El sector bancari, el gegant de la moda Inditex i IAG –la matriu d'Iberia i Vueling i d'altres línies aèries– han estat els valors que més han impulsat l'Íbex-35 aquest 2024. El selectiu de la borsa espanyola ha guanyat prop d'un 14% des de començaments d'any, malgrat que diverses energètiques han patit caigudes de doble dígit durant l'exercici.

La catalana Europastry, especialitzada en productes de fleca congelats, ja prepara el seu salt a la borsa espanyola. La mateixa companyia ho ha assegurat aquest dimarts mitjançant una oferta pública de venda d'accions ordinàries per 225 milions d'euros adreçada a inversors qualificats.

La incertesa no agrada als mercats, i els últims cinc dies el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'ha deixada instal·lada al país. Finalment, Sánchez ha anunciat que seguirà al capdavant de l'executiu, però aquesta decisió no ha apaivagat la confusió dels inversors.

A finals de febrer farà un any del cop d’efecte de Ferrovial. La constructora que presideix Rafael del Pino anunciava el trasllat de la seva seu d’Espanya als Països Baixos i la intenció de cotitzar a la borsa holandesa, cosa que es va acabar materialitzant al juny.

La farmacèutica Grifols ha anunciat aquest dimecres al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV, el regulador borsari espanyol) que emprendrà accions legals contra el fons Gotham City Research, que aquest dimarts va apuntar en un informe que la multinacional catalana havia maquillat els seus comptes per amagar part del deute.

Tot i unes primeres hores de volatilitat, en què la cotització a la borsa espanyola ha arribat a caure a 28,60 euros, Ferrovial ha salvat amb nota la que ha estat la seva primera jornada com a empresa neerlandesa que ja cotitza a la Borsa d’Amsterdam. Els mercats, doncs, han rebut amb bons ulls el trasllat de seu i la fusió entre la matriu espanyola i la filial neerlandesa, que s'ha materialitzat aquest divendres.

L'Íbex-35, el principal índex borsari espanyol, ha tancat la setmana amb una caiguda del 5%, fins als 7.583,5 punts, uns nivells que no es veien des del novembre del 2020. Només en la sessió d'aquest divendres, la caiguda de l'índex ha estat del 2,46%. La setmana ha estat marcada per l'enduriment de la política monetària per part dels bancs centrals com a mesura per pal·liar la creixent inflació, així com per la por a una nova crisi econòmica.

L'euro ha guanyat terreny aquest dimecres davant del dòlar i els principals bancs espanyols han pujat a la borsa a causa de les informacions publicades en diversos mitjans internacionals sobre que el Banc Central Europeu pot aprovar aquest dijous un increment dels tipus d'interès superior a l'anunciat inicialment.

L’Íbex-35 passa per ser el sancta sanctorum de l’empresa espanyola i és on es troba la flor i nata de les grans corporacions de l’Estat i per on al llarg dels anys han passat un total de 99 companyies. Però la setmana passada va complir 30 anys d’història i un repàs a les empreses pioneres d’aquest selectiu demostra que la pertinença a l’Íbex-35 no blinda —ni tan sols els més grans— contra els esdeveniments habituals per a la resta del col·lectiu empresarial: fusions, adquisicions, crisis profundes i desaparicions han marcat un selectiu que ha celebrat tres dècades en un moment poc lluït per l’impacte del covid. Aquest és un repàs a les pioneres d’aquest índex.

Els bancs espanyols s’han acostumat en l’última dècada a una dura realitat. Com a resum: han passat a estar sota sospita a ulls de l’opinió pública i han reduït plantilles en més de 100.000 treballadors des de l’esclat de la crisi del totxo fins a l’esclat de la pandèmia. 

L'Íbex-35, el selectiu de la Borsa espanyola, ha tancat la sessió d'aquest dilluns amb un descens del 3,31%, i tot just ha mantingut els 6.230 punts, en una jornada marcada pels números vermells, amb pèrdues elevades en alguns valors, com l'operador públic d'aeroports Aena, que ha baixat quasi un 19%.

Les alarmes s'han encès sobre Telefónica. La principal teleco espanyola va obtenir un benefici net de 1.142 milions d'euros el 2019, el que suposa un 65% menys que els 3.331 milions que va guanyar l'any 2018. La companyia es va afanyar a explicar que aquest descens es deu a diversos elements extraordinaris, principalment el Pla de Suspensió Individual d'Ocupació (PSI) dut a terme a Espanya el quart trimestre i els canvis en la seva filial de Mèxic.

La borsa espanyola ha reaccionat amb una lleugera caiguda al resultat de les eleccions generals d'aquest diumenge. L'Íbex-35, que agrupa les 35 empreses més grans del mercat borsari espanyol, perdia un 0,24% a les 10.30.

La Borsa espanyola ha registrat aquest dimecres un descens de 2,7%, la pitjor caiguda dels últims dos anys, que ha comportat la pèrdua de la cota dels 9.000 punts. Els mals resultats de l'Íbex-35 han estat acompanyats de la resta dels mercats internacionals a causa de la por a una futura desacceleració econòmica i de les tensions comercials internacionals.

L'inesperat anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, fet aquest dijous a la matinada, que imposarà nous aranzels del 10% sobre importacions nord-americanes provinents de la Xina i que tenen un valor de 300.000 milions de dòlars, s'està notant aquest divendres en una nova mala jornada per a les borses europees.

La Fiscalia Anticorrupció ha elevat la petició de pena per a dotze dels acusats en el judici per la sortida a borsa de Bankia, entre els quals hi ha l'exministre i expresident de l'entitat Rodrigo Rato, que s'enfronta ara a una possible condemna de fins a vuit anys i mig de presó.

Temps mort a la tensió entre Catalunya i Espanya també per a la borsa de Madrid. L'Íbex-35 ha començat la sessió aquest dimecres en números verds i un augment al voltant de l'1,55%, l'endemà de la declaració del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en què va suspendre temporalment la DUI per fer un últim intent de diàleg. Ahir la borsa espanyola va tancar la jornada amb lleugeres pèrdues.

La ressaca d'optimisme a la borsa espanyola ha durat només uns minuts. L'Íbex-35 ha engegat la sessió d'aquest dilluns amb una pujada del 0,3% després de tancar divendres a l'alça gràcies a 'l'efecte Draghi', però les pèrdues han tornat de seguida i l'indicador borsari ha perdut el llindar dels 8.700 punts i ha baixat més d'un 0,3%.

La borsa espanyola feia més de 25 anys que no patia un tràngol similar. La d'aquest dilluns ha estat la desena jornada de descensos que encadena l'Íbex-35 i que li ha fet perdre el llindar els 9.500 punts després de cedir un 2,1%. Es tracta, segons els registres, de la pitjor ratxa des del març del 1990, quan els mercats van patir per la descomposició de la Unió Soviètica.

L'Íbex-35 respira aquest dimarts i comença amb una pujada molt lleu a l'espera que es conegui la nova proposta que Grècia portarà a Brussel·les després del 'no' en el referèndum.