La reina del pop ha tornat. Bé, si és que mai havia marxat del tot. Taylor Swift ha publicat aquest divendres el 12è àlbum d'estudi, The life of a showgirl, on la superestrella vol fer un retrat de què vol dir ser la cantant més famosa del moment. Tornant als orígens que li van donar la corona, Swift busca en el pop una reconciliació amb el seu passat, amb un so més madur, però també divertit i ballable. Tot i que explora una diferència acústica, no s'allunya de les seves tradicions: els seus seguidors podran continuar buscant el significat més o menys ocult o transparent de les lletres, tot i que aquesta vegada l'artista és molt més directa. Lluny queden les frases intimistes del disc que va treure l'any passat, The tortured poets department.

El raper Lil Nas X, guanyador de dos premis Grammy, va ser arrestat i posteriorment hospitalitzat aquest dijous després de ser vist caminant en roba interior pels carrers de Los Angeles, segons ha confirmat el departament de policia de la ciutat californiana. Dijous a la matinada la policia va rebre una alerta que hi havia un home a Ventura Boulevard passejant-se en roba interior i possiblement sota els efectes de les drogues.

Amb només 6 anys la cantant Mariona Escoda (Valls, 2001) va tenir el primer contacte amb la música i ja des de molt jove va començar a cobrar per fer la seva passió. "El meu primer ingrés va ser cantant. Vaig començar amenitzant casaments civils a l'Ajuntament de Valls", explica en declaracions a l’Empreses. En aquell cas li van donar "un sobret amb els diners" i l’ha guardat de record: "Aquells diners segueixen sense tocar-se".

Cesk Freixas (1984) va néixer al pis de sobre d’una fusteria familiar de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), on anys més tard va treballar: "M'hauria agradat dedicar-m’hi, però vaig haver de deixar d'ajudar quan tenia 13 o 14 anys perquè em van detectar asma".

El jove músic i compositor Arnau Grabolosa (Santa Pau, 2001) viu un moment especialment dolç. Conegut artísticament com a Grabu, aquest compositor garrotxí ja ha consolidat, amb tan sols 22 anys, una interessant trajectòria en el món de la música. Amb una carrera que sorprèn per la seva versatilitat, destaca per la capacitat de combinar el jazz amb l’electrònica i altres gèneres urbans, creant un so únic que li ha permès consolidar-se en el panorama musical català. Tot i no notar la necessitat d'encasellar-se en cap estil, el minimalisme i l'electrònica orgànica i multiinstrumentista que l'acompanyen conformen un artista que aposta per la improvisació en els seus treballs individuals.

"Abans de donar per conclòs formalment l'acte, el tinent coronel Manuel González Hernández interpretarà una peça musical que versa sobre el convenciment que no existeixen somnis impossibles". El que ve a continuació s'ha convertit en viral a les xarxes socials. González, vestit amb l'uniforme de l'exèrcit de terra espanyol, interpreta una cançó d'un musical de Broadway —The impossible dream— davant de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que acabava d'entregar un premi a una altra membre de les forces armades. La interpretació de González, tant per la qualitat artística com pel context en què la du a terme, ha estat objecte de burles i crítiques.

No cada any s'actua a la Super Bowl, tampoc cada any es treu disc i, si tot va bé, no cada any et cases amb la parella. Però Usher va decidir fer les tres coses en 48 hores. Si bé mig món sabia que el cantant, de 45 anys, era l'escollit per fer l'actuació de la mitja part en el partit de la Super Bowl, no tothom estava al corrent que dos dies abans el de Texas havia llançat el seu disc, després de sis anys de silenci. Però el que molts ignoraven és que Usher també va oficialitzar el seu enllaç amb Jennifer Goicoechea el mateix dia del partit de la NFL.

"En retrospectiva, era molt més divertit somiar a ser famosa que ser famosa de veritat", diu Barbra Streisand gairebé al final d'El meu nom és Barbra, el seu nou llibre de memòries. "No m'agradaven totes les històries ridícules que inventaven, ni l'enveja que suscitava el meu èxit". A continuació, extreta de les 970 pàgines del llibre, hi ha aquesta versió d'una vida examinada, plena de triomfs, aventures amoroses i amics famosos, ansietat, antiguitats i (sempre) menjar.

L'esdeveniment més vist a la televisió estatunidenca ja té protagonista. L'artista escollit per saltar a l'estadi Allegiant Stadium de Las Vegas ha estat el raper Usher. A menys de cinc mesos per a la gran final de la National Football Leage –la principal competició de futbol americà–, l'organització de l'esdeveniment ha fet un gir inesperat i ha escollit aquest cantant de 44 anys, que ni tan sols apareixia a la llista de candidats.

Tot just un mes després de tenir el seu segon fill, Riot Rose, Rihanna i A$AP Rocky han decidit publicar les primeres imatges de la petita. Una cosa que seria aparentment normal en un món mediatitzat i en el qual les criatures dels famosos tenen un interès especial, no ho va ser en el cas del primer fill dels cantants. Van haver de passar set mesos perquè la parella decidís mostrar el nounat que els feia pares per primer cop i, de fet, quan es van fer públiques les imatges encara faltaven cinc mesos més per conèixer el nom del primogènit dels rapers. Des d'aquest dimarts ja sabem quin és el nom i la cara de RZA Athelston, de gairebé un any i mig, i de Riot Rose, de tan sols un mes.

La cantant Lizzo s'enfronta a l'acusació de tres ballarines del seu equip per haver-les incitat a participar en un espectacle de sexe en viu. Els fets van passar al Districte Roig d'Amsterdam, on Arianna Davis, Crystal Williams i Noelle Rodriguez van ser víctimes d'assetjament sexual. Les denunciants narren, a més, una àmplia gamma d'irregularitats legals de l'artista i de l'empresa musical Big Grrrl Big Touring Inc., que inclouen discriminació racial i religiosa.

Una de freda i una de calenta. Així han sigut les últimes 24 hores de Shakira. Mentre que al matí es va assabentar per la premsa que s'ha obert una segona causa judicial contra ella per frau fiscal i de patrimoni el 2018, a la tarda va rebre vuit guardons dels premis Juventud a Puerto Rico. Dins d'aquesta odissea d'anades i vingudes vitals, la cantant sempre ha reivindicat l'element central en la seva estabilitat i felicitat: els seus fills Milan i Sasha, que també han tingut un paper important en el seu discurs d'agraïment com a premiada. I encara que últimament s'ha sentit cantar la de Barranquilla sense miraments i amb la directa posada, dijous a la nit va dur aquesta assertivitat al seu parlament amb un clar clam per la diversitat, l'escolarització pública infantil i una lloança dels més joves de la societat.

La vocalista d'El Sueño de Morfeo, Raquel del Rosario, encara es recupera de l'ensurt de la trobada del seu fill amb un puma que podria haver costat la vida al nen. Segons ha explicat la cantant a través del seu Instagram, el Mael, de cinc anys, va ser atacat per un puma i va ser ella mateixa qui el va haver de salvar a cops de puny. Acompanyant una foto en què es pot veure l'esquena del nen plena de cicatrius, la cantant explica que l'atac es va produir quan el nen va anar a un arbre del jardí de la casa que tenen a Califòrnia amb la intenció de recollir fruita. "El crit que vaig sentir segons després encara em ressona al cap, igual que la imatge que vaig veure al girar-me. Un puma s'havia llançat sobre ell i el feria amb les urpes", relata la cantant.

Coincidint amb la celebració del Dia del Pare a Veneçuela, el cantant Carlos Baute ha compartit una fotografia amb el seu fill gran, José Daniel Arellán, amb qui fins fa poc no mantenia relació. Baute va ser pare per primer cop quan tenia 15 anys arran d'una relació esporàdica amb Nallera, una noia que llavors tenia 14 anys. El noi, nascut l'any 1989, es va traslladar a Espanya i el 2009 va conèixer Baute, que fins al 2012 no va reconèixer que era el seu pare.

La reducció dels grans aforaments i l’obligació de mantenir la distància social han deixat tocada la música en directe i han castigat especialment els artistes que troben en l’energia i el vigor del públic el seu punt d’ebullició. I si parlem d’escalfor a Catalunya, Bad Gyal és un volcà en erupció: els espectacles de la maresmenca només s’entenen des de la fogositat i el ritme incansable. D’aquí que la sortida del seu nou treball sigui una excel·lent notícia per a l’escena musical del país, la demostració que el projecte segueix dempeus, preparat per tornar a posar-se en marxa. Warm up, l’últim EP d’Alba Farelo, en el qual ha treballat amb El Guincho (col·laborador habitual de Rosalía) com a productor executiu, torna a presentar una artista segura, valenta i plena d’autoestima: “Ta muy caro este pussy ” canta en el tema inaugural. Les xifres astronòmiques traduïdes en milions d’escoltes la segueixen acompanyant: Bad Gyal, amb desenes de dates tancades per a aquest estiu, és la veu d’una generació que compta les hores per recuperar la pista de ball.

El cantant Pablo Alborán ha publicat aquest dimecres a les xarxes socials un missatge gravat de poc més de tres minuts en què fa públic que és homosexual, perquè necessita "ser una miqueta més feliç" del que ja és. El cantant, de 31 anys, també aprofita el vídeo per anunciar que està preparant un nou àlbum que serà "molt especial".

Paris, Lisboa és el primer disc d’estudi que publica Salvador Sobral després de: 1) guanyar Eurovisió amb la cançó menys eurovisiva de la història i 2) sobreviure a un trasplantament de cor i a una fama sobtada. La seva història és tan increïble que tots els mitjans el volen entrevistar. Ara està cansat de respondre a preguntes personals, però contesta amb el mateix entusiasme amb què sap transmetre la seva música. “Aló!”, crida amb un dels seus característics aguts. “Pots fer-me l’entrevista en català, si vols”, s’ofereix, i quedem que la pròxima la farem en portuguès.

L’actriu i cantant australiana que va enamorar el món amb el musical ‘Grease’ celebra avui 70 anys en plena lluita contra el càncer. De fet, ja és el tercer que li han diagnosticat des del 1992, quan li van detectar un tumor als pits. Tot i això, la interpret assegura sentir-se més activa que mai i fa poc ha publicat el seu llibre de memòries, ‘Don’t stop believin’ [No deixis de creure].

Va morir amb una espina clavada que tenia nom de dona. I no era el de cap de les seves innumerables amants sinó el de la seva mare. Mai va sentir-se estimada. Era una “nena rara” que no tenia cabuda en una família conservadora de Costa Rica, com explica dolguda en l’emotiu documental Chavela (2017) –que es pot veure ara als cinemes–, una muntanya russa de vivències que abraça nou dècades. Instal·lada a Mèxic, Vargas sempre va desafiar les convencions: cantava ranxeres però ni es feia trenes ni portava faldilles. El destí la va fer topar amb el compositor José Alfredo Jiménez, que li va escriure cançons d’amor i desamor que ella interpretava amb la veu rossegada i un sentiment que feria com un punyal. Mentre omplia sales, Chavela també forjava el seu mite, el d’una dona orgullosa i carismàtica capaç de prendre-li la nòvia a qui fos i que ofegava els seus dimonis en tequila. Després de dècades de glòria i escàndols van venir l’oblit i la pobresa. Però Chavela va ressuscitar i amb 70 anys va reprendre una carrera musical que va portar-la dels cabarets de D.F. a fer emmudir l’Olympia de París més lúcida (i sòbria) que mai.