L'FMI demana polítiques "temporals" per protegir els ciutadans "vulnerables" dels efectes de la guerra a l'Iran

BarcelonaEl Fons Monetari Internacional (FMI) demana als governs que apliquin polítiques "temporals" per protegir les seves economies del xoc energètic provocat per la guerra a l'Iran, amb especial èmfasi en la protecció de les capes de la població més "vulnerables", segons l'informe d'aquest abril de Fiscal Monitor, que publica semestralment l'organisme econòmic. En l'estudi, l'FMI alerta que alguns països —com ara molts dels membres de la Unió Europea, la Xina o els Estats Units, entre d'altres— tenen un marge de maniobra limitat per tirar endavant polítiques públiques de suport a l'economia a causa dels nivells elevats de deute públic que han anat acumulant els últims anys i els baixos nivells de creixement.

"El risc creixent de xocs sostinguts dels preus de les primeres matèries fruit de les tensions geopolítiques reforça els arguments a favor de permetre que els preus de l'energia de cada país s'ajustin on sigui factible", indica el document de l'FMI, que obre així la porta a l'adopció de mesures com les aprovades el mes passat pel govern espanyol per tal de limitar els efectes de l'increment del cost del petroli i el gas natural. Malgrat això, l'organisme internacional matisa que aquestes polítiques de suport s'han de dur a terme sempre que siguin "necessàries" i "hi hagi espai fiscal", és a dir, que els comptes públics ho puguin suportar.

A més, deixa clar que s'ha de tractar de mesures "temporals, ben orientades i estretament acotades" que es canalitzin a través de sistemes que ja estiguin en funcionament, com ara subsidis públics o impostos ja existents. L'objectiu principal d'aquestes mesures, segons l'FMI, ha de ser ajudar "les llars vulnerables" i, en els sectors que ho demanin, aquelles empreses "viables" que tinguin un elevat consum d'energia.

L'informe desaconsella, doncs, "mesures àmplies que siguin costoses financerament, distorsionadores i difícils de retirar" una vegada entrin en vigor. "Tot i que la intenció darrere d'aquestes mesures pot ser bona, ja que busquen protegir la població de l'impacte [del xoc energètic], aquest tipus d'accions no seran tolerades. Només prolonguem el patiment causat pels preus alts", ha dit la directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, aquest dimecres a Washington, on l'organisme celebra la seva tradicional reunió de primavera.

En aquest sentit, l'executiu de Pedro Sánchez va ser un dels primers al món a aprovar mesures fiscals per pal·liar els efectes de l'encariment de l'energia. El 20 de març, el govern va aprovar amb un decret una retallada de l'IVA i altres impostos especials als carburants, el rebut de la llum i el gas natural, una mesura àmplia que afecta el conjunt de ciutadans, a més de descomptes més grans amb el bo social energètic que afavoreixen sobretot les famílies amb rendes més baixes. Les mesures també inclouen ajudes a transportistes, pagesos, ramaders i altres col·lectius professionals en la compra de combustibles.

De fet, tot i ser un dels països que va reaccionar abans al xoc energètic causat per la guerra a l'Orient Mitjà, l'informe no menciona les mesures aprovades pel govern espanyol. En el cas d'Espanya, l'única menció de l'informe és anunciar que preveu que el deute de les administracions públiques espanyoles caigui entre 10 i 14 punts percentuals sobre el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) des d'ara fins al 2031 gràcies a "dinàmiques favorables en el creixement d'interessos", a més d'elogiar les reformes per digitalitzar l'administració pública a l'Estat, ja que permeten reduir la despesa pública sense costos polítics ni socials.

Alts nivells d'endeutament arreu del món

Com en altres estudis recents, l'FMI ha alertat dels alts nivells de deute públic que acumulen alguns dels principals països del món. Tot i que es parla sovint de les economies més industrialitzades, com ara els països de la UE, el Japó o els EUA com a exemples d'estats endeutats, l'FMI també menciona la Xina i altres economies emergents.

Malgrat això, l'FMI sembla haver après les lliçons de la crisi financera del 2008, quan va ser una de les institucions que més va apostar per polítiques d'austeritat àmplies. En aquesta ocasió, tot i alertar dels elevats dèficits i de l'endeutament de molts països, demana als governs que apliquin mesures amb més cura. Segons l'informe, "racionalitzar la despesa corrent" —incloent-hi "subsidis industrials i mesures de suport al comerç exterior", transferències als ciutadans i despesa en salaris de funcionaris— ofereix "un camí més durador" cap al sanejament de les finances públiques que no pas "retallades uniformes" a totes les partides dels pressupostos públics. A més, també demana un esforç per mantenir la inversió pública, que va ser un dels elements més castigats per les polítiques de contenció de la despesa de fa més d'una dècada.