“Res és impossible”, proclamava eufòrica dijous la líder d’extrema dreta Marine Le Pen en el seu últim míting de campanya, celebrat a Perpinyà, entre crits de “guanyarà”. Le Pen, que començava fa mesos la campanya electoral amb el seu lideratge polític amenaçat per la irrupció d’un nou candidat d’ultradreta, Éric Zemmour, l'ha acabat aquest divendres convençuda que aconseguirà guanyar a la segona volta el favorit, el president Emmanuel Macron. A les enquestes, la candidata de Reagrupament Nacional (RN) ha fet un esprint al final de la campanya espectacular que fa pensar que Macron ja no té garantida la reelecció. En els últims dies s’ha instal·lat la idea que Marine Le Pen pot guanyar i els sondejos alimenten la possibilitat. 

D’aquí a poques setmanes es compliran 42 anys de la victòria de François Mitterrand, primer president socialista de la Cinquena República francesa. El maig del 1981 Mitterrand va vèncer a les eleccions, gairebé per sorpresa, Valéry Giscard d’Estaing en un moment en què l’extrema dreta de Jean-Marie Le Pen –pare de l’actual candidata de Reagrupament Nacional (RN)– començava a treure el cap. Per a molts, un dels mèrits de Mitterrand va ser aconseguir aglutinar el vot d’esquerres. Quatre dècades després, l’esquerra francesa es presenta a l’elecció presidencial més fragmentada que mai i sense opcions d'aconseguir la presidència. Es consolida la seva descomposició. 

Cada vegada està més clar que la rival d'Emmanuel Macron a l'elecció presidencial del 10 i el 24 d'abril serà la candidata d'extrema dreta Marine Le Pen. A vuit dies de la primera volta, totes les enquestes apunten que la partida final es jugarà, com el 2017, entre el candidat d'En Marxa i la candidata del Reagrupament Nacional (RN). Fins fa ben poc les enquestes atorgaven una clara victòria en el duel final a Macron, però en els últims sondejos la distància amb Le Pen s'ha anat retallant. Aquest fet, sumat a una possible abstenció elevada, que podria arribar al 30%, deixa marge a una sorpresa de la candidata d'ultradreta.

Emmanuel Macron fa setmanes que exerceix de president de França amb un ull posat a les eleccions presidencials que se celebren a l’abril. Però no ha estat fins aquest dijous, un dia abans de la data límit per presentar candidatures i a cinc setmanes de la primera volta, que ha anunciat oficialment que es presenta a la reelecció. "Soc el candidat per defensar els nostres valors, que estan amenaçats pels desajustos mundials", ha escrit en al·lusió al conflicte d'Ucraïna en una carta publicada per diaris regionals francesos com Ouest France.

Valérie Pécresse és l’única persona amb possibilitats de fer fora de l'Elisi el president de França, Emmanuel Macron. Quan falten menys de dos mesos per a la primera volta de les eleccions presidencials, les enquestes apunten a una molt probable reelecció de Macron, però el president no tindria del tot garantida la victòria si fos la candidata del partit conservador Els Republicans qui passés a la segona volta. 

Tres dies i tres nits han calgut perquè l'Assemblea Nacional francesa donés suport la matinada passada al projecte de llei per imposar el passaport de vacunació al país, on el govern manté la voluntat de complicar el dia a dia als no vacunats, tal com el president Emmanuel Macron va afirmar en unes declaracions recents prou polèmiques. "Us fotré fins al final", va dir dimecres el mandatari.

Queden vuit mesos per a les eleccions presidencials, i res fa pensar que l'esquerra francesa s'hi presentarà unida. El Partit Socialista (PS) assegura que encara té esperances, però vol liderar tant sí com no la confluència, cosa que els verds, de moment, volen evitar per no tornar a quedar amagats sota les sigles socialistes, com als comicis presidencials del 2017. A més, el que fa tres, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, tot i que les enquestes li auguren uns resultats pitjors que els de fa cinc anys, segueix en la seva línia i continua fent la guerra pel seu compte, sense ni, directament, apel·lar a l'anhelada unitat.

El candidat de la dreta francesa a les presidencials, François Fillon, segueix decidit a continuar amb la cursa electoral, tot i la pressió judicial i política que li cau a sobre des que es va saber que probablement l'imputaran el 15 de març pels sous ficticis de la seva dona.

En un esperat míting a París, François Fillon, candidat de la dreta a les presidencials franceses de l'abril i el maig, ha contraatacat avui a les acusacions que 'Le Canard Enchaîné' ha llançat aquesta setmana contra la seva dona. El setmanari satíric ha revelat que l'esposa del candidat conservador hauria estat cobrant –sense treballar– d'assistenta parlamentària del seu marit quan era diputat i que va mantenir el càrrec per al seu suplent quan Fillon estava al govern. Segons el setmanari, la dona hauria guanyat fins a 500.000 euros bruts durant vuit anys.

Al voltant del 30% dels votants francesos de la circumscripció consular de Barcelona ja ha dipositat el vot a les urnes en la segona volta de les eleccions presidencials que han de portar al capdavant de França Nicolas Sarkozy o François Hollande. Ho ha explicat la cònsol general, Anne Grillo, que ha pronosticat també un augment, encara que no significatiu, en la participació dels francesos als col·legis que s'han habilitat en ciutats com Barcelona, Reus, Girona o Figueres. De fet, en la primera volta a les presidencials fa quinze dies, la participació a la zona d'influència del consolat va ser del 37,5%. Grillo també ha xifrat a l'alça el nombre d'electors que han escollit emetre vot delegat, els vots 'par procuration', és a dir, una autorització per delegar el vot a un altre ciutadà que votarà en una urna directament a França. Segons la cònsol, tradicionalment a la segona volta hi ha més vots delegats, però en aquests comicis han passat de la quinzena per a la primera ronda a la quarantena de peticions per a aquest diumenge.

La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, ha rebutjat avui "donar ni confiança ni mandat" als candidats a la presidència de França, Nicolas Sarkozy i François Hollande, i ha dit als seus electors que votin "segons la seva consciència" en la segona volta.

El proper cap de setmana està en joc la presidència de la república francesa, però ben aviat hi tornarà a haver eleccions a l'Assemblea General, la cambra legislativa del país. Entrevistem els candidats dels dos partits francesos principals a les eleccions legislatives a la circumscripció de la península Ibèrica i Mònaco.

Nous sondejos publicats aquest divendres a França vaticinen la victòria del socialista François Hollande davant Nicolas Sarkozy en la segona volta de les eleccions presidencials franceses, el proper 6 de maig.

El president francès, Nicolas Sarkozy, ha descartat qualsevol pacte amb el partit d'extrema dreta Front Nacional de Marine Le Pen, que es va endur prop d'una cinquena part dels vots en la primera volta de les eleccions presidencials, ni tampoc ministres d'aquest partit en el seu govern, si és escollit.

La candidata ultradretana a la presidència de França Marine Le Pen ha protagonitzat aquest dimarts el míting més gran de la seva campanya. 6.000 persones s'han reunit en una gran sala de concerts de París, on Le Pen ha fet una crida al vot útil que li permeti passar a la segona volt. Segons els sondejos, aquest objectiu és molt complicat, però Le Pen el considera possible perquè hi ha "una majoria silenciosa" que, segons ella, sorprendrà els responsables de les enquestes.

Espanya i Grècia són les ovelles negres d'Europa, segons Nicolas Sarkozy, que va reivindicar-se dijous com el candidat presencial que "evitarà que França quedi al marge d'un precipici", com passa –va dir– a Atenes i a Madrid.