La Generalitat va recaptar l'any passat, un total de 6.069 milions d'euros per tributs propis i cedits, una quantitat sense precedents, amb un increment d'un 9,9%, que inclou tant la recaptada per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) com la que recapta l'Estat i després transfereix, com és el cas de l'impost de matriculació, entre altres, segons la liquidació provisional dels pressupostos prorrogats el 2025. La quantitat, que duplica l'obtinguda el 2015, es va veure impulsada pels tributs de patrimoni i transmissions patrimonials, amb pujades del 9,6, fins a 835 milions, i del 17,6%, fins a 3.263 milions, respectivament. Un dels altres grans tributs cedits, el de successions i donacions, amb 1.162 milions, va augmentar el 0,8%.

En plena negociació estancada per a la recaptació de l'IRPF en el futur, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) incorporarà 152 persones de manera temporal per cobrir l'atenció durant la pròxima campanya de la renda a partir del maig que ve. Es tracta d'un increment del 49% del personal d'aquestes característiques respecte a l'exercici passat. A més, se sumaran 36 oficines distribuïdes per Catalunya dedicades a aquesta tasca. D’aquestes, vuit seran plataformes temporals destinades exclusivament a l’atenció de renda i s’ubicaran a Barcelona (tres centres), Girona, Lleida, Tarragona, la zona del Baix Llobregat i la zona del Besòs.

Visiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

Ha costat i la mateixa consellera d'Economia ho va reconèixer fa uns mesos, però finalment les agències tributàries catalana i estatal, és a dir, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), han signat un conveni per a la gestió compartida de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport (IEDMT) –l'impost de matriculació–. Aquesta iniciativa formava part dels passos de cara a la futura gestió de l'IRPF en el marc del nou sistema de finançament, que també s'ha retardat.

En setmanes com aquesta es percep de manera clamorosa la desaparició de la política catalana de la primera línia del protagonisme. Amb tot el que està passant a València, amb el judici al fiscal general, amb els casos de corrupció assetjant el PSOE, no és estrany. Però no és d’ara. Illa es va imposar pacificar i està lligat molt estretament a Pedro Sánchez, tant políticament com personalment, i tant Junts com Esquerra tenen els seus líders inhabilitats. Tant el de Catalunya com el d’Espanya són governs fràgils, però ja hem entrat en l’època en què no poder aprovar uns pressupostos ja no és motiu per convocar eleccions. Resultat? Un joc d’impotències.

Hi ha una dita castellana que diu: ”Lo que no puede ser no será... y además es imposible”. La política, l'opinió de les persones i l'opinió publicada expressen sovint certeses impossibles o inversemblants, però una impossibilitat no deixa de ser-ho perquè sigui molt desitjada. Perquè una realitat o un dret es confirmin cal temps de maduració fins que esdevenen inevitables.

Catalunya sap molt bé quin és el cost dels eufemismes i el valor del principi de realitat. Per això, quan emergeix la negociació sobre el sistema de finançament, seria d’agrair posar-hi paraules precises i poc edulcorades. Els governs del PSC i el PSOE pactaran en la Bilateral els trets generals del model de finançament i en la negociació amb ERC s'haurien de posar les bases per a la recaptació dels impostos, començant per l’IRPF. Fonts de la negociació parlen de "posar les bases per a un model singular per a Catalunya que es pugui generalitzar a la resta de comunitats". La traducció és: s’ha pactat un model de finançament per a Catalunya –com sempre, perquè en totes les reformes ha portat la iniciativa– que no serà ni un concert, ni tampoc singular, perquè serà extrapolable a totes les comunitats autònomes. 

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'organisme que recapta els impostos per part de la Generalitat, ha triplicat aquest any el total de persones a les quals ha assistit en la declaració de la renda. Així, en la campanya per declarar l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) del 2024 que va acabar dilluns, un total de 47.205 persones van demanar suport a l'ATC, més del triple que les 13.193 de la campanya anterior.

Yosef Faradji és el contribuent més morós amb la Hisenda catalana i acumula un deute de 52,3 milions amb la Generalitat, segons la llista publicada aquest dilluns pel departament d'Economia. D'aquest contribuent no s'en coneix cap mena de detall, excepte que és qui més deute pendent té amb la hisenda catalana. De fet suposa gairebé un terç del total. Entre les empreses que consten a la llista es manté al capdavant del rànquing el bingo PlayBadalona, amb 9,3 milions.

La col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l'estatal (AEAT) de cara a preparar a la Hisenda catalana per assumir la gestió, recaptació i liquidació de tots els impostos no està sent fàcil. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha reconegut que fins ara està sent "costós" segellar els convenis necessaris per a la gestió compartida de l'impost de matriculació, que al febrer es va acordar amb l'Estat com a mesura per anar entrenant-se en la cooperació de les dues administracions, ja que està previst que l'any que ve la Hisenda catalana ja gestioni i recapti l'IRPF, segons l'acord d'investidura de Salvador Illa amb ERC.

Des del dia 1 de maig, les persones titulars d’un o més vehicles poden consultar la llista provisional de vehicles (el padró) subjectes a l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni (CO₂) corresponent a l’exercici 2024. La informació està disponible a través del portal El meu espai ATC, a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb identificació digital (IdCAT Mòbil o un altre certificat digital). Per consultar un únic vehicle, es manté un accés bàsic amb NIF i matrícula del titular. Si cal fer alguna modificació de dades, es poden presentar al·legacions fins al 5 de juny.

En el context de les negociacions per a la recaptació de tots els impostos fruit de l'acord per al nou finançament del PSC i ERC, la Hisenda catalana va fregar l'any passat el rècord d'ingressos en tributs propis i cedits. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'organisme sobre el qual pivoten aquests canvis, va recaptar el 2024 un total de 5.286 milions d'euros per aquests conceptes, la segona xifra més alta mai aconseguida, només superada lleugerament per la del 2006 (5.362 milions), quan la Generalitat pràcticament no tenia cap tribut propi i just abans d'esclatar la bombolla immobiliària. La xifra de l'any passat va suposar un increment d'un 12% respecte de l'exercici anterior, gràcies a l'impuls dels gravàmens lligats a l'activitat immobiliària, segons les dades de l'administració catalana.

Primer pas del Govern per redimensionar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i preparar-la per assumir tota la recaptació de l'IRPF de cara a l'any que ve, un dels compromisos per desplegar el nou finançament singular. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha anunciat aquest divendres que el consell executiu de dimarts que ve aprovarà la contractació de 102 persones de forma temporal per fer la campanya de la renda d'aquest any i també crearà 90 places estructurals per incorporar-se a la plantilla de l'ATC de forma permanent. "El repte de gestionar la renda del 2026 és gegantí i l'Agència Tributària de Catalunya ha de créixer i guanyar múscul", ha defensat Romero en una roda de premsa des de Girona.

El principi de l'ordinalitat consisteix en el fet que les contribucions de les comunitats autònomes (CA) per habitant, ordenades en una escala de major a menor, mantinguin el mateix ordre que en l'escala d'allò que reben. D'aquestes escales se n’ha d’excloure el País Basc i Navarra, que tenen legislacions fiscals especials.

L'impost de patrimoni, tal com està dissenyat a Catalunya, afavoreix les grans fortunes. És la principal conclusió de l'article 'Qui (no) paga l'Impost sobre el Patrimoni a Catalunya?, publicat al Centre de Recerca en Economia Internacional (Crei) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i elaborat pel catedràtic d'aquesta universitat Jordi Galí i l'economista Èlia Capella. Aquesta anomalia es produeix a causa de les exempcions que permeten a les persones amb patrimonis molt grans trobar mecanismes legals per desgravar gran part del que haurien de pagar. D'acord amb l'estudi, a partir de cert nivell de riquesa, l'impost té fins i tot un efecte regressiu: proporcionalment, paguen menys les persones que més tenen.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha publicat el padró provisional, corresponent a l’exercici 2023, de tots els vehicles que tributen per l’impost sobre les emissions de CO₂. Tots els titulars d’un vehicle poden consultar, des de l’1 de maig, les dades del padró a la seu electrònica de l’ATC, atc.gencat.cat, accedint-hi amb el NIF i la matrícula (per a un vehicle concret) o amb identificació digital, utilitzant l’idCAT Mòbil o un altre certificat digital per visualitzar tots els vehicles dels quals s’és titular i la quota que s’haurà de pagar. Si cal fer alguna modificació, es podran presentar al·legacions fins al 6 de juny.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució va ser la resposta de l’Estat a la declaració d’independència del Parlament. El PP, amb el suport del PSOE, va tallar de soca-rel el que llavors van coincidir a anomenar el desafiament independentista. Van ser més de sis mesos d’intervenció de la Generalitat que, sense president ni govern, era gestionada pels delegats de la Moncloa. Els presos polítics, l’exili i la persecució judicial van ser la tònica dominant dels mesos següents, fent evident que l’Estat no estava disposat a permetre un sol avenç cap a l’autodeterminació de Catalunya.

Un total de 41 persones físiques i jurídiques mantenien un deute de 73,8 milions d'euros amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) fins al 31 de desembre del 2022, segons es desprèn de la nova llista anual publicada aquest dijous per l'organisme.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que depèn del Govern, va destapar l'any passat 294 milions d'euros en frau fiscal sobre impostos propis i cedits a la Generalitat, segons dades publicades aquest dimecres pel departament d'Economia.

L'empresa Playbadalona SA va ser el principal morós de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb un deute de més de 10 milions d'euros, segons la llista anual de deutors que ha publicat aquest dilluns l'organisme. Al document hi apareixen un total de 51 contribuents que acumulen pagaments pendents amb la Hisenda catalana per valor de 88,5 milions d'euros.