El puzle de l'enigmàtic llinatge dels denissovans, un grup d'homínids extint que va coexistir en el temps amb els neandertals –van arribar a emparentar-se i se'ls considera cosins llunyans per les diferències genètiques que presenten– i que ha deixat empremta en el genoma dels humans d'avui dia, es va completant. L'última peça identificada d'aquest ancestre és la d'un fòssil de mandíbula de sexe masculí del plistocè que un pescador va rescatar del fons marí a l'actual canal Penghu, a l'illa de Taiwan, ara fa 17 anys. Aquesta troballa evidencia que el denissovà va arribar a sobreviure a les muntanyes fredes de Sibèria i el Tibet, però també a latituds càlides i humides de l'Àsia oriental. L'estudi, publicat a la revista Science, també permet aprofundir en les característiques que compartien aquests ancestres arcaics i que els diferencien dels neandertals.

La descoberta a la selva d’una tribu que no hagi tingut contacte amb altres humans és el somni de qualsevol antropòleg. Una fita igual de sorprenent i imprevisible van complir la parella de viatgers i assagistes Anna Rosselló i Josep Travesset, que, fugint de la misèria i la repressió franquista, van viure entre el 1956 i el 1965 explorant les nacions ameríndies que havien estat explotades pels colonitzadors. En un dels seus viatges per l’Amazònia, el matrimoni i la seva filla de pocs anys van topar amb dos joves que, encuriosits per la seva presència, els van preguntar: "Venen a visitar o catalão?" "O catalão parla com vostès", van dir.

L’ARA i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han organitzat aquest dimarts un debat titulat Coneixem realment el patrimoni català?, amb la participació de l’antropòleg Albert Moncusí i l’arqueòloga Marta Prevosti. “El patrimoni és un tema estrella d’aquesta casa”, ha dit la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, just abans de l’inici d’una conversa moderada per la periodista de l’ARA Sílvia Marimon Molas. Un dels encerts del debat era la composició de la taula, que aplegava perspectives arqueològiques i antropològiques, i punts de vista autoritzats sobre realitats materials i immaterials.

Cremen els excrements de les vaques i amb la cendra que en queda es cobreixen el cos per protegir-se i connectar amb els déus. Són els mundari, una cultura minoritària de Sudan del Sud. També es dutxen amb l’orina de les vaques, fet que els tenyeix el cabell de taronja, i beuen la llet directament de la mamella. “És una cultura única i fascinant, que té una relació molt íntima amb les vaques”, explica Aníbal Bueno.

S'hi refereixen com l'individu A. Era un home d'uns 35 o 40 anys, que feia 1,64 centímetres d'alçada i a qui la mort va enxampar al menjador de casa seva durant l'erupció del Vesuvi l'any 79 aC. La seva salut no era gaire bona: segurament tenia tuberculosi vertebral, que és una infecció greu als ossos que acaba deformant la columna. Fins ara, de l'individu A només se sabia que era un dels milers de ciutadans que van morir instantàniament pel núvol de cendra volcànica a alta temperatura provinent del volcà i van quedar sepultats a la ciutat portuària de Pompeia, un dels jaciments arqueològics més importants del món. La seqüenciació d'ADN antic l'ha rescatat. Les seves restes es van trobar a la Casa del Fabbro (Casa de l'Artesà), enterrades i protegides pels materials piroclàstics, i el seu perfil genètic és el primer genoma que s'obté d'un pompeià mort durant l'erupció del Vesuvi. Els resultats de l'estudi s'han publicat aquest dijous a la revista Nature.

Les religions són emanacions humanes que responen a un anhel. Són, alhora, receptacles d’utopies: una societat millor, una ànima salvada, un paradís celestial, un cor aliè al patiment. L’anhel pren forma segons els temps i les geografies, agafa sovint altres noms, de la política a la medicina o l’art, però el rum-rum hi és: podríem estar millor.

La Societat Nova Geogràfica, una entitat que es defineix, segons els seus promotors, per “la passió pel viatge” i la promoció del coneixement que va més enllà de l’interès acadèmic, es va presentar públicament dijous a la tarda, al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. Jordi Llompart, periodista i productor de cinema documental, i president de l’entitat, veu la Societat com una actualització al segle XXI respecte d’aquelles grans organitzacions amb mirada colonialista nascudes al segle XIX.

L'anàlisi de l'ADN de fòssils ha propiciat els últims anys una revolució en el coneixement del passat, especialment en l'estudi dels ancestres de la nostra espècie. Ha permès esbrinar, per exemple, que els humans moderns ens vam creuar amb altres espècies com els neandertals o els denissovans. Malauradament, l'ADN es degrada amb el pas del temps i al cap de 400.000 anys és irreconeixible, cosa que impossibilita l'estudi de mostres més antigues. Ara, però, un equip d'investigadors liderats per Tomàs Marquès, investigador Icrea i director de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i Enrico Cappellini, de la Universitat de Copenhaguen, han utilitzat una nova tècnica per estudiar un fòssil de fa dos milions d'anys que pertany a un simi gegant extingit, el Gigantopithecus blacki, que sempre ha estat envoltat per una aura de misteri. El treball, publicat a la revista Nature, l'ha situat en el llinatge dels orangutans i confirma les possibilitats d'aquesta tècnica per estudiar amb més precisió que mai els fòssils dels antics hominins.

Les illes del Sud-est Asiàtic, especialment a l'entorn de les Filipines i Indonèsia, continuen sorprenent els científics per les troballes fòssils amb què es topen. L'última ha sigut un petit conjunt d'ossos que els experts atribueixen a tres individus amb característiques prou específiques per considerar que pertanyen a una nova espècie humana, batejada amb el nom d’'Homo luzonensis'. Els resultats de les anàlisis òssies que confirmarien l’existència de la nova espècie han sigut publicats a la revista 'Nature'.

Durant les últimes cinc dècades, la curiositat omnívora de l’antropòleg Marc Augé l’ha portat a investigar el paganisme, el metro de París, els ‘bistrots’, el turisme i molts altres temes. A ‘Les petites alegries’ es demana pels “moments de felicitat sobtada” que donen sentit a la vida

Una vaca pintada amb tons vermellosos trobada a l'est de Borneo és fins ara la pintura realista més antiga de la humanitat. La revista 'Nature' ha publicat aquest dimecres un article en què explica la troballa, que es remuntaria com a mínim a fa uns 40.000 anys. Les coves d'aquesta illa d'Indonèsia són conegudes per les seves pintures rupestres des dels anys 90.

Bronislaw Malinowski, pare de l’antropologia moderna, va deixar de ser un europeu pulcre amb salacot i pipa que trescava pels illots de corall amb la llibreta a la mà quan es van publicar els seus diaris íntims, apunta Adrià Pujol. L’autor de l’estudi sobre els barcelonins, en canvi, mai ha pretès ser un testimoni no involucrat. La veu de l’analista aquí es dissol amb les altres en un conjunt dissonant. Ja d’entrada, l’observador s’embruta les mans amb una realitat que no sap desxifrar del tot.

La vasta iconografia personal de Fidel Castro inclou una instantània que no forma part de les seves imatges més conegudes. Va passar durant una visita d’un grup d’empresaris espanyols a Cuba. Durant la salutació protocol·lària, quan Castro donava la mà a tots els membres de la delegació, n’hi va haver un que va tenir una idea: lliurar-li el catàleg de productes de la seva empresa. Aquell gest d’audàcia comercial va fer possible que el comandant de la Revolució fes un llarg discurs amb una revista de lavabos i banyeres sota el braç. Perquè, en efecte, va ser un directiu de Roca qui va tenir l’ocurrència.

LA PEDRERA DE BARCELONA VA ACOLLIR el socioantropòleg Claude Fischler en el IV Congrés Internacional de l’Observatori de l’Alimentació de la UB i la Fundació Alícia, que portava per títol 'Altres maneres de menjar: eleccions, conviccions, restriccions'. Fischler hi va pronunciar una conferència on va parlar de les alimentacions particulars des d’una perspectiva comparativa i intercultural. Abans vam poder conversar una bona estona sobre qui som, què mengem i si som el que mengem.