L'Estat fa rècord de recaptació i rebaixa el dèficit al mínim des del 2007
Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma amb un dèficit públic més alt
BarcelonaL'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.
Així doncs, la Hisenda espanyola va recaptar un total de 325.356 milions d'euros al llarg del 2025, un 10,4% més que l'any anterior i la quantitat més elevada mai registrada. Segons Hisenda, les pujades dels preus registrades l'any passat només expliquen 1,3 punts dels 10,4 de creixement dels ingressos públics.
De fet, les dades quadren amb l'evolució de l'economia espanyola durant el 2025 i els dos anys immediatament precedents: Espanya és el país que creix més entre les economies grans d'Europa, amb una taxa de creixement l'any passat del 2,8% anual, 1,3 punts percentuals per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Per tant, entre el creixement de l'activitat econòmica i la consegüent creació de més ocupació, les administracions públiques van recaptar més impostos l'any passat.
L'impost que més creix en recaptació és l'impost sobre la renda (IRPF), que ha aportat a les arques públiques 142.466 milions d'euros, un 10,1% més respecte al 2024. Aquest increment s'explica, segons el govern, pel "dinamisme" del mercat de treball, on al llarg de l'any passat es va batre també rècord de persones ocupades i es va reduir l'atur.
La bona marxa de l'economia també es va notar en l'impost de societats, que va augmentar un 8,1% el total ingressat per l'Estat fins als 42.266 milions, mentre que la recaptació de l'impost sobre el valor afegit (IVA) també va incrementar de manera destacada, fins als 99.532 milions d'euros, un 9,9% més que l'any abans.
Menys dèficit públic
La recaptació rècord ha tingut com a efecte secundari que el govern hagi pogut millorar les xifres de dèficit públic. El dèficit és la diferència entre els diners recaptats i els gastats per l'Estat –si es gasta més del que s'ingressa es parla de dèficit, si és al revés, de superàvit– i es mesura com un percentatge del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia). D'acord amb les xifres del ministeri d'Hisenda, Espanya va tancar un any més amb dèficit, però del 2,18%, el més baix des del 2007, l'últim any abans de l'esclat de la crisi financera internacional, quan es va tancar l'exercici amb superàvit.
Concretament, el dèficit d'Espanya el 2025 va ser del 2,18% del PIB, 0,68 punts percentuals per sota de la dada del 2024. Si es tenen en compte les despeses per la dana al País Valencià –la normativa europea permet deixar-les fora del dèficit oficial perquè es tracta d'un fet extraordinari– el dèficit s'enfila una mica més, fins al 2,39%. En tots dos casos es queda per sota del 2,5% pactat com a objectiu entre l'executiu de Pedro Sánchez i Brussel·les.
En principi, tradicionalment el ministre d'Hisenda és l'encarregat de fer una presentació pública de les dades anuals d'execució pressupostària, però la sortida de María Jesús Montero del govern espanyol i el nomenament la setmana passada del valencià Arcadi España com a màxim responsable de les finances de l'executiu han fet que finalment s'hagi publicat l'informe sense un acte formal, ja que el ministre España només porta al càrrec des de divendres passat. Malgrat això, el nou ministre ha tret pit de les xifres: "No només és important reduir el nostre dèficit, sinó també la manera com ho hem aconseguit. Espanya està millorant el seu saldo fiscal sense aplicar retallades socials", ha destacat en un comunicat.
Per comunitats autònomes, Catalunya va ser la tercera amb un dèficit més elevat (només superada per Múrcia i el País Valencià), del 0,54%, tres dècimes per sobre de l'anunciat fa dues setmanes per la consellera d'Economia de la Generalitat, Alícia Romero. De mitjana, el dèficit dels governs autonòmics va ser del 0,3%. Pel que fa a la Seguretat Social, va tancar l'exercici 2025 amb un dèficit del 0,4%, mentre que les administracions locals ho van fer amb un superàvit del 0,3%.
