El príncep Frederik de Nassau, fill del príncep Robert de Luxemburg, va morir l'1 de març a París després d'una llarga batalla contra la POLG, una malaltia minoritària. La notícia ha estat anunciada per la seva família aquest cap de setmana a través de la pàgina web de la Fundació POLG, una organització que va crear el mateix Frederik per conscienciar i recaptar fons per a la investigació d'aquesta malaltia genètica.

Si bé durant el Procés els tribunals europeus es van convertir en l'esperança de l'independentisme per aturar les decisions judicials de l'Estat –encara estan pendents de resoldre els recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans–, ara en el debat de l'amnistia és la dreta qui mira a Europa. El Partit Popular Europeu ja va forçar una discussió sobre el tema a l'Eurocambra i aquesta setmana pretén convertir el discurs que farà Pedro Sánchez a Estrasburg com a president de torn de la Unió Europea en un debat sobre l'estat de dret a Espanya. Ara bé, estan justificades aquestes esperances? ¿Hi ha jurisprudència dels tribunals de la UE sobre les amnisties?

La decisió sobre la immunitat era la sentència més important que esperaven els eurodiputats de Junts: podia ser la via que, hipotèticament, els servís per intentar tornar a Espanya sense ser detinguts. Per això la decisió del Tribunal General de la Unió Europea és una galleda d'aigua freda per a la seva estratègia, malgrat que encara s'hagi d'esperar a saber el posicionament definitiu de la segona instància de Luxemburg: el Tribunal de Justícia. Amb la resolució d'aquest dimecres els eurodiputats de Junts tornen pràcticament a la casella de sortida i queden, de nou, en mans dels tribunals belgues.

La decisió de dimarts del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) marca el terreny de joc per a futures euroordres del Tribunal Suprem per la causa del Procés. La resolució permet al jutge instructor Pablo Llarena emetre noves ordres de detenció si ho vol i alhora acota en quins supòsits, en cas de sospita de vulneració de drets fonamentals, els estats poden negar-se a executar-les.

Un altre escàndol polític per una tesi universitària plagiada sacseja aquest cop Luxemburg. El primer ministre d’aquest petit país europeu, Xavier Bettel, va plagiar el 1999 la seva tesi de final de postgrau sobre la possible reforma de les eleccions al Parlament Europeu, segons una exclusiva publicada aquest dimecres pel diari Reporter.lu. D’acord amb aquesta informació, només dues pàgines d’un total de 56 de la tesi no havien estat plagiades. Poc després de la notícia, el liberal Bettel ha admès els fets amb un comunicat en què reconeixia que la seva tesi “s’hauria d’haver fet de manera diferent”.

La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon no va pagar el 2020 cap tipus d'impost de societats en vuit estats europeus, entre els quals Espanya, tot i acumular-hi unes vendes de 43.840 milions d'euros, el seu rècord històric. La companyia presidida per Jeff Bezos va poder evitar aquestes obligacions fiscals de manera a priori completament legal, gràcies a facturar l'activitat en una societat situada a Luxemburg, que alhora funciona de matriu de les filials d'Amazon en altres estats europeus, segons ha informat aquest dimarts el diari britànic The Guardian.

La Samoa Nord-americana, Anguilla, Barbados, les illes Fiji, Guam, les illes Palau, Panamà, Samoa, les Seychelles, Trinitat i Tobago, les illes Verges nord-americanes i Vanuatu. No són recomanacions vacacionals, sinó l'exòtica llista negra de paradisos fiscals de la Unió Europea, una enumeració que passa per alt els principals forats per on s'escapen ingressos fiscals a Europa. Segons Tax Justice, només el 2% de les pèrdues fiscals globals fugen a través d'aquest rànquing farcit d'illes. Els diners s'escolen per estats com Irlanda o Luxemburg, i aquesta setmana una nova investigació periodística encapçalada pel diari Le Monde (OpenLux) posa el dit a la nafra: Luxemburg alberga 55.000 societats fantasma de fortunes com Shakira, Tiger Woods o fins i tot la màfia italiana que gestionen, com a mínim, una riquesa valorada en 6 bilions d'euros.

Una persona que sol·licita asil no pot ser tancada en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). Així ho ha decretat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), arran d'un cas del desembre del 2019 en què un ciutadà de Mali va ser interceptat per Salvament Marítim en una pastera a prop de Gran Canària. Les autoritats espanyoles en van dictar el tancament en un centre d'internament però aquesta persona va sol·licitar protecció internacional i el jutge va decidir que, com que no hi havia prou espai al centre d'acollida humanitària, havia d'anar a un CIE. Aquest ciutadà malià va interposar un recurs i aquest dijous el TJUE ha recordat a les autoritats espanyoles que la falta d'espai en centres d'acollida humanitària no justifica l'internament d'un sol·licitant d'asil en un CIE.

Prop de dues dècades treballant encadenant contractes temporals per les mateixes institucions públiques. És la situació que van denunciar diversos treballadors del Servei Madrileny de Salut (SERMAS) davant la justícia per reclamar ser considerats treballadors fixes i, per tant, tenir els mateixos drets. Els seus casos van arribar a Luxemburg en forma de qüestió prejudicial i aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha censurat Espanya per abusar de la perpetuació dels contractes interins i reconeix que han d'estar protegits pel marc laboral europeu encara que hagin consentit la renovació successiva del contracte interí o fins i tot no s'hagin presentat a alguna convocatòria per accedir a places fixes. Luxemburg sosté que una manera correcta de compensar-los pot ser una indemnització o convertint-los en treballadors fixes, però ho deixa en mans de cada jutge nacional.

Després de dues dècades al tron, els grans ducs de Luxemburg s’enfronten a la pitjor crisi de la institució que representen. L’informe que el primer ministre del país, Xavier Bettel, va encarregar a l’estiu per saber el motiu pel qual la fugida dels empleats del palau era tan notable ha deixat en molt mal lloc la gran duquessa consort, Maria Teresa. L’auditoria, que ha portat a terme Jeannot Waringo, ha arribat al Parlament luxemburguès, que ha votat que la seva monarquia se sotmetrà a reformes profundes. Entre aquestes destaca que la dona del cap de l’Estat, el gran duc Enric, serà apartada de la presa de decisions sobre el funcionament de palau.

La monarquia luxemburguesa no passa per un dels seus millors moments arran de la crisi provocada per un informe encarregat pel govern del país que assenyala el caràcter autoritari de María Teresa Mestre, gran duquessa de Luxemburg. Segons avança el setmanari d'Lëtzebuerger Land, el document, encarregat pel primer ministre, Xavier Bettel, a Jeannot Waringo, exdirector de la Inspecció General de Finances, mostra Mestre, casada amb el gran duc de Luxemburg Enric, com una persona tirànica i capritxosa.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) decidirà sobre l'abast de la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras el 19 de desembre, tal com ha comunitat el mateix tribunal amb seu a Luxemburg a través del seu compte de Twitter. Serà aleshores, doncs, quan se sabrà de manera definitiva si el tribunal va en la línia de l'advocat general de la UE, que fa dues setmanes va concloure que Junqueras sí que tenia immunitat parlamentària perquè la condició d'eurodiputat s'adquireix en funció dels vots dels ciutadans i no d'haver jurat la Constitució espanyola, un acte que va considerar un "tecnicisme" de la legislació nacional.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, ha dictaminat aquest dimarts en una sentència vinculada a una euroordre de detenció que els jutges "han de confiar, en principi, en les garanties" que ofereix l'estat que reclama l'extradició. Garanties que giren a l'entorn de la seguretat que la persona extradida "no patirà un tracte inhumà o degradant" per les condicions de l'empresonament en el país que activa l'euroordre de detenció.

El tribunal del Procés està determinat a notificar la sentència en els primers dies d’octubre sense esperar la decisió de la qüestió prejudicial sobre la immunitat obtinguda per Oriol Junqueras al ser elegit eurodiputat en les eleccions del 26 de maig. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha convocat la vista oral per escoltar les parts el 14 d’octubre, però el Suprem estima, segons fonts judicials consultades per l’ARA, que la sentència podria trigar mesos, de manera que, en principi, es disposa a notificar la seva sentència abans. El tribunal de set magistrats ja treballa amb l’esborrany del text del president i ponent, Manuel Marchena.

Luxemburg, els Països Baixos i Irlanda, tres estats membres de la Unió Europea, reben més del 50% de la inversió estrangera 'fantasma' de tot el món, segons un informe del Fons Monetari Internacional recollit per 'Europa Press'.

Els eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín han recorregut al Tribunal de Justícia de la UE la denegació de les cautelars per obtenir el seu escó a l'Eurocambra. Just abans de la sessió de constitució del Parlament Europeu a principis de juliol, el Tribunal General de la UE –integrat dins del Tribunal de Justícia amb seu a Luxemburg– va rebutjar que poguessin assumir "provisionalment" el seu mandat mentre els magistrats resolien el fons del cas. Per això, el seu equip jurídic ha interposat aquest dimecres un recurs de cassació a la màxima instància judicial de la UE.

Aquest divendres una línia de tempestes va escombrar diferents indrets dels Països Baixos i Luxemburg. Les fortes tempestes van anar acompanyades d'un parell de tornados a les localitats de Bascharage i Pétange, a Luxemburg, i a Amsterdam, respectivament. En el cas de Luxemburg, els danys materials van ser importants, amb una gran destrossa a l'arbrat i en cotxes. També cal destacar les inundacions en alguns baixos, però per sort no hi ha hagut cap víctima mortal.

Luxemburg, Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquesta alta instància europea, encarregada de monitoritzar el compliment de la legislació de la Unió, és qui tindrà l’última paraula sobre si Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín adquireixen la condició d’eurodiputats aquesta legislatura. Ahir el Tribunal Suprem espanyol va acceptar fer una consulta al Tribunal de Luxemburg, a través d’una qüestió prejudicial sol·licitada per la defensa del líder d’ERC, sobre com afecta la immunitat que tenen els membres del Parlament Europeu la seva situació de presó preventiva. És a dir, si el fet d’haver sigut proclamat electe propicia l’alliberament “de manera gairebé immediata” de l’exvicepresident perquè pugui exercir d’eurodiputat. Alhora, Luxemburg va acceptar estudiar una demanda de Puigdemont i Comín en contra de l’Eurocambra perquè no els reconeixia com a membres de ple dret, tot i que va declinar dictar cautelars per permetre que avui siguin a la sessió constitutiva d’Estrasburg, on hi ha prevista una concentració de suport.

Carles Puigdemont té clar que, després de tots les obstacles posats per les autoritats espanyoles per poder ser eurodiputat, l'única alternativa que té és la justícia europea. En una roda de premsa des del Parlament Europeu, l'expresident a l'exili s'ha mostrat fins i tot esperançat amb el fet que, abans del 2 de juliol, hi hagi una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que els permeti a ell mateix, a Toni Comín i a Oriol Junqueras ser al primer ple del Parlament Europeu de la nova legislatura. Per fer-ho, però, cal que facin un pas i ha assegurat que això és el que farà el seu equip legal després que ahir la Junta Electoral Central rebutgés els documents presentats pel seu advocat, Gonzalo Boye, per poder recollir l'acta en nom seu.