Pressupostos de l'Estat
Economia  /  Macroeconomia 06/10/2022

L'Estat manté la inversió a Catalunya al 17,2%, lleugerament per sota del seu pes en el PIB espanyol

La inversió pressupostada per al conjunt de les comunitats autònomes creix fins als 13.443,9 milions d'euros

5 min
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest dijous al Congrés dels Diputats.

MADRIDEls pressupostos generals de l'Estat per al 2023 comencen el seu tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Des del ministeri d'Hisenda, sota la batuta de María Jesús Montero, donen per fet que seran els últims de la legislatura (si tot va sobre el previst, es convocaran eleccions generals l'any 2024). Això, però, no vol dir que la negociació es presenti fàcil. De fet, fonts del ministeri d'Hisenda assumeixen que tant amb ERC com el PNB, dos dels socis habituals del govern espanyol, "serà complicada". Formalment, les reunions no han començat, però sí que hi ha hagut contactes, apunten les mateixes fonts.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els partits polítics catalans a la cambra baixa espanyola rebran uns comptes públics que mantenen la inversió per a Catalunya: el 17,2% de la inversió regionalitzable del govern espanyol. La xifra equival a 2.308,9 milions d'euros previstos, segons el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2023 . La quantitat torna a quedar lleugerament per sota del pes de Catalunya en el conjunt de l'economia espanyola (18,9%, segons les últimes dades actualitzades per l'INE), i s'incompleix el compromís establert a la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya. Aquesta era una clàusula que preveia inversió en infraestructures entre els anys 2007 i 2013, però que no es va arribar a materialitzar.

Els pressupostos de l'Estat per al 2023
Inversió a Catalunya en milions d’euros

No es coneix la xifra d'execució del 2022

Executat

Sense executar

Pressupostat

2.308,9

2.230,3

1.999,3

1.259,5

Els anys 2019 i 2020 no es van aprovar pressupostos

1.312,1

555,4

1.142,1

1.113,9

1.040,5

497,6

212,6

305,6

901,3

811,7

756,7

739,8*

734,9

644,5

403,6

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

*a 31 de maig

Executat

Sense executar

Pressupostat

2015

734,9

1.040,5

305,6

2016

644,5

1.142,1

497,6

2017

901,3

1.113,9

212,6

2018

756,7

1.312,1

555,4

2019

Els anys 2019 i 2020 no es van aprovar pressupostos

811,7

2020

403,6

2021

739,8*

1.999,3

1.259,5

*a 31 de maig

2022

2.230,3

No es coneix la xifra d'execució del 2022

2023

2.308,9

Executat

Sense executar

Pressupostat

2015

734,9

1.040,5

305,6

2016

644,5

1.142,1

497,6

2017

901,3

1.113,9

212,6

2018

756,7

1.312,1

555,4

2019

Els anys 2019 i 2020 no es van aprovar pressupostos

811,7

2020

403,6

2021

739,8*

1.999,3

1.259,5

*a 31 de maig

2022

2.230,3

No es coneix la xifra d'execució del 2022

2023

2.308,9

Ara bé, si s'afegeixen els 200 milions que el govern espanyol ha tornat a pressupostar amb motiu, precisament, de la disposició addicional tercera de l'Estatut i que té pendent de pagar, la inversió total escala fins als 2.508,92 milions d'euros, un 18,7% del total regionalitzable i, per tant, una xifra que sí que s'acosta al pes de Catalunya en el PIB espanyol. És per això que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha tornat a defensar que "es compleixen totes les condicions estatutàries".

Amb tot, la inversió pressupostada per a Catalunya el 2023 creix lleugerament en comparació amb la inversió del 2022. L'any passat Catalunya també tenia pressupostat el 17,2% del total de la inversió regionalitzable del govern espanyol. En total, la xifra equivalia a 2.230,3 milions d'euros, segons el projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2022 . Enguany torna a quedar com la segona comunitat que més inversió rep, molt a tocar d'Andalusia.

13.443 milions per a les comunitats

En total, les comunitats rebran 13.443,93 milions d'euros d'inversió regionalitzable l'any 2023 (per a aquest 2022 es van pressupostar un total de 13.007 milions). Ara bé, rebran aquests diners si el govern compleix el pressupost, és a dir, si s'executa tota la inversió que avui dijous ha anunciat Montero. De fet, any rere any, aquest factor és el que genera crispació entre governs com el català. Un cop la Intervenció General de l'Administració de l'Estat publica les dades semestrals d'execució, aquestes dades solen dibuixar un biaix entre els diners que finalment arriben i els que el govern central ha promès en un principi.

A tall d'exemple, l'Estat només va executar el 36% de les inversions pressupostades per a Catalunya l'any 2021, mentre que les va duplicar en el cas de Madrid . Enguany, les dades d'execució del primer semestre del 2022 encara no s'han fet públiques i, per tant, es desconeix el ritme d'execució de la inversió. La Cambra de Comerç, però, calcula que el ritme d'execució del gestor d'infraestructures ferroviàries Adif és només del 20% aquest any.

Pel que fa a la resta de comunitats, Andalusia (per població) és la regió que més inversió regionalitzable rebrà (2.318 milions, un 17,2% del total), seguida de Madrid (1.305 milions, un 9,7%), el País Valencià (1.269 milions, un 9,4%) i, finalment, Galícia (1.077 milions, un 8% del total). Menys a Múrcia i Melilla, on la inversió cau, a la resta de comunitats augmenta. A Madrid, per exemple, ho fa un 13,3%.

Més diners del sistema de finançament

En plena batalla fiscal per la rebaixa d'impostos que han liderat les comunitats del Partit Popular, a la qual s'hi han afegit algunes regions socialistes, les comunitats autònomes rebran uns 135.274 milions d'euros dels recursos del sistema de finançament autonòmic . D'aquests, 124.293 milions són les entregues a compte o bestretes, és a dir, els recursos com a tal que rebran les comunitats el 2023, un 11% més que les bestretes de l'any 2022 (112.213). La resta, 10.981 milions d'euros, és de les liquidacions positives de l'any 2021. Això vol dir que l'Estat va preveure aleshores menys recaptació de la que van acabar tenint les comunitats a causa del fort repunt de l'activitat durant l'any passat. Per tant, ara els compensarà pels diners que els deu. Segons els càlculs de la conselleria d'Economia, a Catalunya la xifra de recursos de finançament hauria de ser d'uns 26.560 milions d'euros de cara al 2023 (el 2022 li van pertocar uns 23.450 milions d'euros). Una quantitat, però, que surt de sumar diferents partides com ara les bestretes o la despesa de més pel marge de dèficit (0,3%) que s'ha donat a les comunitats.

Un 19,4% del pressupost d'Infraestructures

Si una partida s'endú gran part dels diners és la d'infraestructures. Pel que fa al total de la inversió real i transferències de capital dels PGE (43.000 milions), l'Estat destinarà a les inversions en aquest àmbit 11.794 milions, tenint en compte també el sector públic empresarial, és a dir, empreses com Aena o Adif.

D'aquesta inversió, el gruix espetega al tren (5.408 milions d'euros), seguit de les carreteres (2.290 milions, la gran majoria; uns 1.400 milions per al manteniment fruit de l'aixecament dels peatges), els ports de l'Estat (1.067) i els aeroports (826 milions), segons es detalla als comptes públics. A més, també es destinen diners a la conservació del medi natural, així com a les infraestructures hidràuliques.

Amb tot, el ministeri de Transports, que dirigeix Raquel Sánchez i que comptarà amb un pressupost total de 21.000 milions d'euros, també gestiona la inversió que fa directament a les comunitats. En total, Catalunya és la comunitat que més en rebrà: 2.980 milions d'euros (un 19,4% del total). Pel que fa a carreteres, hi ha un compromís d'invertir 256 milions d'euros, dels quals 158 aniran a parar a manteniment i 15 milions a actuacions a l'AP2 i l'AP7.

Fons europeus i ingressos

Enguany, els pressupostos de l'Estat tornaran a comptar amb una important quantitat de diners dels fons europeus. L'Estat espera que arribin més de 27.000 milions l'any que ve. La gran majoria, 21.279 milions, es destinaran a inversions. A diferència dels altres anys, però, el govern espanyol també incorpora una part dels préstecs que té intenció de demanar (uns 4.500 milions), així com 4.000 milions de la revisió a l'alça que Brussel·les va fer dels diners que li pertocaven a Espanya per la caiguda del PIB espanyol el primer any de pandèmia. De fet, l'executiu ha d'informar a la Comissió d'on aniran a parar aquests diners.

Aquest, però, no és l'únic baló d'oxigen. També arriben bones notícies de la banda dels ingressos, que han de permetre cobrir el total de la despesa que el govern espanyol ha pressupostat, en particular de despesa social (266.719 milions d'euros) invertida en educació, famílies o sanitat. Els comptes públics incorporaran uns ingressos no financers fins als 307.445 milions d'euros, un 6% més. D'aquests, 262.781 seran tributaris, amb la recaptació per IRPF i IVA al capdavant, gràcies, en part, a l'escalada de la inflació, per bé que el govern defensa que és resultat "de la millora del mercat laboral, l'evolució del PIB i les noves mesures tributàries". A més, 44.664 milions són ingressos no tributaris, entre els quals hi ha els impostos a la banca i les elèctriques.

Montero ha detallat que, excepte l'impost de solidaritat, és a dir, el que afectarà les fortunes de més de 3 milions d'euros, la resta sí que s'han tingut en compte a l'hora de fer la previsió d'ingressos i serviran per cobrir despesa estructural. El de les grans fortunes, en canvi, s'utilitzarà per a una despesa extraordinària i conjuntural com ara la pròrroga del pla de xoc per la guerra, un paquet que fonts del ministeri d'Hisenda donen per fet que s'haurà d'allargar a partir de l'1 de gener de l'any que ve.

El govern també veu marxar pels beneficis fiscals un total de 45.269 milions d'euros. Una gran part provenen de l'IVA, on el govern deixarà de recaptar fins a 25.679 milions. Pel que fa a les deduccions, reduccions i exempcions per IRPF, restaran 11.179 milions als ingressos de l'Estat.

stats