Dissabte, milers de valencians sortien als carrers per exigir la dimissió del president, Carlos Mazón, acorralat pels seus errors en la gestió de la DANA, que es nega a plegar. No ha estat l'única manifestació per exigir responsabilitats polítiques davant les grans tragèdies de les darreres dècades. Però mai els responsables polítics han dimitit i només s'han vist apartats del poder després de perdre a les urnes.

Encara que Ecoloxistas en Acción hagi convocat per a la jornada de reflexió una retirada de pèl·lets en una platja de Portonovo (Pontevedra), els missatges als xats de Telegram on la ciutadania s’autoorganitzava les últimes setmanes per recollir microplàstics han sigut testimonials. Un mes i mig després que esclatés la crisi a les costes gallegues, pràcticament no arriben pèl·lets, alguns estan enterrats sota la sorra i la gran majoria de tones que duia el vaixell Toconao estan perdudes al mar. “No és tan visible com el chapapote”, admet el politòleg Antón Losada per explicar que aquesta qüestió hagi passat pràcticament inadvertida durant la campanya electoral. Fa dues dècades la imatge era la d’un mar negre tacat de petroli, voluntaris vestits amb granotes blanques que s’enfosquien ràpidament i mobilitzacions ciutadanes multitudinàries.

El Salvados (La Sexta) ha sigut l’únic espai de televisió que ha aprofundit en el desastre del Prestige d’una manera exhaustiva. Que el presentador i director Fernando González Gonzo sigui gallec afegeix segurament als lògics arguments periodístics una motivació emocional extra amb el compromís informatiu i la necessitat d’analitzar el cas amb perspectiva. Dos programes amb molt bones entrevistes, múltiples versions enfrontades, periodistes experts que van cobrir la informació en el seu moment, les veus de la gent de Costa da Morte i un impacte final: la localització d’Apostolos Mangouras, el capità del petrolier enfonsat, de qui s’havia perdut el rastre.

Viatjar centenars de quilòmetres per posar-se un vestit especial, uns guants i una mascareta. Netejar chapapote fins a l'extenuació. Aspirar vapors nocius enmig dels temporals hivernals de la costa gallega. Resulta difícil trobar precedents d'una mobilització ciutadana com la que es va produir l'any 2002 arran de la catàstrofe del Prestige. D'aquells centenars de milers de persones en rescatem, vint anys després, la història d'uns quants.

'N.E.V.E.R.M.O.R.E.'

Teatre Lliure Sala Fabià Puigserver (fins al 16 de gener)

Chévere és una companyia de teatre gallega amb més de 30 anys d’experiència que ha practicat i practica un teatre compromès social i políticament del qual podem recordar el Citizen presentat al Temporada Alta 2011 sobre l’empresari gallec més ric del món. I si en aquell s’inspiraven formalment en Ciutadà Kane, a la seva nova obra N.e.v.e.r.m.o.r.e. caminen entre el crit que pronuncia repetidament el corb del famós relat d’Edgar Allan Poe, Mai més, i la recreació del també famós programa radiofònic d’Orson Welles La guerra dels mons aplicada al tema de la catàstrofe ecològica del Prestige i escenificada amb les preses sonores reals dels protagonistes del que va succeir el novembre del 2002.

]]>

El Tribunal Suprem ha fixat en més de 1.500 milions d'euros les indemnitzacions que hauran de rebre l'estat espanyol i el govern gallec per la catàstrofe mediambiental del 'Prestige'. Les compensacions econòmiques arriben 16 anys després de l'enfonsament del petrolier davant de les costes gallegues. A part de les dues administracions també hi ha previstes indemnitzacions de milers d'euros per a 270 particulars i empreses afectats pel vessament.

]]>

Apostolos Mangouras, capità del vaixell 'Prestige', que va ser absolt durant el judici del 2013, ha estat ara condemnat pel Tribunal Suprem, que fixa per a ell dos anys de presó i l'assenyala com a responsable civil del desastre ecològic.

]]>

El fiscal ha demanat aquest dilluns al Tribunal Suprem que dicti una nova sentència per la catàstrofe que va provocar l'enfonsament del 'Prestige' el 2002. La sentència de 2013 va absoldre tots els acusats, i el fiscal demana reconsiderar la decisió perquè no es van tenir en compte cinc documents que proven que el capità "ha de ser condemnat". Si fos així, s'haurien de reconèixer indemnitzacions per valor de 4.328 milions d'euros, que hauria de pagar l'asseguradora del 'Prestige'.

]]>

La responsabilitat del contagi de l'auxiliar d'infermeria de Madrid Teresa Romero amb el virus d'Ebola encara està per determinar, tot i que les principals hipòtesis apunten a una cadena d'errors, tant humans com de protocol. Però el PP s'espolsa tota responsabilitat de la gestió del cas i ni Mariano Rajoy, ni la ministra de Sanitat, Ana Mato, ni el d'Exteriors, José Manuel García-Margallo (responsable de la repatriació dels missioners), admeten cap error.

]]>

L'estat francès ha anunciat aquest divendres que interposarà un recurs de cassació contra la sentència emesa per la justícia espanyola que absol de delicte els tres acusats de la marea negra que va provocar el naufragi del petrolier 'Prestige' el novembre del 2002.

]]> El moviment ciutadà Nunca Máis tornarà a sortir al carrer aquest divendres per protestar contra la sentència d'absolució als responsable de l'enfonsament del Prestige.

]]> El magistrat de la secció primera de l'audiència provincial de la Corunya, Juan Luis Pia, ha assegurat, després d'haver deixat vist per a sentència el judici que avalua els danys de l'accident del petrolier 'Prestige' el novembre de 2002, que "hi ha més implicats" que els jutjats en aquest procés: el capità del vaixell, Apostolos Mangouras, el cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos i l'exdirector general de la Marina Mercant, José Luis López Sors.

]]> El fiscal de Medi Ambient de Galícia manté la petició de 12 anys de presó per al capità del 'Prestige', Apostolos Mangouras, de 78 anys, així com de les indemnitzacions pels danys mediambientals causats per l'accident d'aquest petrolier el novembre del 2002 davant les costes gallegues, que sumen 4.328 milions d'euros.

]]>

Apostolos Mangouras, capità del 'Prestige' quan el 2002 es va enfonsar davant les costes gallegues i va provocar una catàstrofe mediambiental, ha reconegut aquest dijous davant el tribunal que jutja els danys causats pel vessament de fuel que la càrrega podria haver estat transvasada a un vaixell més petit una vegada el temporal va amainar.

]]>

El ministeri fiscal ha reclamat indemnitzacions més importants en la primera jornada del judici per la marea negra provocada per l'enfonsament del petrolier 'Prestige'. La sol·licitud supera els 4.000 milions d'euros, una quantitat notablement superior a la sol·licitada inicialment. El fiscal especial de Medi Ambient de Galícia, Álvaro García Ortiz, ha justificat aquesta petició en un informe elaborat per experts de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que fixa l'abast dels danys en 3.862 milions només per a l'Estat, als quals caldria afegir les compensacions per a França. En total, aquest informe, que la Fiscalia considera "un dels més complets estudis mundials d'avaluació del dany ambiental", quantifica la catàstrofe en 4.121,64 milions. Inicialment es reclamaven 2.233,76 milions.

]]> El judici per la catàstrofe mediambiental provocada pel petrolier 'Prestige' començarà el proper 16 d'octubre i, segons el calendari calculat per la secció primera de l'Audiència de la Corunya, s'allargarà fins al 29 de maig de 2013.

]]>

En complir-se deu anys de la crisi del 'Prestige', la cineasta Isabel Coixet rescatarà en el seu pròxim documental el desastre ecològic que va provocar la marea negra a les costes gallegues, ara que, segons la directora catalana, "les persones que van cometre llavors errors tornen a ser al govern".

]]>