La de Badia del Vallès és la més particular de les històries dels polígons d’habitatges que el Patronat franquista va alçar per donar sostre als immigrants espanyols. A vista d’ocell, la distribució dels edificis té la forma de la península Ibèrica, i sobre el terreny els noms dels carrers es disposen fidels a la geografia. És particular per moltes coses. Primer, perquè arriba als 50 anys no com a barri sinó com a ciutat –ho és des del 1994–, amb la singularitat que és l’única amb tots els habitatges (5.400) de protecció oficial, tot i que a partir de l’any vinent només en quedaran un centenar llarg. L’origen de Badia és un “pelotazo urbanístic”, explica el socialista Josep Martínez, alcalde de la localitat des de l’agost de l’any passat, al·ludint al fet que la família Badia va comprar els terrenys just abans de la seva expropiació per fer el barri, que va néixer com una mancomunitat de Barberà o Cerdanyola.

A Catalunya queden per retirar al voltant d'un milió de tones de fibrociment —amiant—, segons els càlculs que ha fet públics el Govern aquest dilluns mitjançant la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant. La dada suposa, com a mínim, la meitat de la xifra que fins ara es donava per bona a partir de censos que han elaborat la Generalitat i els ajuntaments. Aquest material, altament contaminant i perjudicial per a la salut quan es trenca, havia estat habitual en la construcció per fer cobertes d'edificis o recobrir canonades i dipòsits d'aigües.

“Si els taüts dels morts [per l'amiant] estiguessin a la vista de tothom a les obres, les autoritats farien alguna cosa”. Així de contundent és Miguel Moreno, de l'Associació Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l'Amiant, quan denuncia que encara avui es detecten moltes operacions de retirada d'aquest material perillós sense les obligatòries mesures de seguretat. No n'aprenem, assegura, i reclama més vigilància quan s'ha demostrat que l'exposició a aquest material té una relació directa amb malalties mortals com el càncer de pulmó.

Trossos de runa caient des de les alçades sobre una immensa coberta d'uralita. Aquest és el paisatge amb què, des de principis d'any, han de conviure els veïns de l'illa de l'Eixample compresa entre els carrers Consells de Cent, Aragó, passeig de Sant Joan i Bailèn. Alguns, com el Paolo, ho veuen de ben a prop. La seva finestra queda just a sobre de la teulada, que té amiant. Fa gairebé dos mesos que no l'obre per res.

A Catalunya només es pot llençar l'amiant de les construccions al dipòsit de Can Palà, l'únic abocador controlat, ubicat a Castellolí (l'Anoia) i que té capacitat per emmagatzemar-ne un milió de tones. Davant la previsió que els pròxims anys calgui retirar moltes altres construccions fetes abans del 2002 amb aquest material –sobretot cobertes de fibrociment (ciment barrejat amb fibres d'amiant)– per complir la nova llei d'erradicació de l'amiant, el Govern es planteja obrir-ne de nous o habilitar espais controlats en deixalleries.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recuperat la llei per erradicar l'amiant dels edificis catalans que va aprovar el seu predecessor, Pere Aragonès, i que va decaure per la convocatòria d'eleccions. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha anunciat que la norma es presentarà de nou al Parlament a la roda de premsa posterior al consell executiu. Entre les mesures prioritàries hi ha l'elaboració d'un cens, municipi per municipi, de tots els edificis construïts amb aquest material, i el desplegament d'un règim sancionador que permeti multar amb fins a 100.000 euros els propietaris que no treuen els elements d'uralita degradats a petició de les autoritats.

El govern de Salvador Illa encara mantenia fa una setmana més de 200 càrrecs que havien estat nomenats per l'executiu anterior, d'ERC, segons va avançar l'ARA. La llista, però, va escurçant-se amb sortides com la del fins ara director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, que serà cessat aquest dilluns pel consell d'administració de l'ARC, després que ell mateix reclamés el seu cessament en una carta publicada a la xarxa social X (antic Twitter), en què instava a nomenar una nova direcció. L'encarregat de succeir Peraire serà Albert Planell, que fins ara havia ocupat el càrrec de gerent del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental.

L'amiant s'ha d'eliminar dels edificis públics abans de l'any 2028 i de les propietats privades abans del 2032 –així ho exigeix la Unió Europea– però, ara per ara, set de cada deu municipis catalans (72,2%) encara desconeixen quina és la presència d'aquest element contaminant al seu territori. Encara més, només el 2,9% dels municipis (27) han elaborat un calendari per fixar-ne la retirada, segons recull l'informe La retirada de l'amiant a Catalunya, presentat aquest dilluns per la Síndica de Greuges. Les dades són especialment significatives si es té en compte que, segons marca la llei estatal, tots els ajuntaments haurien d'haver elaborat el cens i el calendari de la retirada d'aquest material abans de l'abril del 2023.

Va ser el producte estrella de la construcció d’habitatges durant més de 40 anys, i encara ara 945 municipis de Catalunya –tots menys dos– tenen cobertes amb fibrociment, és a dir ciment al qual s'afegien fibres d’amiant. Així ho determina el primer cens de cobertes amb fibrociment a Catalunya, presentat aquest dilluns al Palau de la Generalitat [consulta'l aquí]. La directora de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Myriam Moysset Gil, ha explicat que els teulats sospitosos de tenir amiant es troben, principalment, en zones industrials, però que es tracta d’un problema que s’estén a tot el país. En total, continua havent-hi 122.460 cobertes de fibrociment. Posats un al costat de l’altre, tots aquests teulats equivalen a 40 quilòmetres quadrats de superfície i suposen 700.000 tones d'aquest material.

Rafael Rubio té 68 anys i està jubilat. Durant quatre dècades ha treballat als tallers de manteniment i reparació del metro de Barcelona situats a Vilapicina i ara una sentència li dona la raó: aquesta feina li ha perjudicat la salut de per vida. El causant, l'exposició a l'amiant. Fins ara, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ho negava, però el jutjat social número 4 de Barcelona ha donat la raó a Rubio i li ha reconegut la situació d'incapacitat permanent. És el primer treballador viu que aconsegueix una sentència favorable d'aquestes característiques, després que la justícia reconegués el 2022 que l'exposició a aquest material que fa unes dècades es feia servir a dojo en la construcció havia causat la mort d'un company seu. Ara el jutge també acredita que Rubio pateix fibrosi pulmonar i vincula la patologia a un origen professional.

El 2023 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032. D’aquesta manera, l’executiu català prenia com a referència les recomanacions de la Unió Europea de retirar aquest material en tots els edificis públics abans del 2028 i en el conjunt del territori abans del 2032. “Erradicar l’amiant és un repte de país i una prioritat del Govern”, va afirmar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la presentació dels ajuts per a la retirada de residus de materials d’aïllament i de construcció amb amiant, el març de l’any passat.

El jutjat d'instrucció número 3 de Rubí ha obert una investigació per la presència de restes de fibrociment, metalls i plàstics en el desmantellament i enderroc de les construccions en una zona d'horts prop del castell de Rubí. Les tasques de neteja es van fer "amb certa descura", segons consta en un informe de la Unitat Regional de Medi Ambient dels Mossos que ha aportat el demandant, el partit polític local Grup Municipal d'Alternativa d'Unitat Popular (AUP-Rubí). Els Mossos haurien comprovat que a les restes de runa escampades hi ha materials altament contaminants i perillosos com l'amiant i també haurien detectat runa que hauria quedat enterrada.

El jutjat social número 8 de Barcelona ha dictat una sentència pionera, que estableix per primera vegada l'exposició a l'amiant com a causa de mort d'un extreballador del metro de Barcelona. L'home va tenir un mesotelioma pleural, un càncer molt agressiu que li va causar la mort el 2019 i que ara es confirma "gairebé amb absoluta certesa" que va ser provocat per l'exposició durant més de 20 anys a l'amiant.

La comissió contra l'amiant de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i col·lectius de famílies afectades exigeixen al Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) que publiqui un cens de les escoles que tenen amiant i que es pacti un calendari per a la retirada d'aquest material, classificat des del 1977 com a substància cancerígena per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i que ha posat en guàrdia famílies d'escoles com 9 Graons, a la Dreta de l'Eixample, o les tres que comparteixen àmbit a la plaça de les Glòries i que ja s'han mobilitzat contra l'amiant. La problemàtica afecta, però, més d'una vintena de centres de la ciutat. El 2002 es va prohibir la utilització d'aquest material a l'Estat, però fins aleshores se n'havia estat fent servir en grans quantitats en la construcció. En una roda de premsa a la seu de la FAVB, el doctor Josep Tarrés, pneumòleg i especialista en aquest camp, ha advertit que l'amiant és una pandèmia "silenciada, creixent i evitable".

L’Ajuntament de Badia del Vallès ja va posar negre sobre blanc a l’estiu un dels principals problemes que viu el municipi: la presència generalitzada d’amiant, un material que quan està degradat o es trenca desprèn fibres cancerígenes. El municipi va presentar llavors el mapa que identificava amiant en els seus 200 edificis residencials, construïts als anys 70, i detallava també les intervencions que calia dur a terme per retirar-lo amb totes les garanties. I el Govern es va comprometre, ja llavors, a assumir aquest repte. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va concretar ahir aquesta promesa i durant una visita al municipi va anunciar una inversió de 4,5 milions d’euros per intervenir en tots els habitatges afectats abans del 2025.

La plaça de les Glòries de Barcelona ja té en marxa el compte enrere per viure un dels canvis més importants dels previstos a la zona: l'estrena, dissabte, del túnel que ha de permetre soterrar el trànsit de la Gran Via i construir el gran parc-plaça en superfície. El que de moment no canvia, però, és la degradació de moltes de les antigues naus industrials de l'entorn, algunes amb coberta d'uralita i a tocar de tres escoles (Escola dels Encants, Escola Gaia i l'Escola Bressol Leonor Serrano). Els centres tornen a estar ara en alerta per la presència d'amiant i reclamen solucions definitives: que es retirin les teulades degradades.

L’Ajuntament de Badia del Vallès ha presentat aquest migdia el Mapa de l'Amiant, un manual pioner a tot l’Estat que identifica la presència i degradació d'aquest material nociu en els 200 edificis residencials del municipi construïts els anys 70. A més, explica els mètodes per eliminar-lo, així com prioritats de retirada. La presentació s'ha dut a terme a l'Auditori Municipal i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'alcaldessa de Badia, Eva Menor, representants de la Comissió de l'Amiant i l'especialista que ha fet l'estudi, Lluís Mallart.

Fa un any i mig l'Agrupament Escolta Antoni Gaudí denunciava que el Patronat de la Sagrada Família els feia fora del local que havien ocupat durant les últimes sis dècades. Després de tres mesos de reunions i la mediació de l'Ajuntament de Barcelona, l'organisme va acceptar cedir-los un espai en una finca que recentment havien adquirit a Aigües de Barcelona, al carrer Mallorca 424. Era el 4 de març del 2020 i faltaven pocs dies perquè es declarés l'estat d'alarma. La pandèmia ho va aturar i, tot i que fa poc les obres s'havien reprès, ara ha aparegut la primera pedra a la sabata: al costat de la finca on ha de traslladar-se el cau Antoni Gaudí s'hi ha trobat amiant. Aquest dijous els operaris s'afanyaven a retirar el material contaminat, seguint totes les mesures de seguretat que marca la normativa, segons han apuntat en les últimes hores fonts del Patronat i del consistori barceloní.

Maite Martín, veïna i mestra de Ripollet, va morir fa un any. El 2019, quan es va posar un monòlit per homenatjar les víctimes de l’amiant a Ripollet i Cerdanyola del Vallès, Martín va explicar que era l’única víctima ambiental de l’amiant reconeguda per la justícia que quedava viva. “Ens van enverinar simplement pel fet de viure aquí”, va lamentar. Ella tampoc ha pogut veure el final d’un procés judicial que s’ha allargat una dècada. Fa dues setmanes el Tribunal Suprem va elevar a ferma la primera sentència que té en compte les víctimes ambientals: persones afectades per l’amiant que mai van treballar a l’antiga fàbrica Uralita de Cerdanyola. Eren treballadors d’empreses pròximes o veïns que igualment van estar exposats a l’amiant i que també en van patir els efectes.

"L'OMS diu que l'amiant és un material altament cancerígen i nosaltres, que hi hem treballat, ho podem testificar. Cada any tenim més companys, amb noms i cognoms, a qui es diagnostica càncer. Això no s'atura. L'amiant és un problema real que malauradament passa massa desapercebut". Parla Miguel Moreno, de Jubilats Macosa-Alstom, convençut que tot esforç serà poc a l'hora de retirar amb la màxima urgència tots els elements amb amiant de Catalunya. Tant aquells que són absolutament visibles –com les cobertes de naus industrials o de casetes agrícoles–, com els que queden amagats en recobriments, canonades o fins i tot pintura. Tots.