Durant els dies de trànsit cap a l'Any Nou ha seguit ressonant l'eco de les paraules de l'exalcaldessa de Pamplona, Cristina Ibarrola, d'UPN, bramant que abans que continuar en el càrrec amb els vots d'EH Bildu, més s'estimava fregar escales, donant a entendre que no podia imaginar un destí més humiliant. Després ho va voler arreglar amb un tuit amb excuses de mal pagador, però ja era tard. El cas d'Ibarrola és el d'un de tants polítics de tercera fila que hauria passat perfectament inadvertida, protegida per la seva mediocritat, si no hagués estat per la seva derrapada verbal. Ara pot tenir per segur que, ni que sigui de tant en tant, serà recordada: però ho serà només pel seu classisme intemperant i llefiscós.

D'aquí a uns dies, el 12 de gener, es compliran 36 anys de la signatura del Pacte d'Ajuria Enea entre totes les forces polítiques basques, a excepció d'Herri Batasuna, que tenia com a objectiu aïllar políticament l'esquerra abertzale com una de les potes d'una estratègia més global per posar fi al terrorisme d'ETA. Durant molts anys, massa, l'esquerra abertzale va viure en la seva bombolla, enfrontada a tota la resta, i això va crear una cultura política pròpia molt poc permeable a la influència exterior, molt dura i sectària. Però, a poc a poc, l'estratègia va funcionar i van començar les esquerdes. Curiosament, la dissidència a dins d'HB va començar a Navarra amb la figura de Patxi Zabaleta, que va abandonar la formació el 1997 per fundar Aralar. D'altres, com Arnaldo Otegi, van veure des de dins que era imperatiu trencar l'aïllament i ho va aconseguir signant l'Acord de Lizarra amb el PNB i EA el 1998. Però la gran assignatura pendent eren els pactes de l'esquerra abertzale amb el gran partit de l'esquerra espanyola, el PSOE, i aquest és el mur que ha caigut aquest migdia amb el pacte a l'Ajuntament de Pamplona.

La manera com dijous es va aprovar la reforma laboral al Congrés no podia ser més inesperada: dos diputats díscols d’UPN van estar a punt de bloquejar-la a última hora, però un parlamentari del PP que es va equivocar a l’hora de prémer el botó va acabar votant-hi a favor i va salvar el govern espanyol per la campana. Tota una carambola que no ha deixat indiferents els partits i ha entrat de ple en la campanya electoral de Castella i Lleó. El president espanyol, Pedro Sánchez, va associar ahir durant un míting a Lleó el PP amb els dos diputats díscols d’UPN.

Mentre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es reuneix amb els principals líders polítics espanyols i fa crides a la unitat per abordar la situació a Catalunya (ho ha fet amb Pedro Sánchez, del PSOE, i aquest divendres ho fa amb Albert Rivera i Pablo Iglesias), la vicepresidenta del govern informa els portaveus parlamentaris de les formacions menors. Soraya Sáenz de Santamaría ja ha obert la seva particular ronda telefònica i ha comentat la situació a Catalunya amb el portaveu d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, la líder d'UPyD, Rosa Díez, i els portaveus de la UPN, Carlos Salvador, i el Fòrum Astúries, Enrique Álvarez Sostres.

El candidat d'EH Bildu a l'Ajuntament de Pamplona, Joseba Asiron, ha afirmat que després de les primeres converses que ha mantingut amb la resta de forces polítiques es veu com a pròxim alcalde de la ciutat i ha assenyalat que advoca per formar un govern municipal de coalició amb la resta de partits que apostin per un canvi. Joseba Asiron, cap de llista d'EH Bildu (5 regidors), arribaria a l'alcaldia de Pamplona si assoleix un acord amb Geroa Bai (5 regidors), Aranzadi (3) i Esquerra-Ezkerra (1), una suma que donaria la majoria absoluta necessària a l'Ajuntament.