Pressupostos Estat
Economia  /  Macroeconomia 04/10/2022

Despesa social rècord per fer front a la crisi de preus

El govern espanyol eleva la despesa social fins als 266.719 milions, una xifra rècord, impulsada per l'alça de les pensions

5 min
La ministra d'Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero.

MADRIDEl govern espanyol ha acordat uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per tercer any consecutiu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat els comptes públics per al 2023, probablement els últims de la legislatura. Els PGE comptaran amb una despesa total consolidada de fins a 485.986 milions d'euros (un 7,6% més en comparació amb el 2022), de la qual gairebé el 60% anirà a parar a despesa social: 266.719 milions d'euros (274.445 milions si s'incorporen els fons europeus, un 10,5% més en comparació amb l'any anterior). Aquesta xifra rècord ha de servir per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, en particular a la crisi de preus actual .

Despesa social pressupostada als PGE els últims 5 anys
Dades en milions d'euros (sense fons europeus)

Dilluns a la nit, el PSOE i Unides Podem van arribar a un acord per als comptes públics que inclou una millora de l'ingrés mínim vital; de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), que cobren les llars més vulnerables, i de les prestacions per desocupació. També hi ha millores en les partides destinades a la dependència i a la sanitat. Aquesta despesa social, però, també incorpora un increment de les pensions per al 2023 que s'acostarà al 8,5%, ja que el govern les actualitzarà amb l'IPC resultant de calcular la mitjana de la inflació d'entre el desembre del 2021 i el novembre del 2022. Hisenda no tanca la porta al fet que la xifra pugui arribar fins i tot al 9%. Amb aquestes estimacions, la despesa en pensions creixerà fins a un 11,4% i s'endurà 190.687 milions del total de la despesa de l'Estat l'any vinent (41,8%).

Els canvis, però, no només afecten la carpeta de la despesa social, sinó també la de defensa i els ingressos. En el cas de la primera (un dels esculls principals de la negociació entre PSOE i Unides Podem ), creixerà un 8,4% tenint en compte els fons europeus (12.317 milions d'euros).

Ingressos

Per la part dels ingressos, els comptes públics incorporaran algunes de les mesures fiscals que l'executiu de Pedro Sánchez ja va presentar la setmana passada, com la de gravar més les rendes altes . "Els ingressos han de venir de qui té més", ha recalcat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez. En comparació amb els últims pressupostos, per al 2023 el govern estima uns ingressos no financers fins als 307.445 milions d'euros, un 6% més. Seran aquests ingressos els que permetran cobrir gran part de la despesa social que PSOE i Unides Podem han acordat. D'aquests, 262.781 seran tributaris amb la recaptació per IRPF i IVA al capdavant.

Cal tenir en compte, però, que aquests ingressos no inclouen una possible pròrroga del pla de xoc econòmic per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna i que està vigent fins al 31 de desembre . Entre les mesures actuals hi ha la bonificació dels 0,20 cèntims el litre dels carburants, una ajuda que, en cas de prorrogar-se, es cobriria amb els impostos que el govern espanyol vol posar en marxa fora dels pressupostos: el de la banca, les elèctriques o les grans fortunes . El que sí que incorporaran els pressupostos és una despesa extraordinària de més de 600 milions per mantenir durant un any la bonificació de l'Estat al transport públic .

Sous públics

Els pressupostos de l'any que ve també incorporen l'augment salarial dels funcionaris (3,5%) per al 2023 després de l'acord entre el govern i dos dels sindicats més representatius (CCOO i UGT). De fet, els costos de personal augmentaran fins als 20.502 milions d'euros (un 6,6% més en comparació amb l'any anterior). Aquest increment afectarà gairebé 3 milions d'empleats públics .

Inversió pública

Un any més la inversió pública es veurà reforçada pels fons europeus antipandèmia. Entre inversions reals i transferències de capital s'arribarà als 43.000 d'inversió, un 7,2% més que l'any 2022. D'aquest total, 21.279 milions, quasi la meitat, provenen dels fons europeus vinculats al pla de recuperació espanyol. Més del 25% d'aquesta inversió es destinarà a l'R+D+I i a la digitalització, seguides de la indústria i l'energia, així com les infraestructures o a la millora en l'accés a l'habitatge.

Despesa social

Amb tot, l'acord entre els dos socis de la coalició per a l'aprovació d'aquests pressupostos inclou "l'impuls" de la llei de famílies abans que acabi el mes d'octubre i noves prestacions que es vincularan a la norma, segons Unides Podem. Així doncs, l'ampliació d'algunes prestacions vigents (per exemple, les de maternitat i paternitat) estarà vinculada als pressupostos de l'Estat.

Des d'Unides Podem ha anunciat que la llei de famílies inclourà una ampliació de la prestació per criança de 100 euros al mes per a les persones amb fills de 0 a 3 anys que estiguin o hagin estat com a mínim 30 dies afiliades a la Seguretat Social o hagin rebut una ajuda per desocupació. Actualment, aquesta ajuda ja existeix per a les persones afiliades a la Seguretat Social. Des del ministeri d'Hisenda, però, recalquen no es tracta d'una mesura "universal".

A més, les famílies monoparentals femenines amb 2 fills es beneficiaran de les ajudes que reben les famílies nombroses. També es posaran en marxa nous permisos per a les cures: un de set dies a l'any per cada treballador per a la cura de familiars o convivents, i un de 8 dies per a la criança de fills menors de 8 anys. Tanmateix, aquests canvis estan pendents de tancar i es recolliran a la futura llei de famílies.

També en despesa social, augmentarà l'ingrés mínim vital en relació amb la inflació, tal com faran les pensions; és a dir, al voltant d'un 8,5%. Ara mateix el cobren 1,2 milions de persones. També creix l'import mínim de l'IPREM que cobren les llars més vulnerables i que passarà dels 579 als 600 euros mensuals a partir de l'1 de gener del 2023. Pel que fa a la dependència, es reforçarà amb 600 milions d'euros el pla de xoc en dependència, i el total destinat a aquesta partida serà de 3.522 milions.

A polítiques de joventut s'hi destinaran 12.741 milions d'euros, un 13,2% més que els pressupostos d'aquest 2022, i 400 milions més per a beques. A més, es consolidarà el bo jove per al lloguer un any més, amb 200 milions d'euros. El total de mesures per facilitar l'accés a l'habitatge tindrà un impacte de 3.472 milions.

Finalment, per als desocupats es recupera el 60% de la base reguladora des dels 6 mesos de prestació (ara estava al 50%). Aquest canvi afectarà unes 300.000 persones i tindrà un cost per prestació entorn d'uns 100 euros de mitjana, segons dades del ministeri de Treball.

Interessos pel deute

En un context marcat per l'increment dels tipus d'interès, es preveu un creixement dels diners que es destinaran a pagar precisament els interessos del deute (3,7% més). En total: 31.330 milions d'euros.

Sistema de fiançament

Amb tot, les comunitats autònomes rebran l'any que ve un total de 135.274 milions d'euros del sistema de finançament autonòmic (un 24% més en comparació amb el 2022). L'increment global dels recursos per part del govern espanyol s'explica perquè les entregues a compte o bestretes, és a dir, els recursos com a tals que rebran les comunitats el 2023, seran de 124.292 milions d'euros, mentre que les liquidacions positives de l'any 2021 arriben als 10.981 milions d'euros.

Noves previsions de creixement

Amb tot, els pressupostos arriben amb una revisió del quadre macroeconòmic que planteja un 2023 amb un creixement molt més modest que el d'aquest any. El govern espanyol estima que l'economia creixerà un 2,1% el 2023. Es tracta d'una retallada de sis dècimes (la segona des de principis d'any) en comparació amb l'última previsió de creixement del PIB publicada al juliol (2,7%).

La ministra d'Economia, Nadia Calviño, també ha anticipat que per a aquest 2022 l'executiu creu que el PIB creixerà un 4,4%, és a dir, una dècima més del previst a l'estiu (4,3%), i fins i tot ha obert la porta a ser més optimistes: "És un creixement prudent perquè les dades són fins i tot més positives", ha dit. De fet, queda per conèixer el creixement del PIB del tercer i quart trimestres.

El govern espanyol, doncs, sosté que el creixement econòmic aquest 2022 serà "fort". Part d'aquesta bona evolució es vincula al mercat laboral, que, en paraules de Calviño, ha "sufragat les variacions cícliques" de l'economia. De fet, el govern preveu que la taxa d'atur el 2023 se situï en un 12,2%. Pel que fa al dèficit, Calviño manté que se situarà en el 3,9% del PIB per al 2023, és a dir, més d'un punt per sota en comparació amb el 2022 (5%). "Avancem en la consolidació fiscal responsable", ha dit Calviño.

stats