Arribem a Setmana Santa, a les vacances escolars, les operacions sortida i les mones afirmant que la tornada serà dura. Tot s’està apujant a causa de la guerra de l’Iran i com que el final de la guerra no es veu, els perjudicis a la butxaca d’aquesta inflació duraran unes quantes setmanes, pel cap baix. Ahir al vespre, Trump es va treure del barret deu dies més de coll de l’ultimàtum als aiatol·làs, mentre menteix sistemàticament cada dia (i molt, perquè no para de parlar) només per evitar que el petroli continuï encarint-se i les borses continuïn enfonsant-se. Només fa que dir que la guerra està guanyada, però l’estret d’Ormuz continua dominat per l’Iran, i el règim no ha caigut. 

Dilluns, El hormiguero va convidar el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla. Pablo Motos encara s’estava refent del tsunami de Marc Giró en el darrer programa i va trobar un bàlsam en el polític del PP. A les portes de la convocatòria d'eleccions, l’entrevista es pot considerar el primer acte de precampanya. De fet, només començar Motos va preguntar a Moreno Bonilla la data dels comicis, que el president andalús va situar al mes de juny.

La setmana comença malament per al Govern i per a tots els que considerem que governar un país amb els pressupostos del 2023 no és seriós. Tot s’ha precipitat aquest cap de setmana. Havíem arribat a divendres amb l’acord entre el Govern i els comuns per aprovar els pressupostos. Només quedava el sí aritmèticament imprescindible d’Esquerra i divendres al matí, el president Illa fa això que ara se’n diu “un gest” a Esquerra: dir que està compromès amb una de les condicions d’Esquerra. Que la Generalitat sigui la que recapti el 100% de l’IRPF. I ho diu així:

El PP guanyarà amb molta comoditat les eleccions andaluses de diumenge però dependrà de Vox per governar, segons l'enquesta flaix del CIS que s'ha conegut aquest dilluns. "[El 19-J] s'està preguntant 'com volen vostès que governi el PP'. Demanem un mandat clar i inequívoc en el sentit que Juanma Moreno hauria de governar sol i no dependre de cap força que el condicioni", ha subratllat el vicesecretari d'acció institucional del PP, Esteban González Pons, en roda de premsa a la seu de Génova. La primera setmana de campanya no ha mogut les coses respecte a l'enquesta que es va conèixer a principis de juny, i en tot cas consolida les opcions de Juanma Moreno d'obtenir un gran resultat i acostar-se a la majoria absoluta. El sondeig atorga al PP una forquilla entre el 35,2% i el 38,4% dels sufragis, mentre que el PSOE quedaria més de 10 punts per darrere, amb entre un 23,8% i un 26,6% dels vots. Aquesta vegada no hi ha una previsió d'escons i només s'apunta la intenció de vot.

Els gallecs ja ho advertien d’abans, però aquesta setmana ha quedat clar que si d’alguna cosa no va sobrat Alberto Núñez Feijóo és de moderació. També advertien els més incrèduls amb la taula de diàleg que no aniria enlloc, i ja fa temps que hem deixat enrere el “principis d’any” en què s’havia de tornar a reunir. Quan arriben eleccions, ja siguin estatals, autonòmiques, municipals o europees, qualsevol mostra de bona voluntat per part d’un polític queda soterrada per quilos i quilos d’electoralisme. I ara li ha tocat a Andalusia ser l’excusa de tot.

Sembla incontestable la victòria de Juanma Moreno Bonilla a les eleccions d'Andalusia del 19 de juny. Totes les enquestes donen per vencedor el candidat del PP i president en funcions, que busca la majoria absoluta per no haver de dependre de Vox. El baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicat aquest dijous, però, dibuixa un escenari que el lligaria a l'extrema dreta: els conservadors passarien dels 26 escons obtinguts el 2018 a 47-49, per sota dels 55 que marquen la majoria absoluta. Moreno necessitaria arribar a algun tipus d'acord amb els ultres, que dels 12 diputats actuals s'enfilarien als 17-21. Per la seva banda, l'esquerra patiria un retrocés i, en el millor dels casos, podria aconseguir 48 diputats. El PSOE aguantaria amb 32-36, però els 17 escons d'Endavant Andalusia es diluirien ara en dues candidatures i es perdrien parlamentaris pel camí: 2 per a Teresa Rodríguez i 9-10 per a la coalició de Podem, Més País i Esquerra Unida, agrupats sota el nom de Per Andalusia i el lideratge d'Inma Nieto.

Hi va haver un temps en què qualsevol acte electoral del PSOE andalús era una demostració de força, un esdeveniment multitudinari que reunia milers de persones. El dissabte 21 de maig es va donar el tret de sortida a la precampanya socialista amb un acte a Antequera on amb prou feines hi havia unes quantes desenes de militants. “Va ser molt trist, tot i que és veritat que feia molta calor”, comenta una exdirigent socialista que encara és fidel a Susana Díaz. 

Si Isabel Díaz Ayuso va aconseguir crear un fenomen al seu voltant que ha triomfat a Madrid, Macarena Olona (Alacant, 1979) vol replicar-la a Andalusia. La candidata de Vox fa mesos que és coneguda al Congrés pels seus tensos cara a cara amb els membres del govern espanyol, i l’octubre del 2019 Meritxell Batet la va haver d’expulsar d’una sessió. Però ara la seva candidatura al 19-J, marcada per la trampa de l’empadronament al municipi granadí de Salobreña, l’ha acabat de situar en el mapa. Explota la seva imatge pujant vídeos a Twitter en un cotxe en què s’abaixa les ulleres i pica l’ullet, o emulant el cupaire David Fernàndez exhibint samarretes a l’hemicicle. En el seu comiat del Congrés dimecres se’n va posar una del torero ultradretà Morante de la Puebla i una altra d’un Piolín enfadat. “Millor ser un piolín que un traidor, un venut, un covard, un indigne”, li va etzibar al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

La candidata de Vox a les eleccions andaluses, Macarena Olona, es va empadronar a Salobreña (Granada) el 5 de novembre de l'any passat, tal com va avançar la Cadena SER la setmana passada. Ho va fer a casa del president de Vox a Granada, Manuel Martín Montero, però no hi va anar a viure, tal com va admetre el també regidor de l'extrema dreta al municipi. Després que la informació arribés a l'Ajuntament, que va confirmar els fets, aquest divendres ha anunciat que ha començat els tràmits per donar-la de baixa, cosa que posa en risc la seva candidatura per a les eleccions del 19 de juny.

Andalusia votarà el 19 de juny. El president de la Junta, Juanma Moreno Bonilla, aclareix a la fi la incògnita i anuncia la data de les eleccions, després de moltes setmanes d'especulacions. La possibilitat d'aprovar uns pressupostos en l'últim any de legislatura va quedar bloquejada el novembre passat: PSOE, Unides Podem i Vox van fer pinya per tombar els comptes en el seu primer tràmit al Parlament andalús. Moreno vol poder aprovar uns comptes per al 2023 tenint en compte el context econòmic i tanca el mandat cinc mesos abans del previst –els comicis del 2018 van ser al desembre–. L'avançament electoral es donava per fet, només a l'espera del cap de l'executiu andalús, que ja ha decidit prémer el botó.

El president del PP a Guipúscoa, Borja Sémper, ha rebutjat aquest dijous en una entrevista a Radio Euskadi que la seva formació pacti amb Vox. "Crec que el PP ha de buscar pactes amb altres formacions amb les quals comparteix principis d’estabilitat, pacte constitucional i concòrdia nacional, i crec que Vox ha vingut a trencar aquests grans consensos que giren a l’entorn de la concòrdia, pel seu to, pel fons del discurs i per les matèries que vol posar sobre la taula", ha dit.

L’acord de composició final de la mesa del Parlament d’Andalusia que ultimen Ciutadans, el PP i Vox, i que inclou la concessió d’una secretaria als ultradretans, no es pot dir que hagi sigut una sorpresa. D’ençà que es van conèixer els resultats de les eleccions andaluses se sabia que els 12 vots de la formació d’ultradreta havien d’aparèixer en alguna suma o altra, perquè ni el PSOE (al capdavall, partit guanyador dels comicis) està disposat a facilitar una presidència que no sigui la de Susana Díaz, ni el PP ni Ciutadans es poden permetre que l’actual presidenta en funcions continuï en el càrrec després que tant els populars com els taronges basessin la campanya en “el canvi històric”. Però que no sigui una sorpresa no impedeix que faci feredat veure una formació d’ultradreta a tocar de la mesa d’un Parlament democràtic. Resulta profundament incòmode no només que s’hagi blanquejat la imatge de Vox, sinó que se li hagi obert una porta institucional anant força més enllà del que dictaven els vots dels electors.

El pacte de govern a Andalusia no es tancarà abans que acabi l’any. Ciutadans va decidir dilluns posposar les negociacions que mantenia amb el Partit Popular després que la formació de Pablo Casado s’obrís a parlar amb Vox. Segons fonts populars citades pel diari El País, el president del PP a la comunitat, Juan Manuel Moreno, i el cap de llista de Vox, Francisco Serrano, van trobar-se la setmana passada “per prendre un cafè i tenir oportunitat de conèixer-se”. Durant la conversa, tots dos van mostrar-se predisposats a seguir en contacte durant les pròximes setmanes. Aquest comportament no ha agradat al grup d’Albert Rivera: després dels comicis andalusos, tant Ciutadans com el Partit Popular van acordar que no negociarien amb l’extrema dreta.

El secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha afirmat aquest dilluns que la seva única "línia vermella" en les negociacions a Andalusia després de les eleccions del 2 de desembre és que el PSOE no torni a presidir la Junta d'Andalusia. Així ho ha assegurat Villegas en la roda de premsa posterior a la reunió del comitè executiu permanent de Cs, en la qual ha remarcat que la formació taronja "no ha posat mai cap altra línia vermella".

El govern espanyol insisteix en la seva crida a no pactar amb Vox a Andalusia. La ministra portaveu, Isabel Celaá, ha demanat aquest divendres al PP i a Ciutadans que facin un cordó sanitari, com han fets altres països europeus, per evitar que l'extrema dreta formi part del govern d'Andalusia. Celaá ha assegurat que la presidenta en funcions, Susana Díaz, intenta formar govern perquè els socialistes tenen la "responsablitat" d'evitar que Andalusia "es converteixi en el bressol de la ultardreta".

L'hegemonia del PSOE a Andalusia va topar diumenge amb la irrupció de Vox i l'auge de Ciutadans. Susana Díaz, que va guanyar les eleccions però no podrà sumar amb Podem i IU, ha reflexionat aquest matí sobre els resultats en una entrevista a la SER, en què ha rebutjat dimitir. Tot i guanyar els comicis té molt difícil governar, ja que el PSOE va perdre fins a 400.000 vots i la dreta té la majoria a l'arc parlamentari. En una entrevista a la SER aquest dimarts al matí, Díaz ha respost el secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, que ahir suggeria una renovació a la federació andalusa: "Es regenera el que està degenerat, i jo lidero un país decent, honest i treballador".

Aquest cap de setmana ens ha portat dues notícies greus: el començament de la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull i la victòria de la dreta i la ultradreta espanyoles a les eleccions andaluses que posarà fi a 36 anys de governs del PSOE.