La publicació de la novel·la inèdita de Teresa Pàmies Una noia i un soldat (Adesiara) és, des del meu punt de vista, un esdeveniment de primer ordre per a la literatura catalana.

"Jo vaig estimar un noi que es deia Ton. Va morir el dia dels seus vint anys en un hospital de sang a Solsona. La guerra no era encara acabada, però ja l'havíem perduda". Aquest és l'inici, directe i magnètic, d'Una noia i un soldat, novel·la fins ara inèdita de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) que Adesiara acaba de publicar i que aporta, en paraules de l'editora del volum, la filòloga i catedràtica Montserrat Bacardí, una visió diferent de la Guerra Civil en la literatura catalana: "És la primera novel·la que aborda la Guerra Civil des dels ulls d'una militant", afirma. La protagonista del llibre és Cinta Planes, una jove marxista que festeja "plàcidament i amorosa, sense sobresalts", amb un noi, Ton Juneda, fins que esclata la guerra. "Ell va a parar al front, com a soldat republicà, i ella es queda a Barcelona. Quan comença el relat, fa mesos que no s'han vist, i el fil argumental que el sosté és el retrobament", recorda Bacardí, que aquest 2023 ha publicat la interessantíssima i reveladora biografia La veritat literària de Teresa Pàmies (Eumo, 2023).

"Teresa Pàmies ha fet una parada en el llarg periple de la seva vida i s'ha assegut a escriure. S'ha assegut a escriure i els llibres neixen de les seves mans amb fúria, amb pressa, la seva prosa és parlada, té al davant seu un interlocutor a qui vol explicar a través de les raons de la seva vida les raons de la vida", escriu Maria Aurèlia Capmany en una crítica sobre Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, de Teresa Pàmies. El títol de la crítica de Capmany, La veritat literària de Teresa Pàmies, és el que escull la filòloga i catedràtica Montserrat Bacardí per a la biografia de més de 500 pàgines que ha escrit sobre l'escriptora catalana.

L'escriptora i periodista Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) bolcava a les seves cartes tot el que vivia i sentia: els dubtes literaris, la realitat del seu temps, les reflexions sobre la llengua i també les confessions sobre la seva intimitat. Entre el 1938 i el 2002, Pàmies va escriure pàgines i pàgines d'epístoles destinades al seu marit i als seus fills, a amics, a escriptors, a editors i també a censors i a directors de diaris per reclamar el pagament dels seus articles. Ara la Institució de les Lletres Catalanes n'ha reunit una selecció al volum M'agrada escriure. M'agrada rabiosament (Departament de Cultura), que s'acaba de publicar i que s'ha presentat aquest dimecres a Sabadell en un acte que també es podia seguir telemàticament. El llibre, que s'ha endarrerit per culpa de la pandèmia, serveix per cloure l'Any Teresa Pàmies, que es va commemorar el 2019 amb motiu del centenari del seu naixement.

"El Barnasants és el festival idoni per estrenar aquest espectacle", assegura l'actriu Tilda Espluga. Ella i la pianista Elisabeth Raspall protagonitzen Teresa Pàmies. Cròniques a ritme de bolero, el concert que s'estrena aquest divendres al Casinet d'Hostafrancs (19.45 h), a Barcelona. Dirigides per Anna Güell, Espluga i Raspall interpreten clàssics populars (de Chan chan a Tú me acostumbraste) i hi intercalen fragments de diferents escrits de Teresa Pàmies (1919-2012). Com diu el director del Barnasants, Pere Camps, no es tracta només de recordar "l'escriptora" sinó de "posar en valor els milers de persones que van haver d'anar a l'exili". "Volem fer memòria democràtica recordant una gran escriptora i gran activista política", ha explicat Camps aquest dijous en una roda de premsa telemàtica.

La Galera celebra l'Any Teresa Pàmies amb la reedició de la seva única novel·la pensada per a un públic adolescent, Aventura mexicana del noi Pau Rispa, publicada per primera vegada l'any 1985 a l'editorial Pòrtic. L'edició incorpora les il·lustracions de la neta de l'escriptora, Natàlia Pàmies, que aporta una nova vida a aquesta història que narra les peripècies de Pau Rispa, un nen nascut als anys 30 que s'ha d'exiliar a Mèxic arran de la Guerra Civil.

A Teresa Pàmies li agradaven les albergínies, l’escalivada, les olives, el pa, les nous, el cafè, la mongeta tendra, les magranes i les torrades de Santa Teresa, i tenia una autèntica obsessió per santa Teresa de Jesús. També era fan de Marcello Mastroiani, Alain Delon, Lino Ventura i Paco Rabal. Així ho va recordar ahir el seu fill, l’escriptor Sergi Pàmies, encarregat d’obrir el simposi Teresa Pàmies, política, memòria i cultura, organitzat a l’Institut d’Estudis Catalans amb motiu del centenari del seu naixement. Aquest punt no està gaire clar. Pàmies (Sergi) va començar provocant algunes rialles entre el públic quan va explicar les versions que corrien a la família sobre el dia exacte que havia nascut la seva mare: “Però respectarem que va ser el dia 8, la data més literària”.

“D’equanimitat, independència i rigor en tenen la majoria d’homes i dones que componen els jurats literaris comercials, però els mecenes procuraran que l’obra premiada pugui passar la censura. A l’hora de la veritat allò que decideix -a l’hora Fraga- no és la qualitat de l’obra i la roentor del tema, sinó dos factors que, en essència, són només un: allò político-comercial”, escrivia Teresa Pàmies, amb el nom de Teresa P. Bertrán, a la revista Realidad. Revista de cultura y política el 1966. La revista es va publicar a Roma sota el paraigua del partit comunista italià entre el 1963 i el 1966, i entre el 1967 i el 1973. “Estava preparant un congrés que farem sobre la revista quan vaig trobar aquests articles. No duien la firma de Pàmies, però sí el seu segon cognom i, pel contingut, vaig creure que podia ser ella. L’IEC i la comissària de l’Any Pàmies, Montse Barderi, m’ho van confirmar”, assegura Carla Perugini, professora jubilada de la Universitat de Salern.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat com a commemoració oficial d’aquest any el centenari del naixement de Teresa Pàmies. És una ocasió, doncs, per descobrir i redescobrir una de les grans escriptores de la nostra literatura. Com va dir el cantant i compositor Raimon en una entrevista recent disponible a la web de l’Any Pàmies: “Hi ha l’aspecte testimonial de la seva vida. La sinceritat i el despullament del seu jo i del món on ha viscut”, i també i, sobretot, hi ha “la llengua viva, entenedora i literàriament cada vegada més i més treballada”.

La nova edició de la fira d'espectacles literaris de Catalunya, el Litterarum de Móra d'Ebre, ha escollit Teresa Pàmies i Joan Brossa com a caps de cartell, que aquest any compleixen el centenari del seu naixement. El festival, que es farà entre el 30 de maig i el 2 de juny, donarà especial protagonisme a l'escriptora amb un concert dels Big Mama i al dramaturg i artista plàstic amb l'espectacle 'Brossabadat', de la companyia Màgia Diver.

Teresa Pàmies va ser un personatge popular i va tenir un paper protagonista en la història molt abans de ser escriptora. Amb 16 anys participava en un míting amb el president Companys i Frederica Montseny. "La política va abans de la literatura", certifica el seu fill, Sergi Pàmies. No va ser fins als 51 anys que va aparèixer l'escriptora, alliberada de la necessitat d'escriure articles de premsa que responien a la seva militància i el seu compromís. Va ser 'Testament a Praga', les memòries del pare, que li va valdre el Premi Josep Pla del 1970, un xec que li va servir per tornar de París amb tota la família malgrat l'oposició de l'entorn polític. La qüestió és que "quan es manifesta l'autora ho fa amb un pòsit vital, havent viscut la guerra, l'exili, la militància, la discrepància, la maternitat en condicions insòlites, i alhora amb un entusiasme i eterna capacitat de mantenir el nivell de la llengua catalana i l'accent de Balaguer, que mai va perdre", afirma el fill. Aquesta Teresa Pàmies escriptora és la que a la família –"la tribu", en diu ell– li fa més il·lusió de recuperar aquest 2019, que es commemorarà oficialment el seu centenari. De tota manera, no es bandejarà la seva activitat com a articulista de premsa, cronista, testimoni, militant i figura popular que va abordar qüestions com la memòria, el feminisme, el compromís ètic, el comunisme, l'autodidactisme, l'exili i la vellesa.

Teresa Pàmies tenia 48 anys i vivia al barri parisenc de Gennevilliers quan va esclatar el Maig del 68. L'escriptora, que sempre es va considerar una cronista del seu temps i una activista política molt vinculada al PSUC –el seu marit, Gregorio López Raimundo, n'era el secretari general–, no va defugir l'oportunitat de seguir els esdeveniments convulsos d'aquelles setmanes.

La carrera literària de Teresa Pàmies (1919–2012) és indestriable del seu compromís polític, que va marcar la seva vida. Filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies, Teresa va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) el 1937, on va tenir un paper actiu des de la direcció. Amb 20 anys, l'any 1939 es va exiliar a França, després va passar per Cuba i la República Dominicana, i es va establir a Cuba. Fins llavors havia sigut autodidacta: finalment va estudiar Periodisme. El 1947 va tornar a Europa, en concret a Praga, on va treballar a la ràdio, en emissions en català i castellà. També va col·laborar a 'Serra d'Or' i 'Oriflama' des de l'exili. Es va casar amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. La seva relació la va descriure a 'Amor clandestí' (1976). Va tenir cinc fills, entre els quals hi ha el també escriptor Sergi Pàmies.

L'escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) ha mort aquest dimarts a Granada, on vivia un dels seus fills. La seva carrera literària és indestriable del seu compromís polític, que va marcar la seva vida. L'obra que deixa Pàmies dóna testimoni de la Guerra Civil, la clandestinitat i l'exili.