Ara que ja ha tornat la llum, veig a la televisió que “torna” un festival de música, el Tetafest, que així es diu, on hi ha concerts d’artistes dones. A la propaganda, una veu divertida i escumejant diu alguna cosa així com: “Ah! I no t’oblidis de portar les teves tetes”. Fan, doncs, amb el nom, una sinècdoque reivindicativa. Agafen la part (els pits) pel tot (la dona). Tetes, en fi, és una paraula col·loquial del castellà. La nostra és, o era, metes. M’encantava sentir l’expressió “fer meta”. A Lleida són les popes. Suposo que, per expressar-ho com toca, potser hauré de dir que a cada colada perdem un llençol.

El nombre de dones als consells d'administració i en els càrrecs d'alta direcció de les empreses catalanes millora, però encara està lluny de la paritat. De fet, tot i que la tendència va a l'alça, "si seguim el ritme dels últims tres anys, encara en trigarem 40 a arribar al 40%" que marca la llei. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Presència de dones en consells d'administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, elaborat per l'Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

La paritat de gènere a les altes institucions de l’estat espanyol va per barris. Si bé el poder executiu i el legislatiu són dels més paritaris d’Europa i dels països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), el poder judicial té encara deures pendents, especialment a la seva cúpula. Ho recull l’informe Government at a glance 2023, fet públic recentment i que publica l’OCDE. Situa Espanya com el segon país amb més igualtat de gènere al govern, però el penúltim entre els països analitzats pel que fa a la cúpula judicial, concretament al Tribunal Suprem.

La llei de la paritat ja és a la cambra alta i, previsiblement, després de l’estiu entrarà en vigor. Una llei amb què el govern fa bandera del seu compromís amb les polítiques d’igualtat, portant el text legislatiu molt més enllà del mínim exigit en la directiva europea que regula l’equilibri de gènere en els consells d'administració de les empreses cotitzades.

Primera, segona i ara tercera volta. La llei de representació paritària del govern espanyol va ser una de les normes que després de passar dos cops pel consell de ministres i fer el salt al Congrés dels Diputats va quedar penjada a la cambra baixa espanyola per l'avançament electoral del passat mes de maig. Aquest dimarts, però, el govern de Pedro Sánchez l'ha tornat a aprovar en consell de ministres per poder iniciar, de nou, el tràmit parlamentari i que vegi finalment la llum.

Ja som a ple estiu i els festivals musicals es despleguen arreu del territori per posar la banda sonora a les nostres vacances. Hi ha qui haurà anat al Canet Rock o qui anirà a Cap Roig, hi ha qui haurà preferit el Cruïlla o qui s’estimarà més el Porta Ferrada. Per a gustos musicals, colors. Lamentablement, la realitat és que, tot i que semblin programar per a públics tan dispars, en tots sonarà la mateixa cançó: la de la desigualtat de gènere, és a dir, la de la infravaloració de les dones, que, pel que sembla, no són encara prou bones per omplir festivals en la proporció que els correspon.

Tots mirem el món des de darrere de les nostres intransferibles parpelles, i tots creiem que la nostra manera de mirar-lo és l’adequada, i que les injustícies i la degradació del que ens és proper és el més greu.

La vigília del 8-M, el consell de ministres ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei de paritat, que té l'objectiu de reforçar la presència de dones en òrgans de direcció de les grans empreses, però també en les administracions públiques. La vicepresidenta i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha dit que la llei "és un pas important per a la igualtat efectiva, trenca el sostre de vidre i col·loca Espanya a l'avantguarda de les polítiques d'igualtat de gènere a escala mundial". Aquests són els punts clau de la norma, que encara haurà de ser aprovada en segona ronda per l'executiu i després ser tramitada al Congrés.

"El 2021 no ha estat l’any de la recuperació", sentencia Salvador Casals, membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). "Hi ha hagut una recuperació, però no de la manera que es voldria. Encara no estem en la situació prepandèmia. I hem de pensar com afectarà la inflació, quin impacte tindrà en la cultura", pronostica. Si bé s'ha iniciat el camí de la recuperació, els núvols negres continuen planant sobre el sector cultural. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2021, presentat oficialment aquest dimecres, la cultura va facturar el 2021 un 16% més que l'any anterior gràcies a la caiguda de les restriccions a partir de juny, però queda lluny de compensar les pèrdues del 23% que es calculen per al 2020, sobretot en les arts en viu.

Fa set anys que el percentatge d’empreses (12%) subjectes a la llei d’igualtat i amb almenys un 40% de dones al consell d’administració no augmenta. És la principal conclusió de l’estudi Presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, a partir de les dades facilitades per Informa D&B. "No s’observen avenços importants des de l’aprovació de la llei d’igualtat el 2007", remarca l’informe, que ha estat elaborat per l'Observatori Dona Empresa Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç i s’ha presentat aquest dijous.

El percentatge de dones agents dels Mossos d'Esquadra no arriba al 22%, i és la representació femenina més alta dins dels tres cossos d'emergència i seguretat de la Generalitat. Als Agents Rurals les dones són un 13% de la plantilla, mentre que als Bombers només arriben al 2%. Tot i l'augment de la presència de dones en els últims anys, el departament d'Interior calcula que sense adoptar cap mesura caldria esperar 45 anys per aconseguir la paritat als Mossos, mentre que a les plantilles d'Agents Rurals i Bombers no arribaria fins a l'any 2101 i 2144, respectivament. Per això la conselleria ha decidit modificar les pròximes convocatòries de places i reservar-ne un 40% per a dones.

"L'home cis, blanc i heterosexual ocupa l'espai principal davant i darrere de la càmera". "Les directores treballen amb pressupostos un 40% més baixos i totes les pel·lícules per sobre dels 3 milions estan dirigides per homes". "Els personatges d'origen afrodescendent, entre els més infrarepresentats". Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe elaborat pel col·lectiu Dones Visuals, l'Acadèmia del Cinema Català i el Col·lectiu Ficcial a partir de l'anàlisi de la cinquantena de produccions candidates als premis Gaudí 2022. És a dir, el cinema català suspèn en paritat i diversitat, tot i uns indicadors que han millorat si es comparen amb els del 2017. Per això Dones Visuals, "en representació de més de 500 dones professionals de l'audiovisual, reclama mesures correctores urgents" al sector cinematogràfic.

El sector de l'alimentació encara està lluny d'aconseguir la paritat. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi elaborat per l'associació 50 a 50, formada per més d’un centenar de dones directives, emprenedores o autònomes, després d'analitzar una cinquantena d'empreses i organitzacions representatives d'aquest àmbit a Espanya. Concretament l'informe se centra en analitzar la presència de directives als consells d'administració i als comitès de direcció.

Encara no s’arribarà al 50%, però Catalunya tindrà a partir de divendres el Parlament més paritari de tota la seva història. Per primera vegada, en 64 dels 135 escons s’hi asseuran dones, és a dir, en un 47,4% del total. La xifra contrasta i molt amb les 7 dones que es van asseure en el primer hemicicle sorgit de les primeres eleccions democràtiques del 1980. I és que a mesura que han passat els anys cada vegada més noms de dona han omplert la cambra catalana. De fet, dels vuit grups parlamentaris que hi haurà en aquesta legislatura, en quatre hi haurà més dones que homes -el PSC, ERC, la CUP i el PP-. Una xifra també històrica si tenim en compte que en la legislatura passada només un grup, Catalunya en Comú-Podem, superava la barrera del 50%, i dos més, ERC i la CUP, tenien meitat i meitat.

Durant poc més de set mesos, Espanya s'ha mantingut al cim de la paritat parlamentària a Europa. Les eleccions del 28 d'abril van configurar l'hemicicle amb més diputades de la història de l'Estat (166), però també del conjunt de parlaments del continent. Espanya, doncs, arrabassava la històrica primera posició a Suècia en el rànquing de cambres més feminitzades amb un 47,4% de representants dones. La fita va estroncar-se el passat 10 de novembre, quan les urnes van definir un Congrés de Diputats amb només 152 escons amb rostre femení, el 43,4% del total.

L'auge del feminisme ha incorporat al vocabulari diari expressions com 'sostre de vidre', que fa referència a la barrera invisible que es troben les dones per ocupar càrrecs de responsabilitat a la feina. Un dels exemples més visibles d'aquest topall són els òrgans directius d'empreses privades i organismes públics, que sovint estan acaparats per homes. Ara mateix, de fet, que es proposin dones quan toca repartir les cadires dels consells de direcció és tot just una recomanació. Però el Govern vol fer-ho llei per ara als organismes on hi té una participació majoritària, en els privats no hi entra. La consellera de Justícia ha anunciat que estan preparant un avantprojecte de llei per obligar totes aquestes fundacions i associacions a tenir consells d'administració i patronats paritaris. És uns dels canvis que el Govern ha fet públics aquest dijous per eliminar el "biaix masclista" del Codi Civil català.