Catalunya encapçala la distribució de fons europeus, amb 3.722 milions

BarcelonaA la recta final del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), la pedra angular dels fons europeus Next Generation nascuts per superar les conseqüències de la pandèmia del 2020, Catalunya encapçala la distribució d'aquests recursos, amb un total de 3.700 milions d'euros i un domini sectorial "transversal", segons un estudi d'EsadeEcPol. Des de l'inici d'aquest programa fins avui i a quatre mesos del final del programa (acaba a l'agost), s'han convocat projectes a Espanya per 90.718 milions i adjudicat un total de 63.403 milions.

Els més de 27.000 milions de diferència entre les convocatòries i les adjudicacions s'haurien de tancar abans de l'agost, adverteixen els autors de l'estudi, Manuel Hidalgo, Jorge Galindo i Javier Martínez. "La pressió temporal s'ha convertit en un factor determinant" per absorbir el capital previst en els terminis previstos, alerten. L'informe recomana en aquesta fase centrar-se en, més que llançar grans convocatòries, liquidar la bretxa entre el que està convocat i el que està adjudicat amb la simplificació de tràmits i atorgant a les autonomies, que han demostrat capacitat de gestió, la possibilitat d'utilitzar la seva capil·laritat per arribar on no arriba l'administració central.

Un element destacat d'aquest procés és que l'1% de les empreses que més fons reben sumen el 71,4% del total dels ajuts distribuïts. Es tracta especialment de gestors d'infraestructures i grans corporacions industrials. La presència d'empreses petites i mitjanes és marginal. Tot i que la distribució sectorial és àmplia, per sectors a Catalunya dominen la construcció, amb 961 milions, com al conjunt de territoris, i les infraestructures d'aigües i residus, amb 626 milions, quantitat que quadruplica la de la següent comunitat autònoma en aquest àmbit; seguit pel comerç, amb 337 milions; la informació i comunicacions, amb 231 milions, i la manufactura, amb 185 milions. Els autors destaquen que Andalusia lidera no només en construcció (970 milions), sinó també en informació i comunicacions, amb 311 milions, per sobre de Catalunya i també de Madrid (231 milions).

En general, la construcció, és a dir la inversió en infraestructures físiques, domina en totes les autonomies i la inversió digital "es reparteix millor del que s'esperava". En canvi, "sectors crítics per a la resiliència social a llarg termini, com l'educació o la salut, continuen rebent assignacions marginals a la majoria dels territoris", segons l'estudi d'EsadeEcPol. Només hi ha com a excepcions puntuals Madrid, amb 62 milions en salut, i Catalunya, amb 38 milions en educació.

El País Basc, en euros per càpita

La classificació de la distribució territorial canvia si es fa en recursos per càpita. En aquest cas és el País Basc el que se situa al capdavant, amb 732 euros; seguit per Aragó, amb 729 euros, i les Balears, amb 712 euros. Catalunya se situa a la desena posició, amb 479 euros. I la Comunitat de Madrid, que en termes absoluts es troba com Catalunya entre les que més recursos reben, baixa fins al lloc número 15, amb 366 euros, igual com Andalusia, la número 16, amb 365 euros.

Al desembre el govern espanyol va renunciar a 60.000 milions en préstecs europeus, el 73% del tram en préstecs, amb la qual cosa el programa total es va reduir fins als 103.000 milions. L'executiu ho va justificar amb el fet que, a més d'alliberar-se dels condicionants associats als préstecs i que el Tresor es pot finançar als mercats a uns interessos similars als dels préstecs europeus, també "s'evidencien les dificultats trobades per desplegar l'ambiciós programa d'inversió en els terminis establerts".

A conseqüència d'aquestes decisions, pràcticament van desaparèixer línies com ICO-Verd i ICO-Empreses. Com a contrapartida, el govern espanyol va injectar 13.000 milions a l'ICO per mantenir la capacitat de finançament més enllà del 2026 i va anunciar la creació d'un fons sobirà dotat inicialment amb 10.500 milions procedents de crèdits restants. També es van revisar 160 mesures del pla i es van eliminar 17 reformes previstes, entre les quals la llei de l'autoritat de defensa del client financer.

En total a tot l'Estat, la construcció és el sector que més recursos ha captat, amb més de 13.000 milions; seguit pel comerç, amb 3.899 milions, i la informació i les comunicacions, amb 3.532 milions. La recollida i tractament d'aigües, amb 2.446 milions, i les activitats professionals, científiques i tècniques, amb 3.379 milions. En tot cas, sota l'epígraf construcció s'hi inclou des de l'edificació residencial fins a l'enginyeria civil, passant per la construcció especialitzada.

Una bona part de les iniciatives es vinculen a grans infraestructures ferroviàries, línies d'alta velocitat, corredors de mercaderies, modernització d'estacions, majoritàriament gestionades per Adif, així com projectes de rehabilitació energètica d'edificis, restauració ambiental de zones degradades i desenvolupament d'infraestructures hídriques. Pel que fa al comerç, els recursos van en gran manera a programes de modernització i digitalització dirigits sobretot a pimes i micropimes.