Cristóbal Montoro, el ministre d'Hisenda més longeu de la història –va ocupar el càrrec amb José María Aznar de president del 2000 al 2004 i amb Mariano Rajoy del 2011 al 2018), està imputat juntament amb 27 persones per presumptes delictes de suborn, frau contra l'administració pública, prevaricació i tràfic d'influències, entre d'altres, per la seva suposada relació amb alts càrrecs amb el despatx que ell mateix va fundar, Equipo Económico.

"No hi ha justícia social ni tributària si alguns pretenen eludir els seus compromisos i les obligacions que tenen la resta de persones". D'aquesta manera la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat l'aprovació al consell de ministres d'aquest dimarts de l'avantprojecte de llei de mesures de prevenció i de lluita contra el frau fiscal. Amb aquesta futura normativa, el govern espanyol pretén recaptar 800 milions d'euros addicionals a l'any.

Cristóbal Montoro s'ha convertit en el segon ministre en actiu del govern de Mariano Rajoy reprovat pel Congrés, juntament amb el de Justícia, Rafael Catalá, després que s'hagi aprovat aquest dijous la moció del PSOE en què es reprova el ministre d'Hisenda per la sentència del Tribunal Constitucional en què es va declarar il·legal l'amnistia fiscal dissenyada per ell el 2012.

Difícilment el govern espanyol pot realitzar un gir més sorprenent en relació amb l’amnistia fiscal que el que ha protagonitzat aquest dimecres Cristóbal Montoro al Congrés de Diputats: el ministre d’Hisenda ha anunciat que proposarà prohibir per llei noves regularitzacions fiscals com la que l’executiu del PP va impulsar el 2012.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha assegurat aquest dilluns a la tarda a Barcelona que si Catalunya manté el ritme de creació d'ocupació actual, el 2020, d'aquí tres anys, aconseguirà "pràcticament la plena ocupació a tota la seva geografia". Montoro ho ha dit davant els empresaris de la patronal Foment del Treball, que avui celebra la seva assemblea general, i ha remarcat que els nivells de creixement "ja són propis de l’època precrisi".

El portaveu al Congrés del PSOE, José Luis Ábalos, ha rebutjat valorar la pregunta i la data anunciada avui per al referèndum d’independència de Catalunya i ha insistit en la necessitat de buscar una reforma constitucional que permeti encaixar Catalunya en Espanya d’una forma que "estigui còmoda i que respecti la legalitat".

L’amnistia fiscal de Montoro, que va permetre que els evasors poguessin regularitzar en plena crisi els seus diners de manera pràcticament gratuïta, va ser inconstitucional. Als magistrats del Tribunal Constitucional no els va tremolar ahir el pols i van decidir per unanimitat anul·lar la norma en considerar que una regularització d’aquest tipus s’hauria d’haver fet per llei -atesa la seva importància- i no a través d’un decret llei, tal com va decidir fer Montoro el març del 2012.

El PSOE ha exigit aquest dijous la dimissió del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després que el Tribunal Constitucional hagi estimat el recurs dels socialistes contra l'amnistia fiscal que va dissenyar el 2012. Ho ha fet en declaracions a la premsa al Congrés de Diputats, el portaveu econòmic del partit, Pedro Saura.

“Ningú em pot donar lliçons de catalanitat. Aquests 73 anys aquesta ha sigut una companyia catalana. Hem creat feina de qualitat i hem pagat tots els impostos -a nivell personal i d’empresa- a Catalunya: ni a Andorra, ni enlloc”. Així de contundent es mostrava Jorge Gallardo el passat mes de novembre en un acte al Cercle d'Economia quan un assistent a la conferència li va retreure que demanés el vot contra la independència als seus treballadors en plena campanya electoral.

Noves irregularitats sobrevolen la família reial espanyola. Segons publiquen aquest dimarts Eldiario.es, La Marea i Diagonal, quatre familiars del rei emèrit Joan Carles I es van acollir a l'amnistia fiscal del govern de Mariano Rajoy per regularitzar quatre milions d'euros. Concretament, la infanta Alícia de Borbó-Parma, el seu fill, l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies, i dos dels seus néts van regularitzar 4.000.816 euros que tenien en una filial de Ginebra del banc suís Lombard Odier. Per complir amb els criteris de l'amnistia, aquests quatre membres de la família reial van pagar 73.437 euros en impostos, l'1,84% de l'import total.

L'anunci del ministre de Finances grec, Ianis Varufakis, d'impulsar una amnistia fiscal per fer aflorar milions d'euros està servint d'argument al govern del PP per defensar la regularització que van fer el 2012 i, en última instància, que l'exvicepresident de l'executiu Rodrigo Rato s'hi acollís. Tant el president espanyol, Mariano Rajoy, com el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, han defensat que d'altres països de l'eurozona també han fet amnisties similars.

El director de la Agència Tributària (AEAT), Santiago Menéndez, està en contra de publicar el llistat de beneficiaris de l'amnistia fiscal del 2012, segons ha assegurat aquest dimarts, perquè considera que en aquest tema s'ha de ser "seriós" i "no entrar en el morbo".

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha eludit aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés parlar de la investigació per possible blanqueig de l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato, però sí que ha fet una defensa aferrissada de la seva gestió com a ministre després que l'oposició li hagi reclamat que dimiteixi.

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha evitat opinar sobre el fet que l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato s'acollís a l'amnistia fiscal de 2012 i ha insistit que "és un senyor que va tenir responsabilitats i avui no les té". "La seva consciència li dirà", ha subratllat Duran Lleida després de ser preguntat al Congrés sobre la situació de Rato, que està sent investigat per l'Agència Tributària, a més d'insistir que en aquest moment "no té cap responsabilitat".

L'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato es va acollir a l'amnistia fiscal el 2012 per regularitzar el seu patrimoni i arran d'això l'Agència Tributària va començar a investigar un "complex entramat societari familiar", segons han explicat fonts pròximes al procés. Fruit d'aquest treball i davant el dubte de l'origen dels béns declarats pel també exdirector gerent de l'FMI, Hisenda va incloure Rato en un llistat de 705 persones sospitoses d'haver pogut blanquejar capitals amb l'amnistia fiscal.

De la mateixa manera que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el d'Economia, Luis de Guindos, no ha confirmat ni desmentit aquest dimecres que l'expresident de Bankia i vicepresident dels governs d'Aznar, Rodrigo Rato, s'acollís a l'amnistia fiscal del 2012 i que estigui sent investigat per l'oficina antiblanqueig (Sepblac). En declaracions a l'entrada del Congrés, De Guindos ha dit que no pot revelar informació sobre aquesta investigació, però ha assegurat que "totes les institucions de l'Estat, com la Sepblac i l'Agència Tributària, compliran la llei".

Rodrigo Rato és un dels 705 contribuents que l'oficina antifrau (Sepblac) investiga per possible blanqueig de capitals després d'acollir-se a l'amnistia fiscal impulsada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro l'any 2012. Segons publica aquest dimarts Vozpópuli, l'exvicepresident del govern de José María Aznar i de Bankia també estaria vinculat amb la possessió de societats en paradisos fiscals des de finals del 2013.

Hisenda té sospites que 705 dels contribuents que es van acollir a l'amnistia fiscal podrien amagar blanqueig de capitals en les seves activitats. Així ho ha explicat aquest dimarts el director de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez. A més, l'entitat investiga 7.073 expedients sobre els quals podria haver-hi "indicis" que tenen diners no declarats a l'estranger.

El responsable d'economia de Podemos, Alberto Montero, ha defensat aquest dijous que es publiqui la llista dels contribuents que es van acollir a l'amnistia fiscal. També pretèn que es coneguin els noms dels espanyols que hagin tingut un compte al banc suís HSBC.