L'episodi es repeteix: les llars d'infants privades perden pistonada un curs més. Aquest inici de curs gairebé la meitat de places d'escola bressol privades quedaran buides. Concretament, el 44% de les vacants quedaran sense cobrir, segons els resultats d'una enquesta difosa entre els centres adherits a l'Associació Catalana de Llars d'Infants. En un comunicat detallen que no s'han omplert més de la meitat de places d'infantil 0 (I0), el 25% de places d'I1 i una de cada tres places d'I2, l'etapa que des de fa dos anys és gratuïta a la pública.

El curs que ve totes les famílies del País Valencià podran portar els fills a la llar d'infants de manera gratuïta. Així ho ha avançat aquest dilluns el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que ha assegurat que l'educació infantil en l'etapa de 0 a 3 anys serà gratuïta per a tot l'alumnat.

Al setembre, l’Abril Segura començarà l’escola bressol. Tindrà 20 mesos, cosa que ha estat possible gràcies al fet que els pares, la Laia i l’Adrián, han pogut dedicar-se a la criança de la petita al poder combinar els seus torns a l’hospital on treballen. Ella, a més, té reducció de jornada. Tot i sentir-se “afortunats" per haver ajornat al màxim aquesta nova etapa, la Laia s'enfronta a aquest moment amb "una mica d’angoixa" pel fet de deixar-la tantes hores amb gent desconeguda.

Ni l'increment de places ni la davallada demogràfica estan aconseguint solucionar el problema de la falta de places públiques de llar d'infants a Barcelona. El 43% de les demandes per accedir a una plaça d'escola bressol municipal queden desateses, és a dir, que gairebé la meitat de famílies que volen anar a una llar d'infants pública de la ciutat no ho aconsegueixen, segons l'últim informe de l'Institut Metròpoli. De fet, el document elaborat per encàrrec del mateix Ajuntament de Barcelona reflecteix com la taxa de demanda atesa s'ha reduït: el 2015 es donava resposta al 59% de les sol·licituds, mentre que l'any passat només van tenir plaça el 56,8% de les famílies que n'havien demanat.

La Tanit (20 mesos) ha de fer poques passes per arribar a la seva particular “llar d’infants”. Allà compartirà la jornada amb la Leyre, el Dani, el Bruno, l’Esteban i el Gabriel, la majoria nascuts el 2021, així com els petits Neo i Shayla, de mesos, i que hi aniran acompanyats de les seves mares. L’Anna Prat, l’educadora, els ha preparat diferents espais de joc perquè investiguin de manera lliure: una cuineta, el racó de contes, capses que es convertiran en tobogans i túnels improvisats o una taula amb animals i peces de fusta perquè s’iniciïn en el joc simbòlic. Passada una estona sortiran a fora, al sorral, on probablement hi haurà discussions per qui agafa el tricicle, el vehicle estrella que tothom vol conduir. Després dinaran la carmanyola que els han preparat les seves famílies i marxaran a casa, o bé faran la migdiada, esperant que arribin les quatre de la tarda perquè els vinguin a buscar.

Fins al curs 2016-2017, totes les famílies que volien portar els seus fills a una escola bressol a Barcelona havien de pagar 289 euros per infant al mes. És cert que hi havia bonificacions del 80%, el 60% o el 30% a les rendes més baixes, però el govern d'Ada Colau va decidir donar un tomb a l'accés a les llars d'infants i fer-lo més equitatiu. La via per fer-ho va ser implantar un model de tarifació social i establir un ventall de 10 nivells de preu, que anaven dels 50 euros al mes fins a un màxim de 395, segons la renda familiar, de manera que el 62% de les famílies van passar a pagar menys i un 27%, més. L'impacte d'aquesta decisió ha canviat la composició de les famílies usuàries de la xarxa d'escoles bressol municipals: la presència de famílies amb rendes per sota del llindar de la pobresa (menys de 14.000 euros anuals amb dos fills) ha crescut un 19%, cosa que s'ha compensat amb una baixada del nombre d'infants de famílies amb rendes superiors a 50.000 euros.

La Mayiba seu en una cadira minúscula per respondre a les preguntes mentre mira de reüll com la seva filla, la Tuba, corre amunt i avall per l’aula de l’escola bressol. Fa set anys que ella i el seu marit van arribar a Barcelona des de Bangladesh, i quan va ser mare els professionals del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil d’Atenció Precoç) no només la van aconsellar sinó que la van acompanyar físicament a la llar d’infants Aurora, al Raval, perquè hi escolaritzés la petita. “Em van dir que era molt important venir aquí per jugar, créixer i aprendre”, explica. Com la Tuba, que somriu i reclama l'atenció de la mare, 700 infants i les seves famílies van a un dels 16 espais familiars que hi ha a Barcelona, un servei educatiu que tenen algunes llars d'infants que combina el joc i l'exploració dels petits i les dinàmiques grupals dels adults, que entren a les aules per conversar i compartir dubtes sobre el procés de criança. El cas de l'Aurora, però, és especialment singular, perquè des del curs 2018-19 incorpora el vessant socioeducatiu: un 33% de les places estan reservades a famílies en risc d'exclusió social, hi ha una educadora social, una treballadora familiar i una psicòloga i es posen a disposició de les famílies serveis de bugaderia, de menjador i d'higiene.

Un grup de famílies de la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà, han iniciat una recollida de signatures per reclamar a l'Ajuntament la creació d'una llar d'infants. Aquesta s'hauria d'incloure a l'escola els Minairons de Ribera de Cardós, segons infoma l'ACN. Les famílies promotores del manifest emplacen al consistori a crear una taula de treball per tal d'aconseguir un espai i projecte educatiu consensuat i engrescador per tota la comunitat educativa. El Pla de Desenvolupament Local Sostenible de les Valls de Cardós, que va resultar d'un procés participatiu (2015-17) ja va recollir aquesta proposta i va concloure que és prioritari millorar serveis i infraestructures i enfortir l'escola com a estratègia de dinamització i desenvolupament local.

Les famílies catalanes són les que més paguen, a la Unió Europea, per l'educació infantil dels seus fills: mentre que la mitjana europea de despesa que recau en les famílies és d'un 25%, a Catalunya el percentatge puja fins un 40%, segons un estudi publicat aquest dijous per Save the Children. L'informe també sosté que sis de cada deu nens –que són els de les famílies més pobres– no accedeixen a les escoles bressol de 0 a 3 anys, una etapa escolar que, tot i no ser obligatòria, està provat que redueix la probabilitat de repetició i abandonament escolar.

El jutjat número 1 de Tarragona investiga un mestra de 32 anys per presumptes tractes degradants o vexatoris i lesions a nens de com a màxim tres anys a la llar d'infants del Morell, al Tarragonès. La dona, arrestada ahir, va treballar al centre entre el 2008 i el 2016, i tot i que la directora de l'escola se'n va queixar a l'Ajuntament, no la van acomiadar fins que no va canviar la regidora d'Ensenyament, i tot i això, llavors tampoc van dur el cas als jutjats. Segons l'ACN, els Mossos també investiguen per encobriment l'alcalde de la població, Pere Guinovart; l'exregidora d'Educació, Montserrat Ibáñez, i l'exdirectora de la llar d'infants, però el jutge encara no els ha citat. El consistori, però, manté que han actuat correctament.

Uns 60 infants es quedaran sense la seva plaça a la llar d'infants Sant Agustí dimarts vinent, que és quan està previst que s'executi el desnonament d'aquest centre privat arran d'una demanda per impagament interposada per la propietària de l'espai, ubicat al carrer Indústria 93 de Barcelona.