El consell de ministres aprovarà aquest dimarts una de les majors reformes dels últims anys. Segons han confirmat aquest dilluns fonts del govern espanyol a Efe, l’executiu validarà de forma definitiva un projecte de llei que inclou canvis en la fiscalia general de l’Estat per despolititzar-la. La reforma també incorpora, a més, modificacions en la llei d’enjudiciament criminal, que té com a principal novetat la figura del fiscal investigador. La proposta preveu establir que la direcció de les investigacions de les causes penals passi a estar en mans dels fiscals, i no pas a les dels jutges, com fins ara.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit per unanimitat no reconèixer la convocatòria de vaga de jutges i fiscals que han anunciat cinc associacions –totes menys les progressistes– per a la setmana que ve. L'acord d'aquest dijous adverteix els convocants que la vaga no té cap "suport normatiu" perquè el dret a vaga no està regulat per als jutges. Per això, conclou que "no escau tenir-la anunciada", i recorda que ja es va pronunciar en el mateix sentit davant les vagues convocades el 2009, el 2012 i el 2013. Les associacions convocants han criticat la decisió i ja han anunciat que mantenen la vaga, que consideren "una mesura legítima, proporcionada i responsable".

La major part de les associacions de jutges i fiscals, cap de les progressistes, ha convocat per a aquest dimecres una protesta contra els plans del govern espanyol per modificar l'accés a la carrera judicial i l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. La crida de les cinc associacions que signen la convocatòria és per a una aturada de 10 minuts, a partir de les 12 hores, a les portes de tots els edificis judicials de l'Estat. El manifest que els convocants han llegit a les portes de les seus judicials advertia el govern espanyol: "No descartem una vaga". Per la seva banda, coincidint amb l'aturada, Isabel Perelló, presidenta del CGPJ, ha advertit que no es pot "degradar els jutges".

La Melanie Barba ha sigut la segona de la seva promoció en les oposicions a fiscal i d'aquí a unes setmanes començarà a fer pràctiques a Madrid, on està acabant la seva formació. A principis de l'any que ve ja serà fiscal i tornarà a Catalunya per exercir. La magistrada Isabel Olmos, nascuda a Barcelona, va dictar la seva primera sentència en un jutjat de Sant Boi de Llobregat, i des de fa uns dos mesos exerceix a la sala quarta del Tribunal Suprem. Totes dues tenen en comú que es van preparar l'oposició amb l'ajuda d'una beca de la Generalitat, que després de més d'una dècada inactives es van reprendre el 2022. Aquest dimarts la convocatòria s'obre de nou per a aquells que vulguin preparar-se per ser jutge, fiscal o lletrat de l'administració de justícia.

Reprovació unànime de jutges i fiscals a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero. En un comunicat aquest dilluns, totes les associacions del ram censuren que la ministra del PSOE qualifiqués de "vergonya" la sentència que ha absolt Dani Alves d'agressió sexual i critiqués que la presumpció d'innocència del futbolista estigui "per sobre" del testimoni de la víctima. "És essencial que les institucions i representants públics respectin i donin suport a la tasca dels jutges i magistrats, i s'eviti comentaris que puguin soscavar la confiança en el nostre sistema judicial", li respon el col·lectiu de jutges i fiscals. Aquest dimarts s'hi ha sumat el Consell General del Poder Judicial, que ha advertit als polítics que han de "compatibilitzar el seu legítim dret a la crítica amb la preservació de la confiança de la ciutadania en les institucions".

Els quatre fiscals del Procés, altrament dits quatre genets de l'Apocalipsi, reben aquest diumenge l'escalf i l'homenatge del diari El Mundo després que se sentissin reivindicats per la negativa del Suprem a amnistiar els líders independentistes. Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno apareixen radiants en una fotografia que il·lustra la peça d'Ángela Martialay i que porta per títol: "La victòria moral dels quatre fiscals impertorbables de l'1-O: «Hem defensat la democràcia»".

Una premissa elemental de l'estat de dret és que els tribunals no poden no aplicar les lleis. Estan obligats a fer-ho pensin el que pensin de les lleis decidides per altres institucions (Parlaments). Doncs bé, això s’està incomplint a l’Estat espanyol davant dels ulls de tothom.

Sis mesos després de la primera aturada unitària de jutges i fiscals, els membres de la judicatura tornaran a fer vaga el 19 de novembre. Igual que el 22 de maig, totes les associacions professionals han donat suport a la convocatòria, després de comprovar que el ministeri de Justícia no ha donat resposta a les seves reivindicacions.

Més d'un 60% de jutges i fiscals de Catalunya fan vaga per reclamar millores en les condicions laborals i despolititzar els òrgans de govern. La judicatura es queixa d'instal·lacions deficients i sous baixos. "Volem unes condicions dignes", ha reclamat la jutge degana de Barcelona, Mercedes Caso, que explica que en alguns jutjats de Catalunya no es garanteix, per exemple, la separació entre víctimes i agressors. "No es tracta d'una vaga per al col·lectiu, sinó del servei que donem als ciutadans", ha afegit la degana de l'Hospitalet de Llobregat, Lídia Ureña. La fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, ha posat com a exemple l'estat de les oficines de Sant Feliu de Llobregat: "Quan van aparèixer els primers ratolins vam decidir que els fiscals vinguessin a treballar a Barcelona", ha explicat.

Front comú dels jutges i fiscals de Catalunya per reclamar millores en les condicions laborals dels dos col·lectius professionals i mesures per despolititzar la justícia. A Barcelona, més de 200 professionals s’han reunit a la Ciutat de la Justícia per llegir un manifest. Si el ministeri de Justícia no fa cas de les reivindicacions amenacen amb anar a la vaga el proper 22 de maig.

El PP vol que la Generalitat no es limiti a elaborar les balances fiscals respecte l'Estat i li reclama que també elabori cada any les balances respecte els municipis i les comarques. Així consta en la proposició de llei que ha registrat al Parlament i que aquest dilluns publica el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. La proposta pretén reformar la llei de les balances fiscals, aprovada el 2012, per la qual es va introduir l'obligació d'incloure la balança fiscal de la Generalitat amb l'administració estatal als tràmits pressupostaris.

La decisió del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, de formular una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per haver promogut el procés participatiu del 9-N ha topat amb l'oposició dels fiscals a Catalunya. Fonts judicials han explicat a l'ARA que aquest dilluns al matí s'ha reunit la junta de fiscals de Catalunya i s'ha posicionat "molt majoritàriament" en contra de la querella, perquè no hi veuen prou base jurídica.

Els fiscals denuncien pressions del govern espanyol que presideix Mariano Rajoy per actuar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, arran de la jornada de participació del 9-N, segons publica aquest dimecres el diari 'El País'. Fiscals consultats pel rotatiu madrileny assenyalen que existeixen "ingerències" de l'executiu de l'Estat i consideren que "no s'han respectat les formes", de manera que la imatge de la institució pot quedar afectada.