lanugen, que apareixen al voltant de les setze setmanes d’embaràs. Alguns investigadors creuen que aquests delicats filaments potencien les sensacions agradables del líquid amniòtic de la mare, que llisca suaument sobre la pell, un precursor de la sensació càlida i relaxant que un nen, un cop nascut, obtindrà quan l’abracin.

La Taula de l'Esquerra Independentista (TEI) ha presentat aquest dimecres la campanya 'República ara!', amb la qual reclama al Govern que obeeixi els resultats de l'1-O i els apliqui declarant la independència. En el marc d'aquesta iniciativa, el moviment planteja accions de "desobediència massiva de caràcter no violent", segons ha explicat la portaveu d'Arran Mar Ampurdanès en una roda de premsa a la plaça Sant Jaume. Sense concretar gaires detalls més, ha assenyalat que les mobilitzacions a partir d'ara s'han d'articular a través dels Comitès de Defensa del Referèndum.

Els polls són als caps i a les converses de pares amb fills en edat d’educació infantil i primària, especialment. Al carrer hi ha la sensació que han augmentat més que mai. Que la calor els fa créixer. “No, no és així, no hi ha més polls que mai, però sí que hi ha infestacions més descontrolades que mai”, afirma Neus Quimasó, propietària de la perruqueria Fuig Poll. Per la seva banda, el Col·legi de Farmacèutics de Catalunya també indica que “no hi ha evidència científica que hagin augmentat per la calor, malgrat que és cert que augmenten a la primavera i a l’estiu, sinó que n’hi ha tot l’any perquè el contagi és per contacte”.

Perdre el nas en un accident laboral es compensa amb 7.940 euros. Perdre el penis, en canvi, són 6.380 euros, i una orella suposa una indemnització de 1.810 euros. Són algunes de les quantitats recollides aquest dimecres pel 'Butlletí Oficial de l'Estat', que ha actualitzat les quantitats que el ministeri de Treball estableix en concepte d'indemnització per accidents laborals. Aquestes són algunes de les quantitats fixades:

Fer esport és bo i saludable. Millora la qualitat de vida i allarga la vida de les persones. Però sempre que es faci amb seguretat. "Si es fa exercici intens sense estar preparat, el cor pot tenir problemes greus", explica el cardiòleg de l'Hospital Clínic, Josep Brugada. "La clau és la moderació", puntualitza. És a dir, posar-se en forma progressivament i anar augmentat la intensitat.