L'anunci per part de l'Ajuntament de Barcelona d'una nova beca literària per a autors llatinoamericans fet a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara ha aixecat polseguera al món cultural i polític català. A les queixes per part d'escriptors com Núria Cadenes i Melcior Comes s'hi ha afegit l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i, finalment, el malestar polític: tant Esquerra Republicana de Catalunya com Junts per Catalunya n'han demanat la retirada. Per part de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de Cultura, Xavier Marcé, ha explicat a Guadalajara que se li fa difícil "veure una polèmica en aquest assumpte". Segons Marcé, el que s'ha de fer és examinar "l'aposta pel català en relació a la globalitat d'iniciatives i no només per aquesta acció puntual".

L'any passat un de cada quatre autors de l'Associació Catalana de Dramatúrgia (ACD) no va cobrar per la seva feina. I la situació ha millorat: el 2021 eren dos de cada quatre. Per posar fi a aquestes situacions, sis organitzacions d'autors han elaborat el Manual de bones pràctiques en les arts escèniques, un document que posa les bases de la contractació en aquest àmbit i fixa les condicions en què s'hauria de treballar. "Imagina't que tens una entrevista de feina i et diuen que l'endemà t'incorpores. Marxes a casa contenta i ho expliques a l'entorn. Però quan et pregunten quant cobraràs no ho saps respondre. No has signat cap contracte. Aquesta situació irregular, que molts professionals d'altres àmbits no acceptarien, és molt comuna en la cultura", explica la dramaturga Helena Tornero, representant de l'ACD, que té un centenar d'autors associats.

La nova temporada del Teatre Lliure, que es va presentar el 14 de juny, tot just ha arrencat i ja està envoltada de polèmica amb un nou meló encetat: els drets dels traductors. Tot va començar el 16 de juny amb un tuit del professor de l'Institut del Teatre Lluís Hansen Fors, que es preguntava per què el Lliure no especificava qui havia fet la traducció de La gavina, El misantrop, Hamlet i Electra, però sí les de The employees, L'herència i Una mena d'Alaska.

La futura Casa de les Lletres s'ubicarà al Palau Requesens de Barcelona, a l'actual seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, segons ha avançat aquest dijous La Vanguardia i ha confirmat l'ARA. La Casa de les Lletres serà un espai de creació aglutinador d'entitats relacionades amb el món del llibre com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el PEN Club i l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) a la capital catalana. Segons el departament de Cultura, el projecte s'inaugurarà aquest any i forma part del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, presentat l'any passat.

Dedicar-se a escriure en català és encara una feina precària: requereix molt d'esforç i està poc recompensada. Els qui practiquen l'ofici com a creadors i traductors han de sumar petits ingressos –derivats dels drets d'autor, de l'escriptura d'articles o de la docència– i, en bona part dels casos, només aconsegueixen guanyar el salari mínim interprofessional, que actualment es troba en 1.260 euros al mes. Parlem amb cinc autors i traductors destacats del panorama actual que ens expliquen les seves experiències personals.

El European Writers' Council (l'associació d'escriptors més important d'Europa) s'ha retirat de l'organització del European Union Prize for Literature (EUPL) perquè les bases del premi no promouen el multilingüisme i no segueixen els principis d'igualtat de tracte per a tots els països que hi participen. El guardó ha canviat aquest any el procés de selecció de les obres: es passa d'entre tres i quatre candidats per país escollits per un jurat a un únic llibre i cinc mencions especials triats directament per una entitat cultural de cada país.

"Aquest premi em fa molta il·lusió perquè el concedeixen els teus col·legues escriptors", reconeixia aquest dimarts Narcís Comadira, que acaba de rebre el 20è premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La decisió de la Cambra del Llibre d'ajornar el Sant Jordi ha sigut inevitable, però ha generat "un problema important": el volum que el sector editorial factura durant els mesos de març i abril ronda el "25% del total anual". Així començava la xerrada de Montse Ayats d'aquest divendres a la tarda a l'Instagram de la Llibreria Ona, que tenia previst obrir nou local al carrer Pau Claris de Barcelona aquest mes d'abril, poc abans del Dia del Llibre, i que mitiga els efectes de l'absència real amb la presència virtual a les xarxes a través d'actes com la conversa entre Ayats, editora d'Eumo i presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, i la nova cap de comunicació d'Ona, Sílvia Sanjosé.

"L'escriptor ha de saber ser dona, dimoni o gos. La ploma no té sexe", diu Antònia Vicens, que aquest dijous ha afegit a la llarga llista de reconeixements que ha tingut darrerament –el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i el Premio Nacional de Poesía d'Espanya– el premi Jaume Fuster, que concedeix anualment des del 2001 l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'escriptor Sebastià Portell, que ha glosat la guardonada, l'ha definit com a "visionària i lliure" tant en els seus llibres com en la vida quotidiana. "Ha estat una autora lluny de capelletes, lluny del poder de la metròpolis, i amb cada llibre ens ha descrit un nou paisatge", ha recordat després d'elogiar el tractament de la sexualitat a la seva obra, la denúncia del turisme massiu i dels abusos sexuals de part de l'Església.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha organitzat per demà un recital de poesia en defensa de la llibertat d'expressió i en contra de la repressió. L'acte se celebrarà al Casal Català de Brussel·les tot i que en un primer moment s'havia de fer a la seu de la Generalitat a la capital belga. El recital de poesia estava aprovat des del 3 d'abril, però arran de l'acomiadament fa unes setmanes de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell, per un acte en què va participar el conseller Lluís Puig a Brussel·les, que el recital tingués rerefons polític i que, a més, hi confirmés la seva presència Puig va "incomodar", de manera que es va traslladar a l'AELC que era "millor no fer-hi el recital" perquè podria posar en risc més llocs de treball, segons explica la presidenta de l'associació d'escriptors, Bel Olid. L'AELC va accedir al canvi d'emplaçament per evitar represàlies, però Olid denuncia el "xantatge" fruit "de l'article 155".

"Tinc 73 anys i no puc ni vull acceptar la infàmia de la mentida ni de la traïdoria, de la corrupció ni de la impunitat –ha dit aquest migdia Francesc Parcerisas, nou premi Jaume Fuster, a l'Ateneu Barcelonès–. Tampoc l'equidistància dels estiracordetes i els arronsamelics. Hem de desemmascarar la justícia i lluitar al costat de l'emoció i la veritat".

El premi Jaume Fuster, que concedeix anualment l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des del 2001, ha reconegut el poeta lleidatà Jordi Pàmias, autor de llibres com 'El camí de Ponent' (1990), 'Entre el record i el somni' (1992) i 'Terra cansada' (2004). “És un guardó molt valuós, perquè el donen els companys de lletres, i això em fa sentir molt estimat”, comenta l’autor.

"Com el gat tinc set vides o set morts", escriu Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) en un dels seus llibres de poemes. El poeta, assagista i professor alacantí ha estat reconegut aquest dimarts amb el premi Jaume Fuster 2014, que enguany arriba a la catorzena edició.