Les comarques de Tarragona no són només rebost del país, sinó també i especialment el mosaic de vinyes més complex, divers i ric de tot Catalunya que ens salvaguarda el paisatge i ens el fa resilient. Potser per això, des dels inicis, aquest suplement s’ha alimentat d’històries vitivinícoles amb arrels i ales que ens han recordat mensualment que el vi és una conseqüència deliciosa de la domesticació humana del cep i, intrínsecament, la voluntat de fer perviure una cultura.

El 20 d’octubre de 1879 el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Girona va publicar un comunicat en què certificava l’entrada de la fil·loxera al Principat des de l’estat francès. El comunicat deia: "Practicado el reconocimiento facultativo que previene el artículo 7 de la Ley de 30 de Julio de 1879, esta comisión ha acordado declarar que se halla invadida por la filoxera una viña situada en el Coll de Fornells del distrito municipal de Rabós y hacer pública dicha declaración". El juny passat, un viticultor del poble, Jordi Esteve, va instal·lar al seu celler una escultura memorial, la primera de l'Alt Empordà, que recorda aquest fet històric i que diumenge vinent s'inaugurarà durant la Fira de Vins Lliures de les Alberes, coneguda com a Contraban.

Després de més de trenta anys de trajectòria davant i darrere de la càmera, Joan Frank Charansonnet (la Vall de la Santa Creu, 1971) ha trobat en Salvador Dalí un paper de llarg recorregut. Ja l’havia interpretat al teatre i el va portar al cinema amb El cas Àngelus, la fascinació de Dalí (2023), un film que explora l’obsessió del pintor empordanès amb el quadre de Jean-François Millet i que ara arribarà a més de setanta sales de França.

Per vi natural s’entén el vi elaborat a partir de raïm sense afegir-hi ni treure-hi res, o amb una mínima intervenció per part del celler. Aquesta és la definició més acceptada de vi natural, un producte que en els últims quinze anys ha anat creixent, tant en el consum com en el cultiu.

Ha arribat el setembre i, si bé per a molts dels famosos significa l'arribada de noves estrenes de cinema, els premis Emmy i la cita anual amb les desfilades de moda més importants de l'any, n'hi ha que tenen assumptes molt més terrenals. A George i Amal Clooney, Kylie Minogue, George Lucas i Mellody Hobson i Brad Pitt se'ls gira feina –o, com a mínim, als seus treballadors– amb l'arribada de la verema. Tots ells, des de fa pocs anys, han decidit comprar nombroses hectàrees de ceps del sud de França de les quals en treuen produccions amb etiqueta pròpia o el venen a marques de renom.

Tot i que fa temps que es van separar, Angelina Jolie i Brad Pitt encara estan units per les demandes creuades que es llancen periòdicament. Un dels conflictes legals que encara estan pendents de resoldre és la titularitat de la propietat de les vinyes franceses del Château Miraval. L'octubre del 2021, cinc anys després que la parella de Hollywood es divorciés, Jolie va decidir vendre la meitat de la seva propietat, ceps i castell inclosos, per 67 milions d'euros. La resposta de Pitt a aquesta acció va ser una denúncia contra la seva exdona al·legant que l'operació infringia els termes acordats en el divorci. La resolució del conflicte està lluny a causa de les contrademandes i la suma de retrets.

“Una escalivada a la copa”. Així va definir el popular sommelier Josep Roca el Vi Fumat que el Celler Arché Pagès (de l’Alt Empordà) va produir l’any 2012. “Un efecte carbonitzant” és també la descripció del mateix expert sobre l’edició 2015 del vi Els Escurçons de Mas Martinet (el Priorat). Les dues ampolles tenien un denominador comú: eren procedents de vinyes que van quedar afectades aquelles anyades per uns incendis forestals força virulents.

L’última revolució de l’enoturisme acaba d’arribar. A les vinyes s’hi passeja, a peu, amb bicicleta o segway, s’hi tasten els vins, s'hi menja, s'hi pren el sol en còmodes hamaques i també s’hi dorm. Fins i tot s'hi pot fer un capbussó en piscines infinity pools. “N’hem vist moltes, de revolucions enoturístiques, però l’actual és forta, perquè ha nascut després de la pandèmia, en un moment en què la població busca espais oberts, de natura”, explica Lluís Tolosa, autor i editor de llibres de vins, guanyador el 2021 del Best Wine Publisher in the World. El turista troba en les vinyes les comoditats del bon beure i el bon menjar, i un espai respectuós per esbargir-se. Hi va haver un temps en què les platges eren el lloc de contacte amb la natura, on el lleure i el respecte anaven de bracet, i actualment ho són les vinyes.

El cultiu de la vinya pot jugar un paper clau en la voluntat creixent de reconnectar la població urbana amb la producció agrícola, que és bàsica per a una bona alimentació. Així ho entén Luca Balbiano, que presideix la Urban Vineyards Association, una entitat nascuda el 2019 que agrupa tretze vinyes urbanes d'Itàlia, França, Grècia, Nova York i Barcelona, que tot just aquest divendres acaba d'anunciar la incorporació a l'associació. Un fet que s'ha produït gairebé en paral·lel a la de la ciutat grega de Salònica. Les ciutats s'han unit per promoure la viticultura urbana i inspirar-ne d'altres. Balbiano s'encarrega d'un d'aquests projectes, la Vigna della Regina de Torí (Itàlia). Va ser creada el segle XVII en una residència reial dels Savoia i es va començar a recuperar fa una vintena d'anys amb l'impuls públic i la varietat negra local freisa després de dècades d'abandonament. Reivindica que indrets com aquest poden motivar la visita a una ciutat perquè són una font de cultura i de tradicions, si bé "expliquen molt més que simplement la història d'una vinya".

La verema ja ha començat –a les vinyes més primerenques d’aquestes latituds es va iniciar a finals de juliol i es pot allargar fins al novembre a les més tardanes–, però el raïm per elaborar vi no és l’únic rèdit que se n’obté: aquests dies és el tret de sortida de les activitats que ofereixen l'oportunitat de convertir-se en veremador per un dia, sentir com és trepitjar el raïm amb els peus i sorprendre el paladar amb el gust de fruita del most fresc. La notable millora de la pandèmia ha fet que els cellers i denominacions d'origen s'hagin atrevit ara a recuperar les propostes que s'havien deixat de fer i a programar-ne de noves –moltes sota reserva prèvia encara que siguin gratuïtes–, però enguany els amants del vi també poden gaudir d'un nou al·licient que ha suposat un salt endavant per al mapa enoturístic català: el nou celler de Perelada.

La malvasia de Sitges té una història que podria merèixer una pel·lícula. D'aquesta varietat blanca de raïm se n'havien fet vins de prestigi, però les dificultats que presenta el seu cultiu i el fet de ser poc productiva, l'auge del turisme i de la urbanització allà on abans hi havia ceps i, al cap i a la fi, les modes l'havien abocat a desaparèixer. Malgrat tot, la malvasia sitgetana s'ha aconseguit salvar i ha renascut progressivament des de fa dues dècades, un procés iniciat fins i tot abans del renovat interès que ara susciten les varietats de raïm amb llarga tradició en el territori. Aquesta tornada de la malvasia s'ha produït sense fer gaire soroll, i potser per això encara hi ha molta gent que es pensa que és com una mena de vi dolç, quan és un raïm que permet elaborar molts vins diferents, entre els quals, dolços.

La família Pallejà en sap. Sap com transformar la fruita justament en allò que li cal al sector alimentari, des d’ingredients tècnics fins a kits per elaborar vi i vermut casolà. Tant és així que, a l’Estat, Concentrats Pallejà és l’exportador de referència de concentrats de fruites per al winemaking, la llarga tradició europea de vinificacions fetes a casa. És l’alternativa en països no aptes per produir raïm on els altíssims impostos a l’alcohol converteixen el vi en tot un article de luxe. “Ho exportem a Anglaterra, i d’allà, sobretot als països nòrdics i al Canadà”, explica Xavier Pallejà, tercera generació -amb la seva germana Txell- de l’empresa familiar reusenca, iniciada pel seu avi, Lluís Pallejà, als anys 40 del segle passat.

“La meva condemna va ser justa, vaig cometre un error i cal pagar-lo, a partir d’aquí n’aprens”. “Quan tens visita poses bona cara per no fer-los patir, però no estàs bé”. “Tinc una filla que ja no tinc. Des d’aquí dins és difícil lluitar per ella”. “Busques feina però arriba un moment en què et desesperes i penses que tornaràs a acabar allà i no t’agrada pensar-ho, no és un bon futur”. Són penediments, sentiments, enyorances o esperances dels interns de la presó de Can Brians 2 amb els números 2.112, 5.624, 4.128 i 7.588. És a dir, del Daniel de 54 anys, de l’Àngel de 41, del Francisco de 49 i del Paul de 37. Tots han treballat a les vinyes de les caves Raventós i Blanc a Sant Sadurní d’Anoia, i de la seva feina i una cadena de solidaritat en va sortir la primera anyada d’un nou vi: Ciutat Nua.

El foc al cap de Creus del cap de setmana passat va fer ressorgir un passat no tan llunyà que abans omplia totes les muntanyes que envolten el Port de la Selva i la Selva de Mar: les feixes de pedra seca que s’enfilaven muntanya amunt i que servien per plantar vinyes i oliveres. A les parts on toca la tramuntana s’hi plantaven els ceps; i on no hi tocava les oliveres. Un paisatge singular que va inspirar Josep Maria de Sagarra a escriure el seu conegut poema Vinyes verdes vora el mar i del qual només queden les restes que estaven amagades sota matolls i brolla, i que ara han reaparegut tenyides de negre cendrós.

En un territori ric en cellers i en grans extensions de vinya com és el Penedès, l'enoturisme és gairebé assignatura obligatòria per als que practiquen el turisme intern. En primer lloc, perquè la varietat i quantitat de vinyes i de cellers existent facilita trobar-ne que s'adaptin al gust de cadascú. En segon lloc, per la qualitat dels vins i caves que s'hi fan, que compten amb prestigi arreu del món. A tot això s'hi suma ara un altre avantatge gens menor: la seguretat en relació al coronavirus. Aire lliure, espais grans com cellers i caves, grups reduïts, possibilitat de distància física i l'enyorada presa de contacte amb la natura són alguns dels atractius que ofereix l'enoturisme. A més, les activitats enoturístiques solen portar associades com a valor afegit activitats gastronòmiques i fins i tot musicals, dos extres que revitalitzen sectors que a hores d'ara segueixen en hores baixes.

Els temps han canviat a la vinya. Després d'anys en els quals sovint s'optava per practicar una viticultura que feia servir un excés de productes químics, ara en les feines del camp hi juga un paper fins i tot la interrelació dels ceps amb altres plantes i animals. D'aquí ve que cada cop és més habitual veure vinyes amb coberta verda (amb herbes i altres plantes entre ceps) o la recuperació en uns pocs cellers de la tracció animal per al llaurat i d'altres tasques agrícoles. La cosa no acaba aquí. Hi ha un celler que tira de falcons per evitar que els estornells es mengin el raïm, i d'altres han tret al mercat caixes de vi convertibles en nius per a ratpenats o vins dedicats als primats que contribueixen al rescat d'exemplars que han estat explotats.

David Seijas té perfectament memoritzades les nombroses vegades que va servir l’enyorat Johan Cruyff. Primer com a sommelier del Montanyà i després del restaurant El Bulli, on va treballar colze a colze amb el xef Ferran Adrià durant dotze anys fins al tancament del local. Les coincidències no s’acaben aquí: Seijas és de Seva, on era habitual veure Cruyff, i el pare del sommelier i l’exentrenador del Barça van morir amb només un any de diferència, tots dos a causa d’un càncer. Tot aquest còctel professional i emocional ha portat Seijas a batejar la seva marca de vins amb la mítica expressió que va popularitzar el jugador i entrenador neerlandès: Gallina de Piel. “És un petit homenatge a una figura que és un referent perquè va aconseguir revolucionar el món del futbol i ens inspira a intentar fer el mateix en el nostre sector”, explica.

“Els vins són un reflex del seu origen. Al Priorat són intensos, amb caràcter i mineralitat marcada”. Miquel Torres Maczassek té la mirada acostumada als turons suaus i a les ondulacions del Penedès on va néixer i viu, per això se li intueix una emoció continguda davant dels costers pronunciats del Mas de la Rosa de Porrera, en un amfiteatre de vinya vella on neix el vi més emblemàtic de Família Torres a la regió. Vinya socialitzada (carinyena, garnatxa i algun cep de picapoll negre), sòls de llicorella, exposició al sol de matí i vent de garbinada i mestral que regala sanitat al raïm. Calen dos o tres ceps de mitjana per omplir una ampolla. L’edició és molt limitada, poc més de 1.900 unitats, que, en un 80%, viatgen a l’estranger.

De les 3.000 hectàrees que formen el Parc Nacional Tagua Tagua, situat a la regió de Los Lagos, més de 1.000 quilòmetres al sud de Santiago de Xile, n’hi ha dues que fan vi. Són les vinyes de la família Villaseñor, plantades a la ribera del riu Puelo i a tocar del llac Tagua Tagua, en plena Patagònia xilena. Creixen entre arbres mil·lenaris, volcans i la neu dels Andes, suportant pluges, vents i el fred de la zona austral del país sud-americà. Fa 15 anys els enòlegs de l’empresa van decidir posar a prova l’adaptabilitat de diversos tipus de cep en zones extremes, però el que aleshores semblava només un experiment, avui s’ha convertit quasi en una necessitat. “Va ser una decisió que cada dia que passa té més sentit”, afirma Francisco Berrios, director comercial de Viñedos Villaseñor. “La zona central del país, tradicionalment dedicada a la producció de vi, s’està tornant cada vegada més desèrtica i les vinyes estan migrant totes cap al sud”, explica.

El món del vi ha demostrat que, a estones, el mòbil i la desconnexió són compatibles. A Rodonyà, des de fa dos anys llargs, el celler Estol Verd promou una activitat innovadora que es diu Orien-tast. Recentment ha despertat la curiositat de l’edició espanyola de la revista National Geographic pel fet de vincular tecnologia, vins, enoturisme i natura. Entre altres suggeriments gastronòmics, l’article destaca el celler de la DO Tarragona: “Un tast de vins amb nens pot semblar una missió impossible, però hi ha un lloc que ha encertat la fórmula perfecta: Orien-tast. Mentre els grans gaudeixen del vi i del paisatge de les vinyes, la canalla es diverteixen buscant ampolles amagades com si fossin un tresor”.