Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és un novel·lista que té les virtuts de l’audàcia i del sentit de l’oportunitat. Això em sembla que no se li pot regatejar, més enllà de si les seves novel·les t’agraden més o menys. Quan dic que té la virtut de l’audàcia vull dir que concep projectes narratius que són grans tant en ambició com en capacitat de sorpresa, i que gosa provar d’executar-los sense prendre precaucions fabuladores ni embridar-se la imaginació. I quan dic que té la virtut del sentit de l’oportunitat vull dir que sap llegir els signes i els interessos de cada moment històric i, amb una triple mirada literària, política i antropològica, sap introduir-los en les seves novel·les. Ho va demostrar amb Victus i la commemoració del tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques a la Guerra de Successió. Ho va demostrar amb El monstre de Santa Helena i l’afany de relectura de la realitat en clau de justícia feminista que va activar el moviment del Me too. I ho torna a demostrar ara amb Després del naufragi i el rancor venjatiu i el miasma de decepció i vergonya que el fracàs del Procés independentista ha inoculat en la societat catalana.

"A vegades em diuen que escric llibres com els d'abans, i jo crec que són com els de sempre", ha assegurat aquest migdia Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) al Museu Marítim, l'escenari escollit per presentar Després del naufragi, la primera novel·la que publica a Univers –segell d'Abacus Futur– després de 25 anys a La Campana. Tot i els canvis de tendències literàries i el relleu generacional, Sánchez Piñol continua sent fidel a les novel·les d'aventures que el van marcar de petit i que li van permetre, gràcies a La pell freda (La Campana, 2002), assolir un èxit fins llavors insòlit en les lletres catalanes. Si aquella novel·la, ambientada en una illa remota, tenia ecos de Robert Louis Stevenson, a Pandora al Congo (La Campana, 2005) hi ressonava Joseph Conrad, que ha anat traient el cap en altres llibres de l'autor. A Després del naufragi, l'homenatge és un altre gran clàssic del segle XIX, Herman Melville.

"Em dic Ismael, Ismael Coficofin, i crec que vaig sobreviure només per explicar-vos aquesta història": així comença Després del naufragi, la nova novel·la d'Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), en què s'atreveix a continuar un dels llibres més ambiciosos i alhora maleïts del segle XIX, Moby Dick, de Herman Melville. El fracàs comercial i crític quan es va publicar el 1851 va ser sonat, tot i que amb el temps s'ha acabat considerant una de les grans novel·les de la història de la literatura.

Pocs anys abans que entréssim al segle XXI, el lliure mercat es va expandir arreu del món. Aquest fenomen el vam anomenar globalització: una etapa històrica en què els països van interconnectar-se com mai ho havien fet abans, el capitalisme va convertir-se en el sistema econòmic hegemònic i la tecnologia va facilitar estrènyer llaços supraterritorials, generant intercanvis que tenien un impacte directe, per exemple, en la industrialització dels territoris o l’ús de les llengües en el dia a dia. Aquests dies em pregunto: podem parlar en passat, ja, de la globalització?

Té raó Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) quan diu que el seu últim llibre és tan inclassificable com molts dels personatges que hi apareixen. Les tenebres del cor (La Campana, 2025) barreja, amb una destresa encomiable, història, assaig biogràfic, antropologia, anècdotes inversemblants i la pròpia experiència de l'autor de La pell freda, que a finals dels noranta va viatjar al Congo per fer informes per a una ONG i hi va acabar trobant una sorpresa que li va capgirar la vida.

"És el mateix gos amb un altre collar", sentencia a l'ARA una font coneixedora dels projectes audiovisuals del Barça sobre quina és la diferència entre Barça One, la nova plataforma de streaming que acaba d'anunciar la junta directiva de Joan Laporta i la ja extinta Barça TV+, la que va posar en marxa la junta de Josep Maria Bartomeu el 2020. "Vam portar a terme un treball d'anys, amb el millor programari del mercat i una plantilla de continguts treballada. Ara no hi ha equip, no hi ha plantilla de continguts i s'ha renovat un programari que pràcticament no s'havia utilitzat. És un moviment que no entén ningú del sector digital", exposa, per la seva banda, un dels responsables de la posada en marxa de Barça TV+.

Descomptant l’èpica i potent Victus i la tragicòmica i fallida Vae Victus, ambientades en la Guerra de Successió i el segle XVIII, les novel·les d’Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) solen estar fetes amb uns mateixos ingredients: un escenari remot i inhòspit, uns personatges que s’hi troben atrapats per circumstàncies que els superen i uns monstres que de cop apareixen i amenacen de matar tothom i destruir-ho tot. També funcionen, tant des del punt de vista narratiu com intel·lectual, a partir d’uns mateixos mecanismes: l’argument gira al voltant d’un misteri que es desplega amb sentit de l’aventura, que és agitat per diversos cops d’efecte i que, alhora, té una derivada de caire existencial, antropològic, sociocultural, històric i polític.

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) s'ho passa tan bé enviant els seus personatges a temps remots i realitats insòlites que quan acaba les novel·les passa una temporada de dol. "Quan vaig arribar al final de Pregària a Prosèrpina [La Campana] em va saber molt de greu, perquè vaig pensar que havia de deixar aquell món del qual em quedaven tantes coses per explicar –comenta–. Potser algun dia hi torno, no ho descarto". Des que era adolescent, els llibres han estat "portes dimensionals" per a l'escriptor. La que els lectors creuaran a l'inici d'aquesta novel·la el porta fins a la Roma del segle I aC, una societat corrupta i esclavista en què Marc Tul·li Ciceró el jove –fill del conegut orador i polític– viatja fins als confins de la República per capturar-hi una criatura llegendària, la mantícora, que apareix sempre que una civilització està a punt d'ensorrar-se.

Després de la petita pausa de les festes nadalenques, la maquinària del sector editorial torna a posar-se en marxa, i no deixarà de fabricar llibres fins poc abans de Sant Jordi. El primer trimestre és un dels més intensos de l'any, i aquest 2023 no serà cap excepció. Fem una tria de 50 dels títols més esperats de la temporada –n'hi podria haver molts més, però per qüestions d'espai cal acotar la tria– i els endrecem en funció dels temes que exploren.

Pregària a Prosèrpina, la nova i extensa novel·la d'Albert Sánchez Piñol -té més de 500 pàgines- està ambientada al segle I aC. Arrenca quan el conegut orador Marc Tul·li Ciceró envia el seu fill a una expedició als confins de l'Imperi Romà. Per què? Vol que el noi trobi una fera terrible que enriquirà qui aconsegueixi capturar-la i pugui exhibir-la al circ. En ple desert, el fill de Ciceró s'haurà d'enfrontar a un perill que ningú havia imaginat fins llavors i que no només amenaça el futur de l'imperi, sinó també la humanitat sencera.

Les expectatives d'aquest Sant Jordi són molt altes. És la diada del retorn a la normalitat després del parèntesi obligat a causa de la pandèmia, que es va obrir el març del 2020. Tornen les parades als carrers sense recintes perimetrats. La mascareta no serà obligatòria i les firmes de llibres no requeriran mesures de protecció extremes. L'ambient deixarà de fer olor de gel hidroalcohòlic i es deixarà impregnar, com abans, del perfum de les roses. La gran amenaça d'aquest 2022 no és diu covid, sinó la possibilitat de xàfecs a bona part de Catalunya, sobretot al matí i al migdia.

Se li ha de reconèixer, a Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), que mai no embrida la seva imaginació. Si se li ocorre una idea per a una premissa argumental que pot donar-li joc, per audaç o extravagant o complicada de fer plausible que sigui, l’escriu. I, segons com, la complementa amb una segona idea –amb un punt d’inflexió argumental– que ho fa tot encara més audaç, o més extravagant, o més complicat.

No és la primera vegada que en una novel·la d'Albert Sánchez Piñol un monstre capgira la realitat. No és la primera vegada, tampoc, que l'escriptor escull personatges històrics reals com a protagonistes. Així i tot, la novel·la que presenta ara, El monstre de Santa Helena (La Campana, 2022), es llegeix amb la mateixa avidesa de qui avança per una història d'aventures clàssica, esquitxada de sorpreses i de girs narratius calculats amb precisió.

Prop d'un centenar d'autors han confirmat l'assistència al 42, el nou festival dedicat al gènere fantàstic, que se celebrarà a Barcelona del 3 al 7 de novembre. Hi ha, entre ells, autors que escriuen des de Barcelona com Albert Sánchez Piñol; des d'altres punts de l'Estat, com Elia Barceló, i mestres del gènere a escala internacional com Adrian Tchaikovsky en literatura per a adults i Elisabetta Gnone en literatura juvenil.

"En els seus poemes encara hi ha molt de soroll. És un efecte secundari de la joventut que remet a un excés d'energia vital". A través d'aquestes paraules, Franz Kafka començava a relacionar-se amb el joveníssim poeta Gustav Janouch, que acabaria dedicant tot un llibre al seu mestre, Conversaciones con Kafka, avui en dia introbable. Eren els anys 20 del segle passat, i quedava molt de temps perquè les escoles d'escriptura creativa fessin furor, però el consell hauria pogut ressonar en una de les aules on, arreu del món, avui s'aborden les tècniques i mètodes per tirar endavant projectes literaris.

Abans de ser un ingredient polític, l'ecologisme va ser una alternativa a la política. Així, els polítics no es refiaven dels ecologistes, que eren una gent molt jove i podien estar representats pels articles de revistes com Userda i Alfalfa, trobar-se a la secció de contactes de la revista Integral i fins i tot veure's reflectits en el personatge de Gustavo, de Max, que des de les pàgines d'El Víbora va emprendre una croada contra les nuclears. Tot això va acabar convertit en Bicing. Sic transit gloria mundi.

El confinament de la primavera passada va tenir efectes inesperats en Albert Sánchez Piñol. En comptes d'escriure una nova novel·la, l'autor de La pell freda (2002) i Victus (2012) es va dedicar a posar ordre en les reflexions sobre com escriure històries, i n'ha tret Les estructures elementals de la narrativa (La Campana). Al llibre defensa l'estructura clàssica de plantejament, nus i desenllaç a partir d'un mètode que bateja com a Papitu i que inclou termes com el gir narratiu, el factor desencadenant i el midpoint. Sánchez Piñol els exposa a partir d'exemples literaris i audiovisuals, com ara El vell i la mar, d'Ernest Hemingway; Els duelistes, de Joseph Conrad, i la pel·lícula Tauró, de Steven Spielberg, que adaptava al cinema la novel·la homònima de Peter Benchley. Sánchez Piñol aprofita també per carregar contra l'experimentalisme, l'elitisme francès i el premi Nobel de literatura.

A quest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. (Em rellegeixo i la petulància em mareja, però així és).

Albert Sánchez Piñol i Sandrine Destombes són dos escriptors imprescindibles per als amants dels thrillers i de la novel·la negra. Després dels èxits literaris aconseguits amb Victus (2012) i Vae Victus (2015), l'autor català va tornar el 2018 al gènere fantàstic amb Fungus, un western hivernal protagonitzat per uns bolets gegants que s'alien amb un anarquista per fer-se amos de l'entorn. "La idea de com gestionem el poder i com són els governants m’obsessiona des de fa molt de temps", explica Sánchez Piñol en una entrevista amb l'ARA. El llibre es podrà aconseguir amb l'ARA als quioscos del 3 al 9 d'octubre per 20,90 euros.

Onze anys després, com aguanten aquelles narracions!