La pujada dels preus
Economia 21/07/2022

Gir històric del BCE: apuja els tipus d'interès un 0,5%, el doble del previst

La institució crea un nou mecanisme per evitar l'encariment del deute públic dels països perifèrics

4 min
Christine Lagarde, presidenta del banc Central Europeu

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha apujat aquest dijous els tipus d'interès mig punt percentual, fins al 0,5%. Aquesta és la primera pujada de tipus que aplica el BCE des del 2011: Des d'aleshores només els havia abaixat i, des del 2016, els havia deixat al mínim històric del 0%. L'increment ha sigut més pronunciat del previst, ja que el mateix BCE havia dit que apujaria els tipus 0,25 punts aquesta setmana, però finalment els ha elevat el doble (0,5 punts) perquè la inflació està sent més alta del que preveia la mateixa institució.

L’evolució dels tipus d’interès
Tipus d’interès bàsic del BCE i mitjana mensual del tipus de fons efectiu de la Reserva Federal dels EUA

A més, el BCE ha engegat, tal com havia anunciat, un programa (anomenat TPI) per comprar deute públic dels estats. El TPI s'activarà en cas que la institució consideri que els governs paguen interessos massa diferents entre ells —per exemple, a Itàlia endeutar-se li surt molt més car que a Alemanya— i en cas que això pugui afectar "la transmissió efectiva de la política monetària", segons el comunicat del BCE emès després de la reunió del consell de govern de l'organisme.

¿Què comporta la històrica pujada de tipus per als ciutadans i per al conjunt de l'economia de la zona euro? ¿Com ens afectarà la butxaca i quines són les raons que han portat la institució monetària a prendre aquesta mesura?

Per què el BCE ha apujat els tipus?

La raó principal és per frenar el ritme de creixement dels preus, el que es coneix com a inflació. El cistell de la compra de les famílies s'està encarint a un ritme sense precedents des de feia quasi quatre dècades. Els motius: la sortida de la pandèmia i, sobretot, l'encariment de l'energia provocat per la invasió russa d'Ucraïna. És un fenomen global, però el BCE el vol combatre de la mateixa manera que ho estan fent altres bancs centrals, com la Reserva Federal: amb una pujada de tipus, que és el mètode més clàssic per frenar la inflació.

Però exactament què són els tipus d'interès bàsics?

És l'interès que paguen els bancs al BCE a canvi de demanar-li diners prestats. Per tant, si el banc central augmenta els tipus que cobra a les entitats financeres, a aquestes els sortirà més car endeutar-se i, per tant, passen a cobrar més interessos als seus clients per compensar aquest increment del cost.

I de què serveix la pujada de tipus?

Com que els bancs es veuen obligats a incrementar els interessos que cobren a famílies i empreses pels seus crèdits —per exemple, hipoteques o préstecs per comprar un cotxe—, els ciutadans acaben tenint menys diners a la butxaca per gastar i les companyies menys diners al compte corrent per invertir. Això fa caure el consum a l'economia: la gent gasta menys i, per tant, els comerços han de reduir preus amb l'objectiu de mantenir el volum de vendes. Això frena les escalades de preus.

Per tant, ara els préstecs sortiran més cars?

Sí, i de fet ja està passant. L'augment de tipus s'ha aprovat aquest dijous, però la presidenta del BCE, Christine Lagarde, el va anunciar a principis de juny, per la qual cosa aquest mes els bancs, els inversors i les empreses han anticipat l'increment. Això és molt evident en l'Euríbor —l'interès de referència a la majoria d'hipoteques—, que ha passat en poc temps d'estar en negatiu a estar en nivells superiors a l'1%.

¿És bo per a l'economia que els ciutadans gastin menys i paguin més pels seus deutes?

Aquest és el punt més controvertit de la mesura. Els economistes més reticents a les pujades argumenten que aturar el consum de les llars en aquest moment és un risc a Europa, ja que l'economia encara està sortint de la pandèmia: l'activitat i el mercat de treball no estan plenament recuperats i es podria caure en una recessió. A més, un altre argument dels contraris a l'increment dels tipus és que l'escalada de preus és provocada sobretot per l'encariment del petroli i el gas, que es mantindran elevats mentre duri la guerra d'Ucraïna, sense que les pujades de tipus n'afectin el preu.

En canvi, altres economistes creuen que les xifres d'inflació justifiquen per si soles una pujada lleugera, ja que no tindrà un efecte prou gran sobre l'economia per provocar una recessió.

Lagarde ha admès que les pujades de preus persistiran mentre duri el conflicte i que l'economia europea està patint "un alentiment", però ha descartat una crisi: "A la base de les nostres projeccions no hi ha cap recessió", ha assegurat en la roda de premsa posterior a la reunió. Sobre aquest punt, de fet, Lagarde ha dit que hi ha "núvols a l'horitzó", però que també hi ha elements que conviden a l'optimisme, com ara la taxa d'atur del 6,6% al conjunt de països de l'euro, que ha definit d'"històricament baixa".

Pel que fa als estats de l'euro, els membres del BCE procedents de la perifèria (Espanya, Portugal, Itàlia, Irlanda) són partidaris de mantenir els tipus baixos per no danyar el mercat de treball i l'activitat econòmica, mentre que els del centre i nord del continent –Alemanya, Àustria, Finlàndia– acostumen a prioritzar la lluita contra la inflació.

¿Més enllà de l'eurozona, a altres països també s'estan incrementant els tipus?

Entre les economies desenvolupades, la zona euro és l'última a fer-ho, a part del Japó. Als Estats Units, la Reserva Federal ja fa mesos que apuja els tipus perquè allà la recuperació va ser molt més ràpida i les xifres del mercat laboral són molt més robustes que no pas a Europa. Ara bé, tot i les pujades de tipus, els EUA no han aconseguit frenar la inflació, que ha seguit pujant.

El TPI, un mecanisme per evitar una nova crisi de deute

A banda de la pujada dels tipus, la segona gran novetat de la reunió del BCE ha sigut l'aprovació "per unanimitat completa", segons Lagarde, del TPI (sigles de Transmission Protection Instrument, o Instrument de Protecció de la Transmissió), el nou mecanisme, anunciat al juny, per comprar deute públic dels estats de forma massiva i evitar que els interessos que paguen per endeutar-se siguin massa diferents entre si.

L'adquisició de deute públic és una eina habitual dels bancs centrals, però durant anys va ser considerada anatema per països com Alemanya o Àustria, i no va ser fins al 2014, durant la presidència de Mario Draghi, que el BCE les va començar a aplicar. De fet, el 2011, el BCE va apujar dues vegades els tipus en plena sortida de la crisi sense comptar amb cap mecanisme per equilibrar el cost dels bons sobirans dels estats membres. Això va provocar la crisi de deute que va afectar la zona euro i que va acabar amb el rescat de diversos països, entre els quals Espanya.

Durant anys, el BCE va dur a terme un programa regular de compra de bons tant governamentals com corporatius —anomenat APP, en vigor entre el 2014 i el 2018 i reprès el 2019— que amb l'esclat de la pandèmia va compaginar amb un segon programa, el PEPP, per estimular l'economia. Entre els dos programes, el BCE va adquirir títols de deute públic per un valor total de 4,35 bilions d'euros des del 2014 fins a aquest mes.

La idea de comprar deute és assegurar l'estabilitat de les finances públiques dels països —per exemple, si un govern és víctima d'un atac especulatiu als mercats de deute, el BCE pot intervenir a gran escala per aturar-lo— i, en segon lloc, serveix als bancs centrals per injectar liquiditat a l'economia: compren títols de deute amb diners de nova creació.

La injecció massiva de liquiditat és positiva quan una economia està en recessió o té un creixement baix, com havia estat el cas els últims anys a l'eurozona. Però, alhora, que hi hagi massa diners a l'economia pot exacerbar la inflació, la qual cosa va ser la justificació del BCE per acabar les compres aquest juliol.

Ara bé, el final de les compres anunciat el mes passat va impactar directament en la confiança dels creditors de països perifèrics, sobretot Itàlia, que va veure com l'interès que el govern transalpí començava a créixer, davant el final del suport del BCE. Per frenar-ho, el consell de govern de l'organisme monetari es va haver de reunir d'urgència per anunciar la creació d'un mecanisme per evitar aquest tipus de situacions, que ha acabat sent el TPI.

Per tal que el BCE compri massivament deute d'un país amb el TPI, caldrà que compleixi quatre punts. El primer és que compleixi els criteris de deute públic i dèficit que marca la Comissió Europea, actualment suspesos des de l'esclat de la pandèmia. El segon és no patir "desajustos macroeconòmics severs", com ara bombolles financeres o dèficits comercials massa alts. El tercer és assegurar la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini. I el quart és el compliment de les recomanacions econòmiques de Brussel·les i les condicions per rebre els fons de recuperació europeus.

Els dos primers criteris i el quart són avaluats per la Comissió Europea, tot i que Lagarde ha assegurat que serà el BCE qui decidirà "amb sobirania" si finalment compra deute d'un país amb el TPI. El mecanisme no posa límits a quants bons d'un país pot comprar el BCE.

stats