Política 17/06/2019

Boye intenta recollir l’acta de Puigdemont i Comín amb poders i la JEC l'hi nega

L'equip de l'expresident vol obrir d'aquesta manera la via per anar a la justícia europea

Dani Sánchez Ugart / Germán Aranda / Júlia Manresa
3 min
L'expresident Carles Puigdemont amb l'exconseller Toni Comín i l'advocat Gonzalo Boye per presentar la llista a les europees de JxCat.

Madrid / Brussel·lesL’advocat internacional de Carles Puigdemont i Toni Comín, Gonzalo Boye, s’ha presentat aquest dilluns al Congrés amb uns poders per recollir l’acta dels dos eurodiputats electes, segons ha explicat ell mateix. Els membres de la Junta Electoral Central (JEC) no li han permès fer el tràmit, i Boye ha dit que arran de la negativa la qüestió es converteix en un “tema de legalitat europea”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’advocat ha completat d’aquesta manera un últim tràmit i ha rebut l’última negativa per obtenir l’acta, el dia límit per fer-ho i enmig d’un Congrés blindat per la policia arran de l’eventualitat que hi apareguessin Puigdemont, contra qui pesa un ordre de detenció espanyola, i Comín, tots dos eurodiputats electes de JxCat, però que de moment no podran exercir el càrrec pel qual van ser escollits en les eleccions del 26 de maig.

L'estratègia per arribar a Luxemburg

L'equip legal de Carles Puigdemont i també en aquest cas de Toni Comín té una estratègia que busca acabar a la justícia europea, no només al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, on s'ha de recórrer quan s'esgoten les vies nacionals, sinó al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (el TJUE), a Luxemburg, que és qui s'encarrega de garantir el compliment de la legalitat comunitària. A aquest tribunal només s'hi pot acudir com a Estat membre de la UE quan es recorre una decisió presa per les institucions europees o com a tribunal o institució d'un estat membre de la UE que hi eleva una qüestió prejudicial, per exemple. També hi arriben qüestions comercials de propietat intel·lectual, per exemple.

En aquest cas, la via que busca obrir l'equip legal dels polítics exiliats escollits eurodiputats és el fet que la JEC presenti una llista al Parlament Europeu que no compti amb tots els eurodiputats (54) amb què Espanya compta a l'Eurocambra. Aleshores, es busca el buit que quedarà obert quan l'Eurocambra compti amb tres eurodiputats menys per la banda espanyola. L'equip legal de Puigdemont i Comín espera aleshores que l'Eurocambra es vegi forçada a consultar al TJUE què ha de fer en aquest cas si la JEC no opta per qualsevol altra via.

Les fórmules per acatar la Constitució

A la sessió d'acatament, l'eurodiputada d'Esquerra Diana Riba ha promès el càrrec "per una Europa de les llibertats i inclusiva i pel dret a l'autodeterminació, per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats". La JEC es reunirà per determinar si els eurodiputats han complert la llei electoral en les seves fórmules d'acatament. Els diputats a l'exili Puigdemont i Comín han sigut citats però no hi eren. Tampoc hi era Oriol Junqueras, però la JEC no n'ha esmentat el nom. Altres eurodiputats han jurat i promès "per la lluita feminista" o "per la classe treballadora" i també "des dels principis republicans". Alguns de Vox ho han fet "per Espanya" i Pernando Barrena, de Bildu, ha promès en castellà i basc "per imperatiu legal fins a la constitució de la República Basca".

Minuts abans dels acataments, la mateixa Riba denunciava l’”arbitrarietat” de l’Estat en permetre que els presos polítics es presentessin a les eleccions i que “només alguns puguin recollir les actes”. Presentaran recurs, ha anunciat, davant la comissió d’actes de l’Eurocambra.

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, que també va ser escollit eurodiputat en els mateixos comicis, no va rebre el permís del Tribunal Suprem, on ha estat jutjat per la seva implicació en el Procés, per sortir a recollir l’acta. Junqueras va recórrer la decisió però encara no ha rebut resposta de l’alt tribunal, que va argumentar que la seva assumpció del càrrec hauria posat en un “perill irreversible” el procediment judicial.

stats