El Consell General d'Economistes proposa ajustar l'IRPF a les pujades salarials: un sou baix s'estalviaria 250 € i un alt directiu, 2.100 €

BarcelonaEl Consell General d'Economistes, l'organisme que agrupa els col·legis d'economistes de l'Estat, proposa que el govern espanyol ajusti el seu tram de l'impost sobre la renda (IRPF) als increments salarials dels últims anys. Segons els càlculs de l'entitat, un treballador català amb un sou brut anual de 25.000 euros s'estalviaria uns 252 euros anuals, mentre que en els sous més alts, com ara 400.000 euros, l'estalvi superaria els 2.100 euros anuals.

Concretament, el Consell General demana que es "deflacti" –és a dir, que s'actualitzin els percentatges dels diferents trams de l'impost– d'acord amb els increments mitjans dels salaris registrats en els convenis col·lectius a Espanya entre els anys 2022 i 2026. Així, els sous dels treballadors amb contractes laborals amb convenis han augmentat en aquest temps un 18,1%, segons les dades del ministeri de Treball, a diferència del cost de la vida, que en el mateix període va créixer un 15,8%.

L'IRPF té dos trams. La meitat de l'impost és un ingrés per a l'Estat segons un escalat, i l'altra meitat, per a la comunitat autònoma on resideix el contribuent, amb l'afegit que cada territori té el seu escalat diferent. Alguns governs autonòmics ja han anat aplicant deflactacions, però sempre segons la inflació. El ministeri d'Hisenda, en canvi, no ho ha proposat mai –tampoc la Generalitat– i el Consell General demana que ho apliqui.

L'argument a favor de l'ajustament per sous és que les pujades salarials dels últims anys han permès als treballadors recuperar, com a mínim parcialment, el poder adquisitiu perdut per les pujades de preus registrades a partir del 2022, quan es va disparar la inflació a escala global per la invasió russa d'Ucraïna i la reactivació de l'economia després de la pandèmia, cosa que va provocar tensions a les cadenes logístiques i a la indústria.

El fet que els treballadors guanyin més fa que també paguin més IRPF, però en realitat aquests increments salarials només han servit per recuperar el poder adquisitiu perdut, per la qual cosa, en realitat, mantenir sense canvis l'impost representa una pujada fiscal en termes reals. "Si no s'ajusta la tarifa a aquesta pujada generalitzada dels salaris, pot passar i passarà que els treballadors començaran a tributar en trams més alts, quan realment la seva capacitat econòmica no ha augmentat", ha explicat Raquel Jurado, tècnica del Consell General d'Economistes, en la presentació de l'estudi Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2026.

Ara bé, l'altra cara d'aquesta proposta és quin estalvi representa per als treballadors aquest ajustament de l'IRPF als salaris. La raó per la qual el govern espanyol i la Generalitat no han aplicat cap ajustament d'aquest tipus és que l'estalvi afavoreix sobretot les rendes més altes.

Així doncs, segons la proposta de l'entitat, en el cas de Catalunya, un treballador que cobri 25.000 euros anuals bruts passaria de tributar 3.531,38 euros a l'any a 3.279,06 euros. És a dir, s'estalviaria 252,31 euros anuals en IRPF. Ara bé, a l'altre extrem, per a un treballador amb un salari anual de 400.000 euros anuals (per exemple, un futbolista professional o un alt directiu d'una multinacional) l'estalvi seria de 2.150,72 euros per any, ja que passaria de pagar 176.795,44 euros a 174.644,72 euros en IRPF.

És a dir, l'estalvi de les rendes més altes és 8,5 vegades superior al d'una renda de 25.000 euros. Cal tenir en compte, a més, que el 49% dels treballadors catalans cobren 25.000 euros anuals o menys, mentre que un salari brut de 400.000 euros es troba entre l'1% més alt del país.

En el cas de rendes de 30.000 euros bruts, l'estalvi per la deflactació seria de 347,29 euros anuals, mentre que per a sous de 40.000 i 70.000 euros, la reducció de l'IRPF seria de 527,39 i 758,87 euros, respectivament.

Reforma del sistema de finançament autonòmic

En la presentació de l'informe, el president del Consell General d'Economistes, Miguel Ángel Vázquez Taín, ha demanat reformar el sistema de finançament autonòmic. Segons l'economista, "la voràgine normativa de les comunitats autònomes sobre els tributs cedits genera desigualtats entre els ciutadans segons el seu lloc de residència", ha assegurat.

En aquest sentit, l'estudi analitza l'impacte dels diferents tributs gestionats per les administracions autonòmiques. En el cas de Catalunya, el tram autonòmic de l'IRPF és dels més elevats de l'Estat, cosa que fa que els catalans amb salaris inferiors als 45.000 euros siguin els que més paguen. Per a rendes més altes, el País Valencià és on hi ha un impost sobre la renda més alt. Aquest patró es reprodueix en l'impost de patrimoni –Catalunya és on paguen més les fortunes inferiors a 4 milions d'euros, mentre que el govern valencià manté tipus més elevats per a les superiors– i en el d'actes jurídics documentats.

Així mateix, en el cas de l'impost de successions i donacions, Catalunya es troba entre les quatre autonomies on és més alt, però afecta sobretot les herències més grans. Tot i que Jurado ha admès que "la major part de la població no heretarà herències tan quantioses", l'estudi del Consell analitza una herència entre pare i fill valorada en 800.000 euros (200.000 dels quals corresponents a l'habitatge del difunt): "Si prenguéssim una quantitat inferior, no es produirien diferències significatives entre comunitats autònomes", ha indicat.