Els resultats dels comicis de fa una setmana han deixat un país sense un rumb encara definit. El guanyador dels comicis, Salvador Illa, no té encara garantits els suports, mentre que Carles Puigdemont es reivindica com a presidenciable. Qui dels dos ho aconseguirà, o és que es repetiran les eleccions? Quins han de ser els temes que el nou govern abordi amb més urgència? Els resultats certifiquen el final del Procés, o és massa aviat per assegurar-ho? Recollim la visió de diferents experts en múltiples disciplines perquè ens responguin aquestes preguntes.

Ferran Requejo (Barcelona, 1951) va ser una de les personalitats escollides per validar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. A falta d’una sindicatura electoral amb tots els ets i uts, la conselleria de Justícia va triar els set acadèmics que haurien de donar per bons els resultats i fer un informe per a la comunitat internacional. No calia que fossin independentistes. Sí, però, que havien d’estar a favor del referèndum. Aquell dia, ni el mateix Requejo va poder votar al Col·legi Pau Vila. La policia ho va impedir. Cinc anys després, analitzem què va significar l’1-O amb la distància del temps i la mirada esmolada del catedràtic que va formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Qui sap si aquells vint informes on s’explicava com passar de formar part d’Espanya a un estat independent encara algun dia tindran utilitat.

¿Quina és la manera més adequada de protegir l’autogovern? Amb aquesta pregunta comença l’últim informe del politòleg Ferran Requejo com a director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) -amb el canvi d’executiu, ara pilota l’ens el jurista Joan Ridao- sobre els mecanismes per garantir l’autonomia de les minories nacionals. A través d’una anàlisi de diversos sistemes polítics, l’estudi apunta quins estats protegeixen de manera més efectiva l’autogovern i quines fórmules incorpora el cas espanyol. Diferencia aquest nou concepte -la protecció de l’autogovern- del nivell de federalització i descentralització, ja que no sempre estan relacionats. La prova, considera, és Espanya, que, malgrat que té un sistema de descentralització mitjà, constata una feblesa sistèmica en la protecció de l’autogovern de les minories.

L'exdirigent de la CUP Adam Majó dirigirà la nova Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat que ha creat el Govern, i que té com a finalitat vetllar pel respecte d'aquests drets a Catalunya. Segons ha avançat TV3 i ha pogut confirmar l'ARA, Majó serà nomenat director d'aquesta nova oficina a la reunió d'aquest dimarts de l'Executiu, que amb motiu de l'1-O tindrà lloc a Sant Julià de Ramis (Gironès).

Poques personalitats tenen la formació acadèmica i el reconeixement internacional de Ferran Requejo. Des d’aquest ascendent incontestable, el catedràtic de ciència política de la UPF ha assumit en els últims anys un inequívoc compromís amb el procés sobiranista català com a expert i com a publicista.

Ferran Requejo, catedràtic de ciència política i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, ha dit a títol personal en una entrevista a Catalunya Ràdio que, després del no del Congrés al traspàs de la competència per convocar referèndums, no creu que el 9 de novembre se celebri la consulta per la independència.

Les disculpes d'ahir del rei suposen un acte ple de contingut i, per a alguns, valent, que intenta aplacar el qüestionament creixent de la monarquia. Un objectiu ambiciós i que costarà més d’aconseguir, si és que és possible. Així ho consideren el filòsof Josep Ramoneda, el periodista i exdirigent del PP Manuel Milián Mestre, la periodista Pilar Rahola i el politòleg Ferran Requejo, consultats per l'ARA.