El govern espanyol ha viscut un últim ple de l'any al Congrés –el primer amb José Luis Ábalos suspès com a diputat– agredolç, però sense sobresalts. D'una banda, ha tornat a perdre la votació de la via d'estabilitat (objectius de dèficit i deute), cosa que ja es preveia. Però per l'altra ha salvat un seguit de mesures socials: les ajudes als afectats pel volcà de la Palma, l'increment dels sous dels funcionaris o la tramitació de la reforma de la llei pels drets de les persones amb discapacitat i la reforma de la llei de dependència. A tot plegat s'hi afegeixen els anomenats decrets Junts, amb les exigències dels de Carles Puigdemont que el PSOE ha desbloquejat per mirar de refer la relació, i que també han prosperat. Des del govern espanyol es llegeix amb entusiasme el resultat del ple: "Es fa molt soroll, però salvem votacions", assenyalen fonts governamentals. Això sí, Pedro Sánchez ha optat aquest dijous pel vot telemàtic i no ha assistit al que ha estat l'última sessió del 2025 al Congrés, on el tema de conversa han estat les últimes detencions per les sospites de corrupció que envolten l'executiu espanyol i al PSOE.

Entre gener i febrer de l'any que ve. Aquest és el termini que ha fixat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per presentar el nou model de finançament autonòmic. Per primer cop, Montero s'ha mullat amb les dates i ho ha fet després d'un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què ha desgranat les línies mestres del futur sistema. Un model que encara està negociant amb ERC i la Generalitat. És aquest, de fet, el motiu principal pel qual Montero ha endarrerit la convocatòria de la reunió del CPFF d'aquest dilluns.

Comencen a veure's alguns fruits de la reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa, després de la polèmica decisió de la formació de Carles Puigdemont d'avortar el debat sobre la regulació dels lloguers de temporada. En una jugada a tres bandes, el govern espanyol mira d'acostar-se de nou a Junts, que es presta a reprendre negociacions perquè la legislatura no descarrili. Aquest dimarts Pedro Sánchez s'ha vist obligat a retirar del ple del Congrés la votació de la senda d'estabilitat –el pas previ a la presentació dels pressupostos de l'Estat– perquè anava a decaure amb la negativa de PP, Vox i Junts, però ho ha fet perquè veu possibilitats de salvar uns comptes del 2025 que es donava per fet que s'haurien de prorrogar. A més, el PSOE també reactiva la comissió d'investigació de l'operació Catalunya a la cambra baixa i ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l'ús del català als plens de Brussel·les i Estrasburg. I encara una última picada d'ullet als aliats parlamentaris: el PSOE ha permès la tramitació d'una iniciativa del PNB per reforçar el control del CNI.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), haurà d'aplicar el seu pla B sobre els objectius de dèficit i deute. Aquest dimecres, el Partit Popular, amb majoria absoluta al Senat, ha tombat per segon cop la senda d'estabilitat del govern espanyol (el passat 7 de febrer ja hi van votar en contra) i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert com a guia per al conjunt de les administracions públiques, així com per a l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social. Alhora, la senda d'estabilitat és imprescindible per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023).

Del dit al fet. El Partit Popular, amb majoria absolut al Senat, ha tombat la senda d'estabilitat del govern espanyol i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023). Així ho ha anticipat el senador popular Gerardo Camps durant el ple a la cambra alta espanyola aquest dimecres al matí i s'ha confirmat hores després amb la votació.

Després de mesos de pressió en públic i en privat, el govern català ha aconseguit que la taxa de referència de dèficit per a les comunitats autònomes de cara al 2023 es flexibilitzi. Segons ha pogut confirmar l'ARA amb fonts dels executius espanyol i català, aquest límit, que havia de ser del 0,1% el 2023, serà finalment del 0,3% del PIB. Totes les comunitats se'n beneficiaran, i en el cas de Catalunya aquestes dues dècimes suposaran un augment de la despesa que rondarà els 500 milions d'euros (algunes fonts de la Generalitat ho quantifiquen en 470 milions, mentre que d'altres ho eleven als 525 milions d'euros).

La consellera de Presidència de la Generalitat, Meritxell Budó, ha alertat aquest dilluns del diferent tracte que l'Estat dona a les comunitats. Després del pacte sobre l'objectiu de dèficit entre el govern espanyol i l'executiu basc, la consellera de Presidència ha assegurat que no es pot "permetre" que hi hagi "comunitats de primera i de segona".

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, reclamarà a l'Estat que elevi els objectius de dèficit establerts per a les comunitats per a aquest any i per al 2020, fixats ara en el 0,1 i en el 0%, respectivament, a fi que Catalunya pugui afrontar les inversions que necessita.

L'oficina estadística de la Unió Europea, l'Eurostat, ha avançat aquest dimarts que l'estat espanyol tancarà l'exercici del 2018 amb un dèficit públic del 2,48% del PIB, havent descomptat l'efecte del rescat de les autopistes, per sota del 3% exigit en el Pacte d'Estabilitat i lleugerament per sobre del 2,2% pactat amb Brussel·les. D'aquesta manera, Espanya ja no serà el país amb un desequilibri més gran entre els ingressos i les despeses: Xipre amb un 4,8% de dèficit públic i França amb un 2,5% superen Espanya. Si les previsions econòmiques del mes de maig confirmen que Espanya segueix pel camí de la reducció del dèficit, el país quedarà fora del procediment correctiu de dèficit excessiu que es va engegar en els pitjors anys de la crisi econòmica, quan el dèficit públic espanyol va arribar fins a l'11% del PIB.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha anunciat aquest dijous que el seu govern portarà l'executiu espanyol al Tribunal Suprem si el consell de ministres aprova aquest divendres un repartiment del dèficit arbitrari. Puig ha fet aquesta advertència durant la sessió de control a les Corts Valencianes després de la pregunta del síndic de Compromís, Fran Ferri, sobre el full de ruta del Consell davant l'intent del govern espanyol d'imposar retallades.

El vicepresident de la Comissió Europea, Olli Rehn, va reiterar ahir que l'executiu europeu està disposat a revisar els objectius de dèficit d'alguns països que, tot i haver aplicat les reformes recomanades per Brussel·les, han vist com la seva economia es deteriorava "inesperadament".

La Generalitat ha remès una carta al vicepresident de la Comissió Europea (CE), Olli Rehn, en què li demana que insti el govern espanyol a repartir de forma "justa" amb les autonomies els esforços de reducció de dèficit per evitar una "acritud i una conflictivitat innecessàries". La carta, signada pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va acompanyada d'un document annex en el qual demana a la CE que "insti les autoritats espanyoles a traslladar a totes les administracions, d'una manera més justa, més proporcionada i legalment més sòlida, qualsevol possible futura decisió de pròrroga del procediment de dèficit excessiu".

El secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, ha criticat aquest dissabte que el govern de Rajoy actuarà amb "una profunda deslleialtat envers Catalunya" si pretén fer recaure "sobre l'esquena dels catalans" un ajustament que "pertoca a l'administració de l'Estat". "No es pot aguantar", ha reblat amb contundència Pujol. Segons el secretari adjunt, els catalans des de fa un any estan realitzant "molts sacrificis i retallades" i ha advertit a Rajoy que, ara, els ajustaments per complir el dèficit "s'han de fer des d'altres parts del territori i, sobretot, des de l'administració estatal". Pujol ha fet aquestes declaracions en l'acte de cloenda del 16è congrés de Convergència a Girona.