El conflicte a l’educació ha fet evident el malestar que es viu en escoles i instituts. També les dificultats per trobar respostes. Una societat cada cop més desigualitària aboca greus problemes socials als centres educatius. Desigualtats creixents, pobresa extrema, violència social i malalties mentals generen conflictes que el professorat ha d’encarar sense disposar dels mitjans necessaris i amb sensació de solitud i abandonament. Els cartells a les portes d’algunes escoles ho expressen clarament: “Ens indigna que la psicopedagoga no formi part de la plantilla del centre”; “Ens indigna haver de formar-nos en el nostre temps lliure i amb els nostres diners en dislèxia, TEA, TEL, TDAH, discalcúlia...”.

El sindicalista Javier Pacheco (Barcelona, 1970) va créixer en una família treballadora, amb una mare dedicada a les tasques de la llar i un pare obrer a la indústria del plàstic. “Eren empreses petites, i el pare va anar canviant d'empresa moltes vegades. Jo he vist com patia les conseqüències de petites crisis perquè no aconseguia tenir una estabilitat de més de deu anys a la mateixa empresa”, recorda. Aquesta experiència familiar va marcar la seva trajectòria laboral: “El pare sempre ens recomanava que acabéssim en una gran empresa”.

La sinistralitat laboral s'ha disparat en els primers set mesos de l'any amb 52 morts a Catalunya, un 44,4% més que en el mateix període de fa un any, quan en van ser 36. Les estadístiques del departament de Treball publicades aquest divendres mostren que les persones que van perdre la vida a la feina el mes de juliol van ser 13 i confirmen que els morts a la feina van a l’alça, encara que el nombre global d’accidents –que inclou els lleus i greus– es redueixi. Cal tenir present que a aquestes xifres s'hi han de sumar les de l'agost, entre les quals destaquen un mort per accident laboral a la planta d'Ebro i un temporer mort per cop de calor a Alcarràs, entre altres víctimes.

Les relacions entre els partits d'esquerres i els grans sindicats són tan velles com el moviment obrer. El primer líder de la UGT, Pablo Iglesias, també ho va ser del PSOE, de la mateixa manera que CCOO va néixer impulsat per militants del Partit Comunista (i a Catalunya, del PSUC). Des de la Transició, aquestes relacions han anat fluctuant fins a consolidar-se un marc de col·laboració estable a les institucions. Però malgrat les simpaties polítiques, de portes cap enfora els sindicats reivindiquen la seva independència i pressionen perquè els partits els assumeixin l'agenda. Per exemple, la reducció de la jornada laboral, l'augment dels salaris i la garantia d'un habitatge assequible. Ara bé, qui és més proper a qui en el tauler polític i sindical de la Catalunya post-Procés?

Belén López (les Masies de Voltregà, 1976) atén l'ARA amb la maleta a punt per agafar l'AVE cap a Girona, després de tres dies intensos de congrés en què ha estat escollida la primera dona secretària general de CCOO de Catalunya. Substituirà Javier Pacheco al capdavant del sindicat més gran del país, amb prop de 147.000 afiliats.

La desigualtat real en els salaris dels homes i les dones només s'ha reduït en 200 euros des del 2008, segons els informes publicats per UGT i CCOO de Catalunya aquest divendres, que marquen la bretxa salarial en un 19,51% el primer dels sindicats i un 24,2% el segon. Les dades utilitzades són del 2022, de l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i afirmen que els homes cobren 6.200 euros més que les dones a l'any, dada que es redueix des del 2014, però que s'ha mantingut per sobre dels 6.000 euros. Actualment, la diferència catalana és superior a l'espanyola per 1.200 euros.

La candidatura de Belén López Sánchez a la secretaria general de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya és l'única que s'ha presentat per ocupar aquest càrrec un cop tancat la setmana passada el termini per recollir els avals necessaris dels afiliats. Els avals de la candidatura s'han presentat davant la secretaria d'organització del sindicat, que ara ha d'iniciar el procés de verificació per certificar el nombre total de signatures.

El número 16 de la Via Laietana ha tingut com a mínim quatre vides que el converteixen en un dels edificis que millor explica la lluita de classes a Barcelona, i que ha fet un gir de 180 graus: de banc burgès a convertir-se en la seu de CCOO de Catalunya, que aquesta setmana ha complert seixanta anys.

Els sindicats han respost amb indignació aquest dilluns a l'endarreriment de les adjudicacions de places docents per al curs que ve amb una concentració a les portes del departament d'Educació. Unes 300 persones han tallat la Via Augusta i han assegurat que mantindran les protestes fins que es reverteixi la situació, mentre una comitiva es reunia telemàticament amb la conselleria. Tot i que Educació havia de resoldre les assignacions per al curs 2024-2025 la primera setmana de juliol, enguany no ho farà fins a finals de mes. Segons van justificar fonts governamentals, la causa és l'augment de funcionaris i interins docents a causa dels últims processos d'estabilització de més de 31.000 professionals. Per als representants de mestres i professors, però, aquest argument és insuficient. De fet, atribueixen l'ajornament a una manca de planificació del Govern i tornen a carregar contra el decret de plantilles, que atorga als directors el poder de decidir el perfil de fins al 50% dels docents que treballen al seu centre.

El grup de moda nupcial Pronovias ha anunciat aquest dimarts un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per a 85 treballadors de la companyia de les seves oficines centrals del Prat de Llobregat. Es tracta d'un 25% de la plantilla d'aquest departament, que compta amb 332 persones. Segons justifica la companyia en un comunicat, aquesta mesura "forma part del procés de transformació iniciat el 2023 i té com a objectiu crear un grup més sòlid i sanejat" i establir les "bases d'un creixement sostingut en el futur".

Els resultats de les eleccions d'aquest diumenge deixen la incertesa planant sobre una Catalunya poc participativa i que no acaba de saber què vol. Entre els possibles escenaris que proposa el pactòmetre, que no evidencien cap sortida clara, es dibuixen les opcions d'un tripartit d'esquerres; un acord per investir el candidat del PSC, Salvador Illa; o l'amenaça d'una repetició electoral. Davant d'aquestes alternatives, l'empresariat i les forces sindicals del país reclamen acords per assolir "un govern fort" i rebutgen frontalment una possible repetició electoral: "Catalunya no s'ho mereix".

L'Hospital Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, prescindirà d'uns 200 professionals eventuals a qui no prorrogarà el contracte aquest any; una retallada que impactarà en l'activitat assistencial de l'hospital, segons ha avançat El País. La capacitat d'aquest centre barceloní per atraure talent professional és molt gran i en els últims anys, sobretot després d'una pandèmia d'impacte mundial que va posar de manifest les mancances del sistema sanitari, s'ha reforçat per disposar d'una plantilla més àmplia. Aquest creixement, però, entra en conflicte amb la urgència d'hospitals més petits que no tenen tanta capacitat per atraure talent i que també han d'enfortir la plantilla, segons la conselleria de Salut, que va demanar "solidaritat" als centres més grans per contenir la contractació temporal de metges i infermeres en un context generalitzat de falta de mans.

Les negociacions entre sindicats i patronals per renovar l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), que està vençut des del 2020 i prorrogat des d'aleshores, queden oficialment trencades. Segons han informat CCOO i UGT, "després de 52 reunions de les comissions de negociació", la negativa de la patronal Foment del Treball a acceptar el text deixa en l'aire la renovació de l'acord.

Al desembre, Comissions Obreres va denunciar que hi havia 600 vetlladores a Catalunya que no havien cobrat la nòmina del mes anterior. Després de la crítica, totes les professionals van cobrar el seu sou de manera gairebé immediata, però diuen que ara continuen havent-hi errors en els pagaments a gran part del sector. “El primer mes no vaig cobrar ni la meitat del sou i el mes que ve no sé quin dia ni quant cobraré”, explica la Jèssica Estepa, que fa cinc anys que és vetlladora i diu que no havia viscut mai una situació semblant. Els canvis d’horari habituals en funció de les necessitats dels centres, sumats a la poca experiència del SAMU (Servei d'Assistència Mèdica d'Urgències) –la fundació amb seu a Sevilla a qui es va adjudicar part del servei d'atenció a infants amb necessitats educatives especials (NEE) al novembre– està aguditzant encara més els errors a l’hora de comptabilitzar i pagar les hores de les professionals que donen atenció als centres de la Catalunya Central i el Vallès Occidental. Educació assegura que el departament ha estat en contacte permanent amb el SAMU i que han demanat informes sobre l’estat de la prestació dels serveis. També afirmen que els consta que les persones afectades cobraran "aviat" el que els pertoca.

La partida de la reforma laboral també es juga en certa manera a Catalunya, perquè els vots d'ERC podrien esdevenir claus perquè el Congrés la validi. Davant d'aquest fet, el PSC ha organitzat aquest dilluns unes jornades sobre la matèria. L'objectiu, escenificar que la reforma compta també en l'àmbit català amb el suport de sindicats i patronals. O en altres paraules: reproduir a Catalunya la fotografia del consens que hi ha a Espanya entre el govern espanyol i els agents socials. Una manera de pressionar els republicans que el líder dels socialistes catalans, Salvador Illa, no ha desaprofitat.

Els dos principats sindicats, CCOO i la UGT, conjuntament amb entitats socials, convocaran al desembre una mobilització en defensa dels serveis públics i per reclamar salaris dignes. La intenció és que la mobilització, de la qual encara no hi ha data concreta però sí que se sap que serà a mitjans del mes vinent, es faci a les principals ciutats comarcals de Catalunya.

El sector de Mossos d'Esquadra de CCOO de Catalunya assegura que "no s'han pogut garantir els serveis mínims del torn de nit" de Trànsit a la Regió Policial del Pirineu Occidental, entre els dies 22 de desembre del 2020 i el 8 de gener del 2021 a Vielha, Tremp i la Seu d'Urgell", i ho atribueix a la manca d'efectius en aquest servei. "Si s'hagués produït algun accident greu s'hauria d'haver gestionat amb dotacions de Manresa o altres destinacions, amb el risc que això suposa", adverteixen des del sindicat. A la vegada, CCOO vol denunciar públicament "la manca de roba d'abric dels pocs efectius que queden", els quals "continuen comprant la roba tèrmica pel seu compte", segons assenyalen des del sindicat.

"El setembre serà l'autèntica prova de foc". "La feina no pot produir un augment de contagis". El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, i el de CCOO, Javier Pacheco, alerten amb aquesta contundència que els centres de treball poden ser un punt important de contagis de covid-19. Els sindicats demanen que la represa de la major part de l'activitat laboral no es converteixi en un risc per a la salut dels treballadors, però alhora adverteixen que el teletreball no és una solució eterna.

La crida de l'oposició constitucionalista a convocar eleccions a Catalunya compta amb un nou aliat en l'àmbit sindical. El secretari general de CCOO, Javier Pacheco, ha reclamat aquest dimecres la convocatòria "urgent" de comicis per "desbloquejar la situació política" i "restablir el marc de negociació" amb l'Estat. En una conferència del Fórum Europa Tribuna Catalunya, davant la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i el de Treball, Chakir el Homrani, Pacheco ha afirmat que el Govern "té esgotada la seva capacitat d'actuació" –un retret que en les últimes setmanes ha esgrimit el PSC– i ha cridat a "recompondre el tauler polític trencat".

Front comú del president del Parlament, Roger Torrent; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; CCOO; UGT; Pimec; Foment del Treball; el Cercle d'Economia; LaFede.cat; la Taula del Tercer Sector, i la FAVB, per intentar trobar una sortida al moment que viu Catalunya.