Cada compra és una decisió que va més enllà del que posem al cistell. Decidim quin model alimentari volem, i també quin territori i quin futur desitgem per a la nostra pagesia. En un moment marcat per la incertesa global i els reptes climàtics, apostar pel producte de proximitat i pel cooperativisme agrari és una manera clara i tangible de comprar amb sentit.

“Fa cinc anys que estic pendent de si m'arriba alguna notificació, si piquen a la porta o si puja algú per les escales per fer-me fora. Ara això s'ha acabat i em sento un privilegiat. Però no hauria de ser així”. Qui parla és el Juanjo, un històric activista de Ciutat Meridiana, un dels barris més pobres de Barcelona. La seva història evidencia la crisi de l'habitatge, després d'haver passat per totes les etapes d'aquesta problemàtica en primera persona. Avui, però, està d'enhorabona: la cooperativa Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres han anunciat la seva primera compra conjunta, la del pis on viu aquest veí i militant. Amb l'adquisició de l'immoble, destaquen les entitats, s'aconsegueix un doble objectiu: s'evita el desnonament de forma permanent i es garanteix que el pis passi al sistema públic, d'ús social i assequible.

Suara és una cooperativa de treball associat, sense ànim de lucre, referent en el sector de l’atenció a les persones. Durant el 2024 la cooperativa ha atès prop de 150.000 persones a través d’un equip professional de 5.861 persones treballadores, 1.797 de les quals són sòcies.

Ubicat a l’antiga nau de Can Batlló, rehabilitada i cedida per l’Ajuntament de Barcelona a l’Associació Bloc4 i que avui encara conserva l’aparença industrial d’abans. Així és Bloc4BCN, que va néixer arran de la necessitat d’un equipament conjunt i que alhora esdevingués un espai de referència de l’economia social i solidària (ESS). Actualment, és un espai cooperatiu de 4.500 m² que pretén contribuir al desenvolupament i la transformació socioeconòmica de la ciutat de Barcelona i de tot el territori català a través de la sensibilització i promoció del cooperativisme, la incubació i l'acceleració de cooperatives, la promoció de la intercooperació, la connexió local i internacional i l’aliança amb altres agents culturals, educatius i empresarials.

A Barcelona, la productora cooperativa Responsabilitat Social Audiovisual (CREARSA) o la llibreria La Carbonera, a Poble-sec. Al Camp de Tarragona, la cooperativa de músics Contrapunt. A l'Alt Pirineu i l'Aran, un bon grapat de cooperatives agroalimentàries. Arreu de Catalunya són centenars els projectes que, en un moment o altre, han aprofitat els serveis que ofereixen els ateneus cooperatius. Són oficines d’acompanyament, però també centres de dinamització econòmica, espais de trobada i laboratoris d’idees. Des del 2016, actuen com a antenes locals d’un model socioeconòmic que busca enfortir l’economia arrelada al territori, amb projectes col·lectius, democràtics i amb vocació transformadora. L’any vinent en farà deu que aquest programa va posar-se en marxa amb el suport del Departament d’Empresa i Treball. En aquest temps ha generat un increment del 45% en el nombre de cooperatives registrades a Catalunya, tal com es desprèn del Registre de Cooperatives de Catalunya. 

Són les 9 del matí i, als voltants de l'Escola Daina-Isard, les famílies esperen que s'obrin les portes del centre. A l'interior, l'equip docent es prepara per a un nou dia de classe i el personal d'administració i serveis ja ho ha deixat tot a lloc. L'estampa és molt similar a la que es viu cada dia lectiu a la resta d'escoles de Catalunya. Ara bé, en aquesta escola d'Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, hi ha una particularitat que no es veu gaire sovint: les famílies que esperen són propietàries del centre a parts iguals. Totes poden intervenir en les decisions que afecten el rumb i l'organització del centre on estudien els seus fills i filles. 

Al número 53 del carrer Béjar, al districte de Sants-Montjuïc, un parell de tendals semicirculars de lona atrauen les mirades. Són de color blau marí intens: clàssics i elegants. En un, hi ha gravada la paraula bistrot. En l'altre, cinema. Des del 2013, protegeixen les portes que condueixen al Zumzeig, l'únic cinema cooperatiu que hi ha a Catalunya i un dels pocs que hi ha en tot l'Estat. A la petita sala –de 73 butaques– s'hi projecten pel·lícules que sovint costa trobar a les cartelleres dels cinemes més comercials. Aquests dies, per exemple, s'hi projecta A la deriva, una epopeia amorosa xinesa guardonada a la Seminci que només es pot veure a setze sales de tot Espanya. A Barcelona, tan sols la projecten el Zumzeig i el Texas, tots dos amb subtítols en català. 

Imagina't un bloc de pisos. Tan bon punt travesses el portal, topes amb una sala polivalent. Hi ha taules, cadires, una zona de sofàs i una cuina. Enfiles escales amunt. Al primer replà, al costat de les portes que condueixen als domicilis privats, hi veus una ludoteca per a infants i una prestatgeria amb llibres de tota mena. Al segon, un despatx compartit per teletreballar i una sala de lectura. Al tercer, una bugaderia comunitària. Arribes al terrat: hi ha tot de fils per estendre roba, un hortet, un sistema per reaprofitar l'aigua de la pluja i tres o quatre arbres fruiters. 

La presentació d'un joc de cartes per promoure els principis cooperatius, l'organització de visites guiades per cooperatives històriques de la ciutat i l'estrena d'una secció a la ràdio municipal per redescobrir-les. Són tres de les activitats que l'Ajuntament de Terrassa ha organitzat els darrers mesos per celebrar una efemèride molt especial per al món de l'economia social i solidària: la declaració del 2025 com l'Any Internacional de les Cooperatives per part de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). La cita arriba després d'un 2024 que ja va ser pletòric per al cooperativisme català, amb la celebració dels 125 anys d'història. Ara el sector torna a tenir una excusa per omplir Catalunya d'activitats que ajudin a enfortir els valors cooperatius entre la ciutadania. El lema que ha fixat l'ONU per a aquest any internacional resumeix quin és el missatge clau a divulgar: "Les cooperatives construeixen un món millor".

L’Escola de Mobilitat Sostenible fa possible que qualsevol persona esdevingui agent de canvi en el marc d’un dels reptes globals actuals de la nostra societat: assolir una mobilitat sostenible. Ho fa a través de formació en línia i flexible, la qual permet triar entre mòduls, cursos, postgraus i màsters, així com de l’anàlisi i el desenvolupament de casos reals i projectes i visites sobre el terreny per experimentar de primera mà tots aquells temes tractats als cursos.

Ser eficients i competitius. Saber ensumar les oportunitats de mercat abans que la resta. Moure com més diners millor. Generar beneficis econòmics ben aviat. Seguir les directrius de la direcció general. Tenir content l'accionariat. Aquests són només sis dels preceptes que defineixen el model tradicional d'empresa privada capitalista. Des de fa dècades, però, són també l'òptica des de la qual s'estructura, majoritàriament, l'ensenyament a les facultats d'economia i empresa. Tanmateix, el panorama està començant a canviar. Tímidament, si més no. L'economia social i solidària, amb el model cooperatiu com a pilar, s'està obrint pas als plans docents dels graus universitaris. "De mica en mica estem trencant el monocultiu intel·lectual i obrint la porta a una formació més plural i crítica", analitza Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus-UPF.

La Clara Barrio, el Miguel Moreno i el Jordi Roig es van creuar per primer cop el 2007 en una aula de la facultat: s'acabaven de matricular a la carrera de comunicació audiovisual, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant quatre anys van compartir classe, però quan es van graduar i va arribar el moment de fer el salt al món laboral, cadascú va provar sort pel seu cantó. Malgrat triar camins diferents, tots tres van topar amb la mateixa realitat. "El mercat tan sols ens oferia feines precàries", recorden avui en declaracions a l'ARA. Per solucionar-ho, van autoocupar-se: el 2014 van fundar junts la productora audiovisual cooperativa Looky Produccions, a Barcelona. "Ho vam fer amb una convicció clara: proporcionar-nos llocs de treball de qualitat, sense jerarquies, amb condicions dignes i prioritzant-nos per davant dels beneficis", continuen. Avui, ja sumen onze anys de vida, han ampliat l'equip amb dos socis més –el Maiol Díez i el Carlos Collazos– i s'han convertit en una de les productores destacades de l'àmbit cooperatiu català. 

L'assemblea de socis i sòcies del grup Caixa Enginyers ha avalat aquest dimarts els resultats rècord obtinguts l'any passat. La cooperativa de crèdit, serveis financers i asseguradors va arribar a un volum de negoci de 8.581 milions d'euros i un benefici net de 24 milions, un 22,3% més que en l'exercici precedent. A la reunió s'ha aprovat una retribució del títol d'aportació al capital social del 5% i la proposta d'ampliació del Fons d'Educació i Promoció, fins a 1,7 milions d'euros, un 28% més que el 2023. Avui mateix, l'entitat ha inaugurat una oficina pròpia a Vilanova i la Geltrú, amb què arriba a una xarxa de 33. Fins ara, Caixa Enginyers operava a la capital del Garraf a la seu de la Mútua General de Catalunya.

Malgrat la supressió temporal de les mesures, la recent decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, d’imposar aranzels del 20% als productes importats de la Unió Europea té un impacte directe per a les exportacions agroalimentàries catalanes. L’oli d’oliva, juntament amb productes com el vi i el cava i, en menor mesura, els elaborats carnis, serien alguns dels més perjudicats.

Sota el lema "Evitem el col·lapse", el moviment cooperatiu de Catalunya ha celebrat el primer congrés des de la restitució de la democràcia a l’Estat. Un esdeveniment històric que commemora els 125 anys de tradició cooperativista a casa nostra amb participants d’aquí i d’arreu del món, en què s’ha posat en relleu aquest model singular català que és referent a Europa i que destaca per la seva diversificació, territorialització i innovació.

L'11 de desembre de 2010, a les 12 en punt del migdia, la sala d'actes de la Casa de Cultura de Girona ja era pràcticament plena. El públic assistia a l'Assemblea Constituent de Som Energia, una cooperativa pionera a Catalunya decidida a impulsar un model de producció i consum d'energia 100% renovable. "Tot just estem començant i encara estem donant forma al projecte, però ja us podem donar alguns detalls del que farem", avançaven els responsables als 150 socis que omplien el pati de butaques. Aquesta va ser la llavor d'una cooperativa energètica que ha crescut com l'escuma. Tres setmanes després de l'acte, ja sumava 350 socis i sòcies. Avui, pràcticament quinze anys després, ja són més de 85.000.

L'Albert viu a Olesa de Montserrat. Quan obre les aixetes de casa seva, l'aigua que en raja té un aspecte idèntic a la que surt de les aixetes de la resta de Catalunya. Ara bé, la gestió que se'n fa és del tot diferent. En aquest municipi de 25.000 habitants del nord del Baix Llobregat, la concessió de l'aigua recau en una cooperativa, la Comunitat Minera Olesana. És un fet insòlit: això no passa enlloc més del país. A la resta de localitats catalanes, qui s'encarrega del subministrament d'aigua és un organisme públic, una empresa privada o una estructura mixta, com el gegantí grup Agbar. Això converteix Olesa en la Gàl·lia del cooperativisme en el ram de l'aigua.

És la nit de Sant Joan. A diferència d'altres anys, al bloc de pisos que hi ha a la cantonada del carrer Pau Casals amb el carrer Colom, a Olesa de Montserrat, hi ha llum a les finestres. També se senten converses i rialles que surten de la terrassa comunitària de l'edifici. Els veïns de l'escala celebren la revetlla. "Som una pinya", explica Conchi Relancio, veïna de La Xicoira. És el nom que rep l'immoble, el primer habitatge cooperatiu en cessió d'ús del Baix Llobregat. Ella hi viu des de la inauguració, l'octubre passat. Aquest és el primer Sant Joan amb l'edifici habitat i els nous inquilins han decidit celebrar la revetlla junts. "Hem fet banderetes de decoració, hem sopat plegats i demà farem una mica de vermut", explica emocionada Relancio, que té 74 anys.

Coopsconsum, la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC), té l'objectiu principal d'articular el cooperativisme de consum, en el marc de la transició ecosocial, per tal de donar resposta a les necessitats de la societat actual de manera transformadora i, així, generar més impacte social, econòmic i polític.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) és una de les entitats que, en el marc de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha impulsat el 125è aniversari i el Congrés del Cooperativisme celebrat el 4 de juliol a Barcelona.