Fiscalitat
Economia 28/07/2022

Els nous impostos: un 1,2% sobre els ingressos de les energètiques i un 4,8% a les comissions i els interessos de la banca

Les empreses hauran de fer front a multes de fins al 150% de l'import que traslladin als clients per no assumir el cost dels impostos

4 min
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una imatge recent.

MADRIDEls impostos a les energètiques (gasistes, petrolieres i elèctriques) i la gran banca comencen a caminar al Congrés de Diputats. El PSOE i Unides Podem han presentat aquest dimecres la proposició de llei que recull els dos nous tributs temporals, que han de servir per pal·liar la despesa derivada de les mesures que el govern espanyol ha desplegat per fer front a la crisi de preus actual . Totes dues figures entraran en vigor l'1 de gener de l'any 2023 i duraran dos anys, és a dir, que seran vigents fins a finals del 2024. Si bé els dos nous impostos els han tramitat el PSOE i Unides Podem, el disseny d'aquests ha anat a càrrec del ministeri d'Hisenda i la idea és del govern espanyol . L'executiu de Pedro Sánchez estima que les dues figures tributàries afectaran una vintena de grans grups empresarials.

Impost a les energètiques

D'una banda, es crea un nou impost sobre els grups energètics amb una facturació a Espanya superior als 1.000 milions d'euros (agafant com a referència l'any 2019 per ser l'últim exercici "normal" abans de les distorsions provocades per la crisi del covid-19). Aquest tribut afectarà els grups considerats "principals" per a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), com són Repsol, Cepsa, Iberdrola, Endesa o Naturgy. En concret, s'ha dissenyat un tipus impositiu d'un 1,2% sobre l'import net de la facturació d'aquestes empreses a Espanya, és a dir, sobre les vendes de béns i prestacions de serveis. Es deixen de banda els guanys a l'exterior i també les operacions intragrup. A tall d'exemple, en el cas d'Iberdrola es tindria en compte la xifra de negoci a l'Estat, però no el negoci de les seves filials en països com els Estats Units o el Brasil. Finalment, si una empresa no només es dedica al negoci energètic sinó a altres activitats, es tindrà en compte que el negoci energètic sigui més de la meitat dels seus ingressos. En cas que no sigui així, la companyia quedaria exclosa de l'impost.

El primer cop que l'hagin d'abonar, és a dir, l'any 2023, es tindrà en compte la xifra de negoci de l'any 2022. Per al pagament del 2024 la referència seran els ingressos de l'any 2023. Està previst que tots dos pagaments es facin el mes de setembre (quan les empreses presenten l'import net comptable) de l'any corresponent, per bé que al mes de febrer ja se n'abonarà un 50%. L'objectiu del govern espanyol és recaptar fins a 4.000 milions en dos anys, és a dir, 2.000 milions cada any.

Impost a la gran banca

El segon impost afecta els grans grups bancaris. Si bé comparteix alguns elements amb el tribut sobre les energètiques, com ara la seva entrada en vigor (1 de gener del 2023) i la durada (fins al 2024), tant el tipus impositiu com l'aplicació d'aquest tribut a la banca seran diferents. Aquest tribut tindrà un tipus impositiu d'un 4,8% i s'aplicarà sobre les comissions i els interessos nets cobrats als clients. En concret, es grava el marge net d'intermediació de tots dos conceptes. Què vol dir això? Doncs que el que gravarà el nou impost és la diferència entre el que cobra el banc per un servei al client i el que s'ha pagat abans. En aquest cas, tampoc es gravaran els interessos o les comissions que s'hagin obtingut a l'exterior a través de les filials.

L'altre canvi és el llindar. En aquest cas el govern no es fixarà en la facturació, és a dir, la xifra de negoci total com s'havia dit en un principi. El que determinarà si un banc haurà de pagar o no l'impost és el sumatori brut dels interessos i les comissions cobrades als clients, que suposa el 80% de la facturació de les entitats financeres, segons càlculs de l'executiu. El límit es posa en els 800 milions d'euros, és a dir, a partir d'aquesta quantitat la companyia hauria de pagar. A través d'aquest impost el govern espanyol espera recaptar fins a 3.000 milions en dos anys. Entre tots dos impostos: 7.000 milions en dos anys.

Supervisió de la CNMC

En tots dos casos, el control perquè tant energètiques com grans entitats financeres no traslladin l'impost als clients recaurà sobre la CNMC; en el cas de l'impost a la banca, amb el suport del Banc d'Espanya. El procediment sobre com es controlarà que no es traslladi el cost als clients encara s'ha de dissenyar, però, en tot cas, si Competència identifica que s'ha repercutit el cost de l'impost en el consumidor, les empreses s'enfrontarien a una infracció de fins al 150% del cost que s'hagi repercutit. A més, les grans companyies no podran deduir els nous tributs a l'impost sobre societats, un element que controlarà l'Agència Tributària.

Les dues figures fiscals s'han dissenyat com una "prestació patrimonial de caràcter públic i naturalesa no tributària", segons recull la proposició. En l'argot fiscal això s'anomena levy i no impost com a tal i explica la forma escollida per a la seva aprovació: una proposició de llei que permet accelerar el procediment, per bé que s'estigui legislant sobre un tribut. A més, també dona més protecció al govern en cas que les empreses intentin portar la mesura als tribunals, com ja ha amenaçat de fer la banca .

Tant les energètiques com el sector financer, amb qui l'executiu es reuneix aquest divendres per explicar els detalls dels impostos, s'han oposat als nous tributs, i la borsa tampoc ha reaccionat bé a la presentació d'aquest dijous, com ja va passar el dia de l'anunci. "Serà perjudicial per a l'economia i la inversió", ha sostingut l'Associació Espanyola de Banca, la patronal del sector, en un comunicat. "Estigmatitza el sector", ha criticat el Banco Santander durant la presentació aquest dijous dels seus resultats. L'entitat que presideix Ana Botín fins i tot ha aventurat que la mesura limitarà la concessió de crèdit en 50.000 milions d'euros. Al seu torn, des d'Aelec, la patronal que agrupa les principals elèctriques espanyoles, han advertit a través d'un comunicat que l'impost es pot traduir en un "llast sobre les inversions per accelerar la descarbonització de l'economia" i consideren "injustificada" la mesura.

En tot cas, el tràmit parlamentari començarà al setembre i els impostos encara poden rebre modificacions si els partits polítics presenten esmenes. L'executiu ha decidit tirar endavant amb aquestes mesures perquè considera que el sector energètic està obtenint "guanys extraordinaris" per l'alça dels preus de l'energia, en particular del gas, mentre que la banca surt ben parada amb la pujada de tipus d'interès anunciada pel Banc Central Europeu (BCE).

stats