<![CDATA[Ara.cat - Atlantida Film Fest]]> 10 <![CDATA[Gordon Gekko vs. Airbnb]]>

Una cosa que no ens hem de cansar de dir és que el festival Atlàntida Mallorca Film Fest, que diumenge va tancar la seva catorzena i més exitosa edició, és una meravella. Un festival de cinema impulsat per la gent de la plataforma Filmin, que en un principi era un festival només en línia (o en streaming), però que amb els anys ha anat desenvolupant una part presencial cada vegada més important, tant per l'afluència de públic, com per la quantitat de pel·lícules importants que s'hi estrenen, com també per la presència d'artistes i estrelles, i la repercussió internacional de tot plegat. Una referència que ja s'ha situat entre els més importants de l'estat espanyol i que ocupa un lloc singular i de prestigi dins l'escena europea: l'enhorabona a Jaume Ripoll Vaquer i al seu equip per la feina excel·lent, sostinguda al llarg dels anys.

]]> <![CDATA[Michael Douglas: "El problema de Mallorca és l'excés d'Airbnb i cotxes de lloguer"]]>

Si dilluns passat participava, com un veí més, en l’homenatge a la gent gran de Valldemossa (Mallorca), aquest diumenge al vespre Michael Douglas era a Palma per recollir el premi Masters of Cinema de l’Atlàntida Mallorca Film Fest de mans de la reina Letícia. No és estrany, doncs, que defensi que els personatges que més li interessen són "els que no són ni blancs ni negres, que formen part d’una escala de grisos que et provoca algun tipus de reflexió". Així ho explicava en la roda de premsa convocada poc abans de la gala de clausura del festival, en què ha parlat dels seus primers records relacionats amb el setè art, de la massificació turística a les Balears i de la crisi democràtica als Estats Units, a més de fer una defensa del cinema com a espai de debat i també de comunicació.

]]> <![CDATA[“Que 'Barbie i 'Oppenheimer' es projectin al 80% dels cinemes és un problema”]]>

La llei del desig mana a Passages, el nou film del nord-americà Ira Sachs (Memphis, 1965), en què un jove cineasta (Franz Rogowski) casat amb un restaurador (Ben Whishaw) es deixa endur per la passió al conèixer una atractiva mestra (Adèle Exarchopoulos) en una festa de final de rodatge. El director de L'amor és estrany (2014) i Estiu a Brooklyn (2016), que va presentar Passages a l'Atlàntida Film Fest i que aquest divendres arriba a la cartellera, firma una pel·lícula sensual i torbadora que el confirma com un dels cineastes actuals que millor retrata la complexitat de les relacions humanes.

]]> <![CDATA[Una cançó d'Antònia Font inspira el film inaugural de l'Atlàntida Film Fest]]>

A l’inici de Quest, l’opera prima de la mallorquina Antonina Obrador que ha inaugurat aquest dilluns la tretzena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, s’hi explica una llegenda sobre una illa remota, una planta màgica i una cova on hi ha un llac. “Qui en beu l’aigua rep el perdó de tot el mal que hagi comès –s’hi diu–, però els que no han mirat enrere amb penediment, com més en beuen més set tenen i queden atrapats per sempre”. Amb aquest avís per a navegants, mai millor dit, s’obre la història d’un biòleg, el Lluc, interpretat per Enric Auquer, a qui no són ni l’illa ni la planta ni el llac els motius que el retenen atrapat. “És la història d’un home que se’n va sol a una illa a viure el seu dol –explica Auquer–. Fins aquí sembla senzill d’entendre. Tot canvia, però, quan hi arriba la seva germana i es crea una corba en la seva història i apareix la complexitat. Però la vida ja és això: interaccions que tot ho canvien, i també els cadàvers que vas deixant”.

]]> <![CDATA[10 pel·lícules imprescindibles de l'Atlàntida Film Fest]]>

El creixement de l'Atlantida Mallorca Film Fest, que aquests dies celebra una nova edició a Palma amb convidats de renom com Marina Abramovic, Neil Jordan i Isabelle Huppert, no ha d'eclipsar la potència de la seva edició online: l'Atlàntida Film Fest, el gran festival de Filmin. Fins al 24 d'agost, el portal acollirà més de cent pel·lícules inèdites de cinema d'autor.

]]> <![CDATA["M'he portat al límit, però mai he volgut morir"]]>

“Durant la meva trajectòria sempre he intentat anar als límits. Però he anat amb compte, mai no he volgut morir —la prova és que som aquí—, només he volgut saber com de lluny puc arribar”. Marina Abramovic (Belgrad, actual Sèrbia, 1946) entra a la galeria Horrach Moyà de Palma vestida de negre rigorós, de cap a peus, només el rostre i les mans se li distingeixen. Hi presenta l’exposició Life death inbetween, una petita però preuada selecció d’algunes de les seves obres més significatives. La mort hi és molt present i en parla a la trobada amb la premsa. “Sé que pot arribar en qualsevol moment i lloc, i no ho podem predir. Jo cada matí penso en la mort i com serà aquest moment. El que sé és que no vull morir malalta, d’accident o perdent la consciència per l’Alzheimer. Desitjo morir sense por i sense estar enfadada”. Tot seguit, en l’entrevista en exclusiva amb l’Ara Balears, parla de l’inbetween, el que hi ha enmig de la vida i la mort.

]]> <![CDATA["Si vols aprendre a fer pel·lícules, has d’anar al teatre"]]>

La meva preciosa bugaderia, Les amistats perilloses i Alta fidelitat són només tres títols de la carrera cinematogràfica del director anglès Stephen Frears. L'any passat havia de ser a Palma per recollir el premi Masters of Cinema de l'Atlàntida Film Fest, però la pandèmia no ho va permetre. Aquest 2021 no s'ha perdut la cita i ha arribat a Mallorca totalment caracteritzat de guiri: barret de palla, bermudes i samarreta ampla. Ha atès la premsa, encara que ha deixat que la màxima atenció se l'endugués la seva amiga Judi Dench.

]]> <![CDATA[La maledicció del noi més bell del món]]> Ha començat l’Atlàntida Mallorca Film Fest i a la plataforma Filmin es poden trobar bona part de les seves projeccions. Una d’elles és l’excel·lent El noi més bell del món, un documental colpidor que et dona una nova perspectiva de la pel·lícula Mort a Venècia de Luchino Visconti (1971). El protagonista del documental és Björn Andrésen, l’actor suec que va interpretar el jove Tadzio a la pel·lícula, el noiet adolescent del banyador de ratlles que es convertia en l’objecte de desig del vell compositor moribund. El documental de Kristina Lindström i Kristian Petri posa el focus, cinquanta anys més tard, altre cop sobre aquest actor, però aquesta vegada per avaluar els danys d’una vida marcada pel dolor i en què la pel·lícula va marcar un punt d’inflexió tràgic. El noi més bell del món, la frase que feia servir Visconti per presumir de l’adolescent que havia aconseguit trobar buscant per tot Europa, serà una expressió recurrent que adquirirà, però, unes implicacions gairebé pròpies d’una maledicció. El documental utilitza algunes imatges de la pel·lícula com un mirall on ara, mig segle després, l’actor s’hi reflecteix per valorar la seva pròpia història i mirar d’entendre-la. És una mena de relat catàrtic o terapèutic. Andrésen, que havia perdut la seva mare sent molt petit i va ser empès per l’àvia a triomfar en el cinema, es va trobar, amb només setze anys, totalment sol però envoltat de fama i d’una aura de misticisme sexual que el van superar i sobre les quals no tenia cap control. Era un menor d’edat que va ser arrossegat a un seguit de circumstàncies que li van provocar dolor i confusió. Va ser víctima d’abusos sexuals per part d’homes que intentaven experimentar aquella fascinació extasiant de Mort a Venècia, el van fer viatjar al Japó per convertir-lo en un jove ídol musical i una inspiració del manga, drogant-lo perquè aguantés unes jornades de treball esgotadores. El documental juga permanentment a fer el salt entre les imatges de la pel·lícula i el present d’Andrésen i l’acompanya en l'intent d’entendre la seva vida. Parlarà amb la seva germana, alguna amiga de la seva mare, la parella, la seva filla i investiga (en una seqüència profundament dolorosa i impactant) sobre què li va passar a la seva mare. El documental té un ritme pausat, com si volgués contribuir a la serenitat que sembla demanar ara el protagonista. El final, que emula o reversiona el final de Mort a Venècia, intenta buscar la conciliació entre l’adolescent que va ser i l’home gran que és ara. El noi més bell del món és d’aquells documentals que, malgrat estar plens de dolor i de mort, suposen un sacseig i una mirada sobre la vida que els fa imprescindibles. 

]]> <![CDATA[Aplaudiment a l'Atlàntida Mallorca Film Fest]]> Com que també hi ha coses que surten bé, i algunes fins i tot molt bé, l'edició d'enguany de l'Atlàntida Mallorca Film Fest va començar aquest dilluns amb la projecció d'El ventre del mar, la nova pel·lícula del director Agustí Villaronga, autor d'altres obres mestres com Tras el cristal, El mar, Pa negre o Incerta glòria. Com Villaronga, l'Atlàntida Film Fest mira des de Mallorca cap al món, i s'hi projecta. Va començar fa deu anys com a festival online, però el seu èxit ha anat creixent de tal manera que ja du algunes edicions que té també seu presencial, a Palma (i, com que és un projecte de Filmin, es pot seguir en línia a través d'aquesta plataforma). No tan sols el seu èxit, sinó també el seu prestigi: no és exagerat afirmar que, juntament amb el de Donosti, Màlaga, Valladolid i Sitges, l'Atlàntida ja és un dels festivals de cinema més importants en l'àmbit espanyol, i que fa mèrits edició rere edició per fer-se un lloc a la primera línia del circuit europeu. Tant l'Atlàntida Mallorca Film Fest com la plataforma Filmin, de fet, són dues arcàdies del cinema independent, del cinema clàssic, del cinema més innovador i, en general, del bon cinema, que han sabut guanyar el seu espai en una indústria, la cinematogràfica, cada dia més dominada pels mastodonts multinacionals. Han rebut (i rebran) premis que distingeixen la capacitat innovadora de la seva proposta, i també l'habilitat de dirigir-se, subratllem-ho, al món sencer. Ho fan usant el català com a llengua vehicular, en igualtat amb l'anglès i el castellà, i donant-li també una presència cada dia més àmplia dins Filmin, tant en els subtitulats com en les comunicacions de la plataforma. Enguany, l'Atlàntida estrenarà 55 films, comptarà amb actuacions musicals de Maria Rodés, C. Tangana, Rigoberta Bandini, Betacam, Aina Zanoguera, Chico Blanco, Mafalda o Morad, i rebrà dues grans estrelles com el director Stephen Frears i l'actriu Judi Dench, que recolliran el guardó internacional Masters of Cinema, atorgat pel festival. Cal felicitar Jaume Ripoll, que n'és el director, i Juan Carlos Tous i José Antonio de Luna (cofundadors, juntament amb Ripoll, de Filmin) per la visió i la bona feina.

]]> <![CDATA[La setmana del ‘Play’, del 22 al 28 de juny]]>

ATLÀNTIDA FILM FEST

Fins a 83 pel·lícules formen part de la programació del festival online, que inclou títols de Barbet Schroeder, Michael Winterbottom, Ursula Meyer, Sharunas Bartas i Gabriela Pichler, i que també té una seu física a Palma.

]]> <![CDATA[Abusos sexuals als escenaris coloristes del turisme global]]>

Holiday encaixa perfectament amb el lema de l’edició d’aquest any de l’Atlàntida Film Fest, que se celebrarà entre el 25 de juny i el 25 de juliol. Els responsables d’aquest festival cinematogràfic online de programació inesgotable, estès al món físic mitjançant projeccions i altres actes que tindran lloc a Mallorca, s’han proposat fer sortir els colors a la cara a Europa. I el primer llargmetratge com a directora de la danesa Isabella Eklöf hi pot contribuir. Té alguna cosa de cop de puny a l’espectador, en la tradició de cineastes com Ulrich Seidl ( Paradís: amor, Al soterrani ) i Ruben Östlund (The square ).

]]> <![CDATA[Els festivals que no et vols perdre]]>

Música

GREC 2016

Barcelona. Fins al 31 de juliol

NATHANIEL RATELIFF & THE NIGHT SWEATS, TORI SPARKS & CALAMENTO, MYRIAM SWANSON, ESTRELLA MORENTE, STEVE VAI, CHICO TRUJILLO...

]]> <![CDATA[Palma serà la seu física del pròxim l'Atlántida Film Fest]]>

L'Atlántida Film Fest, el festival de cinema 'online' per veure des del sofà de casa, tindrà aquest any una seu física a Palma, com ja va avançar l'ARA Balears. El festival organitzarà del 27 de juny al 2 de juliol tot de projeccions i xerrades al voltant de la crisi d'Europa i la gestió de la crisi dels refugiats. La programació comptarà amb 20 llargmetratges, dels quals només s'ha confirmat 'Democracy', un documental de David Bernet que qüestiona la falta de transparència del Parlament Europeu.

]]> <![CDATA[El documental 'Se fa saber,' millor pel·lícula a l'Atlántida Film Fest]]>

L'opera prima de Zoraida Roselló, el documental 'Se fa saber', ha guanyat el premi a la millor pel·lícula de l'Atlántida Film Fest, el festival 'online' de cinema de Filmin. La pel·lícula retrata la vida quotidiana a Santa Barbara, una petita localitat del Montsià on l'agricultura és la principal ocupació. El jurat, format pels cineastes Kike Maíllo i Mar Coll, el crític i director del Festival de Sitges Ángel Sala, el director de Fotogramas Toni Ulled i la directora literària de Random House Mónica Carmona, ha valorat el film com un "extraordinari retrat costumista i caricaturesc poblat per personatges memorables".

]]> <![CDATA[Michel Gondry, Errol Morris i Xavier Dolan, a l'Atlántida Film Fest]]>

47 pel·lícules formaran part de la programació de la 4a edició del festival de cinema 'online' Atlántida Film Fest, que el aquest dilluns ha presentat la programació. Entres les obres destacades que es podran veure hi haurà el documental animat de Michel Gondry 'Is the man who is tall happy?', en què el director francès entrevista a Noam Chomsky. També passarà per l'Atlàntida la nova pel·lícula de l''enfant terrible' del cinema d'autor Xavier Dolan, 'Tom at the farm', i el darrer treball del documentalista Errol Morris, 'The Unknown Known', protagonitzat pel polèmic secretari de Defensa de George W. Bush, Donald Rumsfield.

]]> <![CDATA['Después de Lucía' guanya l'Atlàntida Film Fest]]> <![CDATA[L'Atlántida Film Fest presenta el seu cartell més ambiciós amb 37 llargmetratges]]>

L'Atlántida Film Fest, el festival 'online' que organitza el portal Filmin i que tindrà lloc del 22 de març al 22 d'abril, ha presentat aquest dimarts a la Fàbrica Moritz el cartell de la seva tercera edició. 'Los ilusos', segon llargmetratge de Jonàs Trueba després 'Todas las canciones de amor hablan de mi', s'encarregarà el film encarragat de cloure festival, pocs dies després de la seva presentació mundial a la Cineteca de Madrid; a l'Atlántida Film Fest es podrà veure a partir del 19 d'abril.

]]> <![CDATA[Els nous films de Carlos Reygadas y Michel Gondry, primeres confirmacions de l'Atlántida Film Fest]]>

L'Atlántida Film Fest, el pioner festival de cinema 'online' que organitza el portal Filmin, ha anunciat els primers títols que formaran part del cartell de la seva tercera edició: 'Post Tenebras Lux', del mexicà Carlos Reygadas i 'The We and the I', del francès Michel Gondry, dos films estrenats en la darrera edició del Festival de Canes.

]]> <![CDATA[Atlantida Film Fest, el festival de cinema més ambiciós a Internet]]>

El portal de cinema 'online' Filmin ha presentat avui la segona edició de l'Atlàntida Film Fest, un certamen cinematogràfic que ofereix a través d'Internet l'estrena de llargmetratges inèdits comercialment a l'estat espanyol. Segons Jaume Ripoll, el director del festival, Atlàntida Film Fest neix amb la vocació de "complementar tots aquells festivals tradicionals" en què s'han projectat la majoria de pel·lícules que es podran veure en el festival 'online' a partir del 4 d'abril.

]]>