Finances
Economia 15/06/2022

El BCE crearà un nou mecanisme per evitar l'encariment del deute públic

Els bons espanyol i italià s'havien encarit per l'eliminació de les compres massives a partir del juliol

4 min
Detall de la seu del BCE, ubicada a la ciutat alemanya de Frankfurt, aquest dimecres.

BarcelonaEl Banc Central Europeu iniciarà l'elaboració d'un nou sistema per evitar l'escalada dels interessos que paguen alguns països –sobretot els perifèrics, com Espanya i Itàlia– pel seu deute públic, segons ha indicat l'organisme en un comunicat emès aquest dimecres. El cost dels bons espanyols i italians havia augmentat de manera notable des de dijous, quan el consell de govern del BCE va anunciar una pujada dels tipus d'interès bàsics i el final dels programes de compra massiva de deute aquest mes de juliol.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Davant la inestabilitat als mercats aquests set dies des de l'anunci, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha convocat una reunió extraordinària el matí d'aquest dimecres amb l'objectiu de discutir quines mesures cal prendre per tal de frenar l'encariment del deute perifèric.

Què ha decidit el BCE?

Al comunicat, el BCE indica que està compromès "per actuar contra el risc creixent de fragmentació". La fragmentació és la divergència entre els interessos que paguen els països més endeutats, com Espanya, i els del centre del continent, menys endeutats. La fragmentació en si té sentit: els governs dels països més endeutats tenen més risc d'impagament, per la qual cosa els inversors demanen rebre un interès més alt a canvi de prestar-los diners. El problema és quan, com durant la crisi del deute entre el 2009 i el 2012, uns estats del centre de l'Eurozona es converteixen en refugi i paguen un interès molt baix i els perifèrics es consideren insegurs i han d'oferir un rendiment més elevat, ja que es produeix una fugida de dipòsits des dels bancs dels països endeutats cap als bancs dels estats refugi.

Aquesta divergència entre interessos es calcula amb l'anomenada prima de risc, que és la diferència entre els interessos dels títols de deute a deu anys d'un país en comparació amb els mateixos títols emesos per Alemanya, que com a economia més gran de la zona euro és la referència amb la qual es comparen la resta d'estats membres. Amb l'anunci del BCE, els interessos dels bons a deu anys espanyols i transalpins han caigut un 0,4% i un 0,5%, respectivament, però la major davallada dels títols alemanys ha fet que la prima de risc dels dos països augmentés lleugerament.

"La pandèmia ha deixat vulnerabilitats duradores en l'economia de la zona euro", la qual cosa afecta les polítiques del BCE, afegeix la nota. És per això, segons indica el comunicat, que el BCE ha decidit "donar el mandat als comitès rellevants" i "als serveis" de la institució per "accelerar la finalització del disseny d'un instrument antifragmentació per ser considerat pel consell de govern".

A més, "el consell de govern ha decidit aplicar flexibilitat a l'hora de reinvertir" els rendiments de tots els bons adquirits amb el PEPP, el programa de compra massiva de deute creat per pal·liar els efectes negatius de la pandèmia, segons el comunicat, una mesura que Lagarde ja havia anunciat la setmana passada però que aquest dimecres el consell de govern ha reiterat. Això vol dir que el BCE es reserva el dret a comprar deute dels diversos països de manera desigual amb l'objectiu d'evitar que la diferència entre el que paguen els estats sigui massa gran.

Per què pren aquesta mesura ara?

El BCE es troba en una situació compromesa. Per una banda, la guerra a Ucraïna ha encarit el gas natural i el petroli, la qual cosa ha fet disparar-se també el preu de carburants i electricitat. Aquestes pujades de preus han tingut un impacte directe sobre la butxaca dels consumidors. A més, ha fet augmentar els costos de moltes empreses, que per tal de continuar guanyant diners han hagut de pujar els preus. El resultat de tot plegat és que s'ha disparat l'IPC, l'índex que mesura la inflació, és a dir, les pujades de preus dels béns i serveis que consumeixen les famílies

Ara bé, a l'altre cantó hi ha una economia europea que no està plenament recuperada després de dos anys de pandèmia i restriccions. Sectors com el turisme encara estan tocats, mentre que la política de confinaments de la Xina ha afectat les cadenes logístiques que abasteixen tota la indústria, que pateix escassetat d'alguns béns intermedis, o retards en els lliuraments.

Per tal de contrarestar la inflació, la teoria econòmica diu que cal que els bancs centrals apugin els tipus d'interès bàsics, que a la zona euro porten des del 2016 al mínim històric del 0%. Aquesta és la política que ja han adoptat la Reserva Federal dels Estats Units o el Banc d'Anglaterra, i que el BCE va anunciar que implementarà el mes vinent amb un primer increment. A més l'organisme presidit per Christine Lagarde també va decidir acabar totes les compres de deute públic, tant del programa extraordinari PEPP -creat durant la pandèmia- com del PSPP, en marxa des del 2015.

De què serveix apujar els tipus i eliminar les compres de bons?

Els tipus d'interès bàsics són el que cobra el BCE als bancs per prestar-li diners. Això provoca que els bancs hagin de cobrar més als seus clients pels préstecs, com ara hipoteques. Per tant, una pujada de tipus encareix el crèdit a empreses i famílies, la qual cosa té un efecte directe sobre el consum. Aquesta reducció del consum és l'efecte desitjat pel BCE, perquè si les famílies gasten menys, les empreses es veuran obligades a reduir preus per atreure més compradors, la qual cosa farà caure la inflació.

Igualment, les compres de bons serveixen als bancs centrals per injectar liquiditat a l'economia. Si s'aturen les compres, la quantitat de diners a l'economia es reduirà, per la qual cosa l'activitat econòmica es refreda i cauen els preus. A més, l'adquisició massiva de bons fa caure els interessos del deute.

La reacció dels inversors, de fet, va ser la de considerar que deixar països com Espanya i Itàlia sense les compres de deute augmentaria els risc de fallida, per la qual cosa els interessos han crescut de manera molt notable els últims dies.

Ha fet marxa enrere el BCE?

En part, sí. El fet que decidís acabar les compres de deute i només una setmana més tard hagi d'anunciar que estudiarà com evitar la fragmentació dels deute europeu representa haver de fer un pas enrere en la seva intenció inicial, que era deixar enrere les adquisicions de bons.

stats