En el primer any com a president de la Generalitat, Salvador Illa ha estat fidel al seu estil seriós i poc amant de la parafernàlia i ha protagonitzat una gestió centrada en l'economia. I és cert que les dades econòmiques acompanyen, com a la resta de l'Estat, i que el fet de ser un puntal de Pedro Sánchez juga a favor seu. Segurament l'aportació a l'estabilitat política que ha fet Illa ha estat un dels seus millors actius. És cert, però, que ha patit alguna derrota parlamentària.

Salvador Illa inicia aquest dilluns un viatge oficial al Japó i la República de Corea per reafirmar la posició de Catalunya com a pol d'inversió. En aquest context, l'ambaixador del Japó a Espanya des de l'any 2022, Takahiro Nakamae, atén l'ARA al seu despatx a l'ambaixada japonesa enmig d'una agenda marcada per la difusió de l'Exposició Universal que enguany acull el país nipó.

Aquest dijous havia de ser un dia amb agenda intensa del president de la Generalitat, Salvador Illa. Tenia programades la reunió al Palau amb el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i la presidenta de Societat Civil Catalana, Elda Mata. Amb l'espanyolisme i el sobiranisme, des d'un president que assegura que vol encapçalar "el Govern de tothom" i que, mentre fa una picada d'ullet al catalanisme pujolista i s'amara del tarradellisme, també vol tenir una consideració per als qui fins fa dos anys eren companys de manifestacions i col·loquis en el si de la lluita contra el Procés. Finalment, però, Òmnium ha plantat el president a última hora al·legant motius d'agenda i només s'ha pogut trobar amb Societat Civil Catalana (SCC), que ha tornat a la Generalitat després de vuit anys, amb la reunió que va mantenir amb l'expresident Carles Puigdemont el 2016.

Pere Aragonès assegura que no es planteja cap altre escenari després del 12 de maig que no sigui revalidar la presidència de la Generalitat. Però les enquestes no situen Esquerra en primera posició, sinó en tercera, per darrere del PSC i Junts. Què farà Aragonès si perd la presidència? Ell mateix ja ha descartat en diverses ocasions formar part d'un Govern on no sigui el president per "responsabilitat" amb la institució. Això vol dir que abandonaria la política? Fins ara el candidat republicà havia deixat entreveure que podria quedar-se fent política institucional al Parlament. Ho ha confirmat aquest dimecres quan ha assegurat que, davant un hipotètic pacte entre Junts i el PSC, es quedaria fent oposició a la cambra. "Em correspondria quedar-me com a cap de l'oposició", ha afirmat en una entrevista a TV3.

Aquest no és un article sobre previsions electorals. En primer lloc, i sobretot, perquè no soc capaç d’intuir què passarà el 12 de maig. Però, i en segon lloc, perquè passi el que passi difícilment es podrà sortir de la ratera autonòmica en què hem tornat a entrar d’ençà de les darreres eleccions. Segons petites variacions, pot acabar aspirant a la presidència Salvador Illa (del PSC) –amb el suport dels qui ara els el neguen–; difícilment pot pretendre-la Pere Aragonès (d’ERC) –aquesta vegada no podrà comptar amb Junts– i, encara, podria ser-ne candidat Carles Puigdemont... Amb l’improbable suport de ningú que no sigui Junts. Els obstacles per a la governabilitat de Catalunya són previs i massa profunds per voler-los resoldre a cop d’eleccions.

"Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa". Aquest és el lema de la campanya publicitària que el Govern de la Generalitat ha posat en marxa als 27 estats membres de la Unió Europea (UE) per defensar l’oficialitat del català a les institucions europees. La iniciativa és un elogi de la diversitat lingüística i es dirigeix als parlants de les 24 llengües oficials de la UE per presentar-los el català com la pròxima a ser-ho.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ens rep en una setmana de renovades tensions en el món independentista.

Si la pel·lícula és bona, el moment dels crèdits és especialment dolç. És magnífic saber en quins llocs s’ha rodat, quines peces musicals s’han interpretat, les persones, institucions, entitats, establiments comercials... que hi han participat.

Han passat més de set anys des que un 24 de juliol del 2014 l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va fer saltar pels aires el seu estatus públic amb un concís comunicat en què reconeixia que havia ocultat a Andorra durant anys una fortuna derivada, va dir, d’una “deixa” del seu pare. Des d’aleshores -i a l’espera d’un judici sobre l’origen d’aquella fortuna que encara ha d’arribar-, l’home que va governar Catalunya durant 23 anys ha mantingut un perfil baix i s’ha deixat veure amb comptagotes. Fa unes setmanes, però, que Pujol sembla assajar una espècie de retorn a l’arena pública. Un intent de deixar enrere l’ostracisme.

Imatges de la sala d’actes del Parlament, on s’està celebrant el segon ple d’investidura del candidat Pere Aragonès. Com saben, tampoc avui Aragonès rebrà els vots de Junts per Catalunya i, per tant, només amb els vots d’Esquerra i la CUP no obtindrà la majoria simple i no assolirà la condició de president. Aquesta segona sessió resultarà fallida com la de divendres passat.

La Generalitat que ens surti de les eleccions –Parlament, Govern, president– té una feina primera tan humil com inajornable. Els deures comencen, sap greu dir-ho, per recobrar el respecte que li han anat perdent gradualment els representants polítics cridats a liderar-la. I no és cert que tot el mal vingui d’Almansa. No pots evitar que et disparin els altres però sí els trets al peu amb l’arma pròpia.

Sense compromisos concrets ni públics però amb la satisfacció d'haver sigut rebut per diversos membres de la Cambra de Representants del Congrés, el president Quim Torra ha valorat positivament els fruits de la seva segona visita en vuit mesos a la capital dels Estats Units. "És la primera vegada que quatre congressistes, i en total seran sis, es reuneixen amb el president de Catalunya", ha comentat en una reunió amb la premsa per valorar la jornada a Washington DC, on el president va aterrar el dimecres al matí provinent de San Francisco. Tot i que Torra ha buscat "subratllar aquest fet", el març del 2016 Carles Puigdemont també va reunir-se amb sis congressistes.

"En algun moment haurem de dir prou i aquest moment està a punt d'arribar". Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat que l'independentisme respondrà un cop es coneguin les sentències del judici als líders independentistes. Unes sentències que Torra considera que s'hauran d'afrontar amb "la força i el coratge" del 3 d'octubre. El president de la Generalitat ha enviat aquest missatge des del Tarròs -a Tornabous-, el poble natal de l'expresident Lluís Companys, on ha participat en l'acte per commemorar els 78 anys del seu afusellament.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, s'ha desmarcat de les paraules del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, que va assegurar que Catalunya estava "a la vora de l'enfrontament civil". Tot i que Iceta s'ha declarat "borrellista", discrepa de les afirmacions que el ministre va fer diumenge. "Hi ha una divisió d'opinions important, però afortunadament hem mantingut un nivell de convivència apreciable", ha afirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Iceta, però, ha reiterat les paraules que dilluns va fer servir el secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, per justificar les afirmacions de Borrell: "Els polítics han d'alertar dels riscos". Iceta també ha afegit que tots els líders polítics han de contribuir, sobretot, a "evitar-los". Per això ha demanat compromís per "no repetir els mateixos errors".

Encara està per demostrar que Quim Torra visqui al segle XXI. El que realment entusiasma el futur president de la Generalitat és la Catalunya d’abans de la guerra, aquell país ideal que la Guerra Civil fa frustrar, i els millors homes i dones del qual van acabar a l’exili. El té al cap i al cor. L’ha llegit i rellegit de dalt a baix. Els periodistes republicans, amb Eugeni Xammar al capdavant, són els seus autèntics companys de viatge. Un estrany viatge en el temps. A vegades no queda clar què hi ha de ficció i què de realitat en la mirada de Quim Torra cap a aquesta Catalunya de paper en la qual s’emmiralla. Però és la seva, l’adora. I voldria que pogués tornar a fer-se realitat. Ara, més que mai, ho té a les seves mans. Però potser també ara més que mai és conscient de l’enorme dificultat amb què s’enfronta.

En les darreres hores han passat una sèrie d’esdeveniments que permeten pensar que la setmana vinent Jordi Turull pot ser investit president de la Generalitat.