Von der Leyen fa marxa enrere: els fons europeus per a Catalunya no dependran només de Madrid

Brussel·lesEl clam gairebé unànime de les regions europees contra centralitzar més els fons europeus ha fet efecte. Després de plantejar en un primer moment l'entrega del finançament destinat a les administracions regionals a les capitals estatals perquè el distribueixin com considerin oportú en el seu territori, la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ha fet marxa enrere i mantindrà almenys en part el poder de decisió a les regions en el desemborsament de, per exemple, el Fons de Cohesió, que és un dels més destacats dels pressupostos de la Unió Europea. Una de les administracions més interessades a evitar que aquests diners passin i depenguin absolutament de, per exemple, Madrid és Catalunya, que en tot moment ha pressionat en contra de la centralització que propugnava Brussel·les.

"La governança de la cohesió es manté igual, amb el complet compromís de les regions. Per descomptat, continuaran negociant directament amb la Comissió Europea, no ha d'haver-hi cap dubte sobre això", ha promès la presidenta de la Comissió Europea en una compareixença aquest dimarts al Parlament Europeu en què s'ha discutit per primer cop sobre els pròxims pressupostos europeus, que entraran en vigor el 2028 i seran vigents fins al 2034. De fet, el discurs de Von der Leyen d'aquest dimecres confirma la carta que ja va enviar dilluns a l'Eurocambra, en la qual va voler aplacar les crítiques d'eurodiputats i regions i ja descartava la centralització dels fons regionals.

S'ha de veure encara com es concreten les propostes de Von der Leyen. Tot i això, de moment ha proposat que, entre d'altres, els plans de finançament per als estats membres comptin amb una "revisió regional" que permeti a les administracions regionals negociar i validar els fons europeus directament amb Brussel·les. També s'haurà de dedicar el 10% dels plans de finançament estatals a l'àmbit rural i Brussel·les promet que no acabarà amb el Fons de Cohesió i la política agrària comuna (PAC), que són dos dels programes que financen més directament les regions.

Més enllà de les regions, com la Generalitat, una majoria molt àmplia de l'Eurocambra –fins i tot el mateix partit de la presidenta comunitària, el PP Europeu– també va demanar a Von der Leyen evitar l'eliminació dels diversos fons europeus, molts dels quals reben directament les administracions regionals. D'aquesta manera, Brussel·les no acabaria reduint tots els centenars de fons i programes europeus a 27 plans estatals: és a dir, un per cada govern central, que seria l'encarregat de negociar amb la UE i, després, distribuir-los arreu del seu estat.

Els grups europarlamentaris, però, s'ha mostrat escèptics sobre els canvis en la proposta de Von der Leyen. Els socialdemòcrates ho han titllat de "maquillatge" i l'han instat a fer més reformes en aquest sentit, i els liberals i els verds, tot i que celebren que s'acosti a les seves posicions, ho veuen senzillament com un punt de partida per negociar els pressupostos europeus. El partit de la presidenta de la Comissió Europea és el que s'ha mostrat més optimista i n'ha aplaudit els "avenços" d'una proposta que s'encamina a l'aprovació dels comptes generals.