La Convergència refundada ja té nom: Partit Demòcrata Català. Així ho han decidit aquest diumenge al matí els associats del nou partit després d'intensos esdeveniments que van arrencar divendres amb polèmica i que han deixat pel camí les dues opcions que va proposar la direcció, Més Catalunya i Catalans Convergents. El nom triomfador surt de la terna de denominacions proposades pels congressistes aquest dissabte al matí, quan es va fer una selecció basada en el fet que les opcions que superessin el 60% dels vots dels assistents a la comissió creada específicament per triar les sigles podien anar directament a plenari. Aquesta llista ha acabat finalment reduïda a tres noms: Partit Demòcrata Català, Partit Nacional Català i Junts per Catalunya. Aquest últim ha caigut, finalment. L'opció guanyadora ha tingut 871 vots, i la segona, 657. Carles Puigdemont i Artur Mas han optat per Partit Nacional Català, l'opció perdedora. Neus Munté ha optat per Junts per Catalunya en primera instància i, després, pel mateix que els dos presidents. Els moments previs a la votació han estat presidits per crits a favor de la independència.

Els mals resultats a les eleccions del 20-D, amb només dos diputats, i la irrupció de Podem com a principal veu de l'esquerra alternativa al Congrés dels Diputats han obligat l'actual cúpula d'Esquerra Unida, liderada per Alberto Garzón, a enterrar les sigles i formar un nou partit. Així ho ha avançat aquest divendres el diari 'El País', que assenyala que el procés intern de cara a la propera assemblea constituent de la nova formació arrencarà el proper 9 de gener. Garzón ha puntualitzat després que IU "ni desapareix ni mor".

Convergència ha enterrat definitivament la refundació i es fixa un nou objectiu: crear unes noves sigles que permetin dos objectius. El primer és eixamplar l'espai del sobiranisme des d'una oferta moderada, i el segon es basa en crear un nou espai per gestionar el dia després de la independència. "Les coses les hem de fer molt ben fetes", ha explicat el coordinador general de CDC, Josep Rull, que ha estat l'encarregat d'ampliar l'anunci que feia ahir diumenge el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, en l'acte de presentació de la candidatura de Democràcia i Llibertat per al 20-D.

Les divisions internes han pogut amb IU a la Comunitat de Madrid. Tania Sánchez, que havia de ser la candidata de la formació a les autonòmiques després d'haver estat escollida en primàries internes, ha comunicat dimecres al vespre que ha decidit abandonar el partit i la seva acta de diputada a l'Assemblea de Madrid després dels últims enfrontaments amb la direcció a la comunitat. L'objectiu? Fundar un nou partit per concórrer a les pròximes eleccions.

Després d'anys perdent múscul i després de mesos convulsos, tot just ara que començava a recuperar la normalitat, el PSC està a punt de viure un nou episodi que no els ve de nou: el de veure com més càrrecs històrics pleguen del partit. Segons ha pogut saber l'ARA, els exconsellers Montserrat Tura, Marina Geli, Joaquim Nadal i Antoni Castells, que van tenir un gran protagonisme en el tripartit, tenen ja decidit deixar el PSC per formar part d'un nou partit socialista sobiranista. Ho formalitzaran en les pròximes setmanes, just abans que es constitueixi oficialment la nova formació. D'entrada, divendres l'entitat de la qual formen part, Moviment Catalunya, i Nova Esquerra Catalana –el partit que va crear Ernest Maragall– anunciaran la seva confluència i la presentació en societat del nou partit es farà el dia 30 de novembre, quan es farà públic el nom i la imatge de la formació.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha negat, en declaracions a l'ACN, que el manifest dels catalanistes del PSC amagui la intenció de crear cap partit al marge del que lidera Pere Navarro. Ros, que és un dels principals impulsors del document, s'ha desmarcat així del fins ara diputat Ernest Maragall, que aquest divendres al matí ha afirmat que després de les eleccions parlarà de la creació d'un partit que defensi el dret a decidir i que el seu embrió és el manifest que van signar els catalanistes del PSC. Es desmarca també de l'exalcalde de Banyoles, que ha assegurat que el manifest es dirigia a l'electorat socialista que no se sent representat per l'actual PSC i anava encaminat a la creació d'un nou partit ja per a aquestes eleccions. Segons l'alcalde de Lleida, en canvi, el text és "una clara aportació" al programa dels socialistes que intenta incidir en la "sensibilitat nacional" del PSC i que, per tant, no és cap principi per un nou partit.

Al PSC li creixen conflictes per moments i en tots els fronts. L'exalcalde de Banyoles Joan Solana ha assegurat aquest divendres que el manifest dels sobiranistes del PSC "no es va presentar, es va filtrar", i que "no anava dirigit a la direcció del PSC, més aviat a les persones que no se senten representades per aquest PSC". "El manifest es va filtrar quan s'estava debatent la possibilitat de presentar un nou partit a aquestes eleccions", afirma en un seguit de tuits que ha fet aquest divendres, en què també assegura que "els que van filtrar el manifest han aconseguit frenar el debat sobre el nou partit", que cada cop més socialistes consideren "imprescindible".

"El PSC està desdibuixat i ha de decidir si la seva prioritat és recuperar la Generalitat de Catalunya o tornar a l'època del pujolisme, quan es conformava a ser un partit amb unes quantes alcaldies importants i a garantir al PSOE un bon resultat a Catalunya i prou". Així de contundent es mostra Josep Ramoneda en un reportatge que analitza el moment en què es troba l'esquerra catalana i quins camins ha de seguir.