Si per saber el cost de les llicències per edat el procés es va allargar nou mesos plens de traves, el procediment per aconseguir les xifres de les primes de jubilació tampoc ha estat senzill. L'ARA va fer la petició de transparència l'1 de juny de l'any passat, reclamant que s'individualitzés la quantitat de diners que havien rebut en concepte de prima de jubilació tots els funcionaris del Parlament. La petició demanava que s'indiqués el grup i el nivell de cada treballador, però que les dades es lliuressin de forma anonimitzada –és a dir, sense noms i cognoms.

¿Qui sanciona algú quan incompleix la llei catalana de transparència? La resposta simplista i poc acurada seria que ningú, perquè quan fa gairebé cinc anys que es va aprovar aquesta norma (la 19/2014) i quatre anys llargs que va entrar en vigor (el juliol del 2015) no consta que s’hagi posat cap sanció. La Generalitat no n’ha tramitat ni una i les administracions només han obert sis expedients: cinc per part d’ajuntaments i un des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), però no ha transcendit que cap d’ells estigui resolt ni hagi acabat amb una multa. Per què passa això? Diverses veus consultades apunten a tres factors: que cada institució ha de multar els seus propis incompliments (la llei fixa un règim d’autosanció), que no es produeixen tantes infraccions i la multa és l’última opció, i que la nul·la activitat sancionadora del Govern no ha contribuït a l’aplicació d’aquesta part de la llei.

El Teatre Lliure és una fundació privada, però si l’aportació pública supera els 100.000 euros anuals o bé suposa més del 40% dels ingressos anuals -com és el cas-, la institució està obligada a complir la llei de transparència. Això implica que ha de publicar a la web les retribucions, dietes i indemnitzacions dels seus directius, entre d’altres. La situació és la mateixa per a la Sala Beckett. Com que ni a la web del Lliure ni a la de la Beckett hi ha publicades les informacions i tant el departament de Cultura com l’Ajuntament de Barcelona es negaven a facilitar-les, l’ARA va haver de seguir un procés de reclamació a través de la Comissió de Garantia de Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

La llei de moralització de la vida pública ja és una realitat a França. A partir d'ara, els càrrecs públics francesos perden privilegis i no podran ni contractar familiars propers ni compatibilitzar la seva feina amb altres activitats. El text, doncs, passa a regular el comportament dels càrrecs electes.

4 anys després de l'entrada en vigor de la llei de transparència -que a Espanya va arribar per imposició de Brussel·les amb gairebé 50 anys de retard respecte de molts països europeus-, el Consell de Transparència i Bon Govern ha examinat finalment els principals organismes constitucionals i entitats reguladores de l'Estat per veure si complien amb la norma. I el resultat ha sigut, en paraules de la seva presidenta, "sorprenent". "Esperàvem menys nivell de compliment", ha assegurat Esther Arizmendi durant la presentació del primer rànquing oficial de portals de transparència a la Residencia de Estudiantes de Madrid.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat que les administracions catalanes facin un esforç per difondre el contingut de la llei de transparència, un text que va entrar en vigor el juliol de 2015 i que, més enllà de la publicació activa per part de les administracions, permet als ciutadans demanar informació pública.

A partir de l'1 d'octubre, tothom qui ho vulgui podrà accedir, a través del portal web de transparència de la Generalitat, al registre de grups d'interès, un llista on s'hauran d'inscriure les persones i organitzacions que treballen per compte propi però que participen en l'elaboració i aplicació de les polítiques públiques. Així ho ha aprovat aquest dimarts el govern de la Generalitat, en compliment de la llei de transparència validada pel Parlament fa set mesos.

El Govern ha enviat una carta a l'executiu de l'Estat en què li demana que redueixi el pressupost de la casa reial i que l'adapti al context de crisi econòmica. També reclama que els comptes de la Zarzuela estiguin subjectes a la futura llei de transparència i que puguin ser controlats pel Tribunal de Comptes espanyol, posant fi així a l'etapa actual d'opacitat que diversos grups han denunciat al Congrés en reiterades ocasions.

La casa reial espanyola ha acceptat finalment ser inclosa dins la futura llei de transparència. Així ho asseguren fonts de la Casa del Rei a Reuters i Efe. Citant una font anònima, la informació difosa per les dues agències de notícies assegura que la institució fa dos mesos que negocia al Congrés dels Diputats la forma en què estarà sotmesa als criteris que marqui la norma. Aquesta informació apareix només dos dies després que el jutge José Castro imputés la infanta Cristina, filla del rei, per la seva presumpta relació amb el cas Nóos.

El Parlament ha constituït aquest dijous les ponències conjuntes que han de tramitar els projectes per la llei de transparència i la llei electoral. Després que la convocatòria de les eleccions interrompés els treballs que els diputats estaven fent en aquestes dues normes, els grups van decidir donar inici de nou al tràmit partint de la base assolida durant les negociacions de la legislatura passada.

'Leydetransparencia.gob.es'avantprojecte de la llei de transparència que divendres va presentar el consell de ministres. L'executiu ha obert