Davant la tragèdia causada pel xoc frontal de dos combois a la localitat grega de Tempe, amb un balanç per ara de 57 morts, el malestar s'ha estès pels carrers i ja hi ha hagut manifestacions a Làrissa, Tessalònica i Atenes sota el lema "Els nostres morts, els seus beneficis". Des d'ahir, diferents col·lectius estudiantils es van concentrar davant la seu d'Hellenic Trains, on els antiavalots van fer servir gasos lacrimògens. El sindicat de ferroviaris i del metro protagonitzen aquest dijous una vaga per reclamar més mesures de seguretat i millores a les infraestructures de transport i han convocat una nova manifestació aquesta tarda davant la seu d'Hellenic Trans, l'operadora de trens resultant de la privatització de fa cinc anys. A Grècia ja es comença a parlar de la convocatòria d'una vaga general de cara al 8 de març.

L'economista Iannis Storunaras va rebre aquest dimarts l'encàrrec d'ocupar-se de la cartera més difícil del nou govern grec: el ministeri de Finances. És l’última incorporació d’un gabinet marcat pel pes de la vella guàrdia de Nova Democràcia. Dels 17 ministres (dos més que en l’anterior executiu, malgrat les promeses de simplificació de l’administració), 14 són antics quadres del partit conservador, i quatre tecnòcrates fins ara desconeguts escollits per les dues formacions en minoria, el Pasok i Esquerra Democràtica.

Grècia ja té nou primer ministre. El líder conservador Andonis Samaràs ja ha jurat el càrrec davant de la màxima autoritat de l'Església ortodoxa grega, l'arquebisbe Jerònim. Just després de comunicar un acord de govern entre el seu partit, Nova Democràcia, els socialistes del Pasok i l'Esquerra Democràtica al president de la república, Kàrolos Papúlias, els popes han començat a cantar i s'ha iniciat la cerimònia de jurament del 185è primer ministre de Grècia.

Tres partits formaran govern a Grècia. Segons ha avançat el líder del Pasok, Evànguelos Venizelos, en una reunió amb diputats del seu partit, els socialistes grecs, els conservadors de Nova Democràcia, Pasok i el partit de centreesquerra Dímar assumiran l'executiu de coalició.

Després que els conservadors de Nova Democràcia i els socialistes del Pasok hagin acordat formar un govern d'unitat nacional, aquest dimarts es reuneixen Evànguelos Venizelos, el líder del Pasok, i Fotis Kouvelis, del partit de centreesquerra Dímar, l'Esquerra Democràtica, per decidir si se sumen a la coalició.

Els partits proeuropeus grecs no han perdut temps des de les eleccions de diumenge. Els conservadors de Nova Democràcia i els socialistes del Pasok, els dos partits que van avalar les condicions del rescat de Grècia i que han obtingut prou suport a les urnes per governar, ja han acordat formar un govern d'unitat nacional.

1. Andonis Samaràs, líder de Nova Democràcia, el partit conservador que ha guanyat les eleccions.

Després que l'electorat grec castigués els grans partits del seu país en les passades eleccions del 6 de maig, l'expectativa davant els nous comicis –previstos pel 17 de juny– és cada vegada més gran. Enmig de les tensions polítiques i econòmiques que viu el país hel·lènic i després d'una falta d'acord entre els líders per a formar govern, Grècia s'ha vist obligada a convocar aquestes eleccions que marcaran el futur incert del país.

El líder del partit conservador Nova Democràcia (ND) i vencedor de les eleccions gregues de diumenge, Andonis Samaràs, ha anunciat que no ha aconseguit el suport suficient per formar un govern amb majoria absoluta, després d'haver conclòs la ronda de reunions amb els partits polítics. "Hem fet tot el que hem pogut per formar govern, però [els altres partits] no han acceptat", ha declarar Samaràs.

La coalició de l'esquerra radical Syriza, segona força política grega després de les eleccions del diumenge, ha refusat aquest dilluns l'oferta per formar un govern de coalició amb el líder conservador Andonis Samaràs, de Nova Democràcia, guanyador feble dels comicis.

Un total de 9,8 milions de votants grecs estan cridats aquest diumenge a votar en unes eleccions crucials pel futur de Grècia i la relació del país amb la Unió Europea.

Les eleccions gregues del 6 de maig es perfilen com una revolta contra els partits que han arrossegat el país a la pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial. L’esfondrament econòmic ha posat a un pas del col·lapse el sistema bipartidista que ha dominat la política grega des de la fi de la Dictadura dels Coronels, el 1974. Atrapats a la trampa del deute, en caiguda lliure i conscients que deixen una pesada hipoteca a les properes generacions, el vot dels grecs és imprevisible.