Fiscalitat
Economia 18/07/2022

¿Es pot evitar que energètiques i bancs facin pagar el nou impost als clients?

La CNMC serà l'encarregada de supervisar tots dos sectors i no es descarta aplicar un règim sancionador

3 min
Els nous impostos afectaran les empreses d'energia i els bancs.

MADRIDL'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'aprovar un impost temporal a les energètiques i un altre a la gran banca ha deixat més preguntes que respostes. Més enllà del titular, dues figures fiscals amb les quals s'espera recaptar fins a 7.000 milions d'euros en dos anys , segons les estimacions del govern, queda per conèixer tota la lletra petita i, per tant, l'abast real de les mesures.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les preguntes no són només com seran aquestes figures —tan sols se sap que s'aplicaran a partir de l'any que ve a les empreses que facturen més de 1.000 milions d'euros—, sinó si es podrà evitar que les corporacions afectades trobin la manera de carregar el cost del tribut als seus clients. El govern central ho nega: "Tranquil·litat absoluta a tot el món. Es tracta del contrari, de redistribuir el pes que s'està produint per la inflació i la guerra a Ucraïna", ha dit la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en declaracions a Telecinco aquest dilluns.

Hi ha el precedent de la bonificació dels 20 cèntims per litre de benzina. Algunes veus han alertat que les empreses s'han acabat quedant part d'aquesta ajuda. Un estudi recent d'Esade concloïa que les benzineres, de mitjana, s'han quedat 0,7 cèntims per litre en el cas de la gasolina de 95 octans i 3,52 cèntims per litre en el cas del dièsel. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ho nega. "S'està fent un control diari", asseguren des de la CNMC, i afegeixen que només s'han trobat 100 casos (un 0,1% del total) "anòmals" de gasolineres que s'haurien menjat la bonificació.

En el cas del nou impost a la banca, cal tenir en compte que no està regulat que una entitat financera no pugui traslladar un increment de costos als seus clients. De fet, hi ha un precedent a Espanya que mostra la facilitat amb què això és possible. En el seu moment, el govern de Mariano Rajoy va obligar la banca a assumir el pagament de l’impost d’actes jurídics documentats quan es constitueix una hipoteca (AJD). El sector, però, va avisar que els costos repercutirien en el preu de les hipoteques, i així va ser .

"D'entrada em sembla difícil que la CNMC o qualsevol institució pública ho pugui determinar", apunta el professor d'economia de la Universitat de Barcelona Alejandro Esteller. Esteller recorda que un "trasllat" del cost de l'impost al client pot ser "multidimensional", és a dir, que afecti els treballadors, proveïdors i consumidors. "No només es tractaria de concloure, per part de la CNMC, que [les empreses] han augmentat els preus de venda, sinó que la variació respectiva és causada per l'impost", afegeix. Per al catedràtic de la UB una via per evitar això seria que el govern "quantifiqués molt bé la part extraordinària de beneficis" que vol gravar o que "aproximi l'impost que vol aplicar a aquesta definició". "Qualsevol queixa dels accionistes només tindria la base legítima de no veure disminuïts els seus beneficis", afegeix.

Com seran els nous impostos?

Pel que fa a l'impost a les energètiques (elèctriques, gasistes i petrolieres), l'opció que pren més força és la d'una figura similar a la que va aprovar el govern italià , és a dir, per la via de l'IVA, tot i que fonts del ministeri d'Hisenda reiteren que no hi ha res tancat. En aquest cas, seria la CNMC, que ja vigila l'evolució dels preus de la llum, l'encarregada de controlar que el tribut no infli el preu final del mercat majorista i, per tant, del rebut. Davant un augment inesperat del preu, la CNMC podria obrir una investigació i, si es comprova que s'ha inflat, aplicar sancions, com pretén l'executiu. Un procés similar a l'actual .

Sobre la banca, amb qui el govern espanyol es reunirà aquest divendres per abordar la mesura, es desconeixen els detalls de l'impost. El ministeri d'Hisenda estaria estudiant establir un impost del 5% sobre les comissions i els interessos que carreguen les entitats als clients, segons han avançat Bloomberg i El País. Fonts del ministeri d'Hisenda apunten a l'ARA que és "una de les possibilitats" que s'estan valorant però que "n'hi ha més".

stats