Després de setmanes d'amenaces maximalistes sobre l'annexió de Groenlàndia, Donald Trump va sorprendre aquest dimecres amb l'anunci d'un "marc per a un futur acord" sobre l'illa àrtica. El més sorprenent va ser que aquest anunci no es va produir després que es reunís amb representants de Groenlàndia ni de Dinamarca, sinó amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que no té cap competència sobre l'illa àrtica. I ho ha deixat clar el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen: "Ningú, a part de Groenlàndia i Dinamarca, té el mandat de fer acords sobre Groenlàndia sense nosaltres. Això no passarà". També ha subratllat que ningú els ha informat dels termes del suposat preacord: "No sé què hi ha a l'acord sobre el meu país".

Durant els últims set mesos, els líders del món occidental han estat inscrits en un curs intensiu de trumpologia. Un darrere l'altre, els presidents i primers ministres dels països europeus han viatjat a Washington per aprendre tota mena de lliçons sobre la millor manera de lidiar amb el complicat home que s'asseu darrere del gran escriptori a la sala daurada amb forma ovalada.

“Espanya no hi destinarà ni més ni menys que un 2,1% del seu producte interior brut [...] No té sentit comprometre'ns a aquest 5%, seria malbaratar milers de milions d'euros que no ens farien estar més segurs” Pedro Sánchez

El tòpic diu que és en les circumstàncies excepcionals que es coneix un home (la dita, que és clarament d’un altre temps, no sembla que s’apliqui a les dones). Algú, no recordo qui, capgirava l’afirmació, i sostenia que és justament en les circumstàncies normals, quotidianes, que es coneix com és un home (o una dona). N’acabem de tenir la confirmació sentint el trio Ábalos-Koldo-Cerdán quan parlaven de com es repartien els diners obtinguts amb les comissions i (en el cas dels dos primers) escollint les prostitutes en què se’ls gastaven. Les converses entre tots tres, que no hauríem d’haver sentit mai, ens donen la mesura bastant exacta de la (manca de) categoria personal d’aquests individus: no ha calgut que s’enfrontessin a cap circumstància heroica per saber de quina estofa estan fets.   

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha demanat que els estats membres de l’aliança gastin el 5% anual del seu PIB en defensa a partir del 2035: un 3,5% en inversió militar i un 1,5% en infraestructures de tota mena a les quals es pugui donar un ús de defensa. La idea és del president Trump, que vol reduir la contribució dels EUA al pressupost atlàntic, que ara suporten en prop d'un 58%. Trump ve a dir que si els europeus es volen defensar, que s’ho paguin ells. I que Espanya hi contribueix poc i hi ha de contribuir més.

Espanya només haurà de destinar el 2,1% del PIB a despesa militar. Així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, aquest diumenge. En una compareixença des de la Moncloa, Sánchez ha explicat que s'ha arribat a un acord amb l'Aliança Atlàntica perquè cada país s'adapti de forma particular a l'objectiu del 5% del PIB de despesa pública en defensa. "Destinarem [Espanya a defensa] el 2,1% del PIB. Ni més, ni menys", ha afirmat Sánchez.

L'home de Donald Trump a Europa continua difonent el seu discurs militarista. Quan falten dues setmanes per a la cimera de l'OTAN a la Haia, el secretari general, Mark Rutte, ha llançat des de Londres un sonor advertiment a tots els membres de l'Aliança. En un món en què “l’esperança no és una estratègia”, els aliats han d'apostar per fer de l’OTAN una entitat “més forta, més equitativa i més letal”, capaç de garantir la seguretat de mil milions de persones a banda i banda de l’Atlàntic. Entre altres raons perquè el Kremlin "podria estar preparat per utilitzar la força militar contra l’OTAN en un termini de cinc anys", ha dit Rutte des de la Chatham House, hores després d'entrevistar-se amb el primer ministre britànic, Keir Starmer.

Fins i tot l'huracà Milton ha bufat en contra de Volodímir Zelenski. El que havia de ser un cap de setmana rellevant per al futur d'Ucraïna, amb la reunió, dissabte, a la base aèria de Ramstein (Alemanya) entre el líder del país i una vintena dels seus aliats occidentals, s'ha acabat posposant perquè Joe Biden ha preferit quedar-se a Washington per seguir de prop l'evolució de la tempesta que ha posat Florida en estat d'emergència.

Jens Stoltenberg ja té un substitut a la secretaria general de l'OTAN: el primer ministre en funcions dels Països Baixos, Mark Rutte. A principis d'aquesta setmana, el neerlandès va rebre el vistiplau d'Hongria i Eslovàquia, però encara faltava un aliat, Romania, que havia presentat un nom alternatiu, el del seu president, el liberal Klaus Iohannis. Aquest dijous Iohannis s'ha retirat de la cursa, i ja no queda cap altre candidat.

Les discrepàncies sobre la política d'asil han acabat amb la carrera política de Mark Rutte després de 13 anys com a primer ministre dels Països Baixos, el més longeu de la història d'aquest país. Divendres passat, quan va anunciar la fi del seu govern, el dirigent liberal va assegurar que encara tenia "forces i idees" per tornar-se a presentar a les pròximes eleccions, però aquest dilluns ha rectificat i ha anunciat que deixava la política. "Ja no estic disponible", ha afirmat Rutte en declaracions als mitjans a la sortida del seu discurs a la cambra parlamentària neerlandesa.

Una coalició internacional d’avions de combat F-16. Aquesta és la petició que ja fa mesos que fa el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i que ara sembla més a prop que mai després de la llum verda dels Estats Units a l’entrenament de militars ucraïnesos en l’ús d’aquests cases militars. És un pas important en la probable aprovació de l’enviament dels aparells. Segons funcionaris de la Casa Blanca, els pròxims mesos es procedirà a la discussió concreta sobre com proveir els aparells necessaris, que l’estat major ucraïnès –i també els analistes occidentals– consideren imprescindibles perquè l’esperada contraofensiva tingui èxit. El risc, però, és que aquesta maniobra suposaria l’encreuament d’una nova línia vermella per a Rússia, que considera una “greu escalada” el creixent involucrament armamentístic d’Occident.

Nou rampell al més pur estil trumpista de primer ministre d'Eslovènia, Janez Jansa, que ha fet enfurismar el seu homòleg holandès, Mark Rutte, i el president de l'Eurocambra, David Sassoli, fins al punt que Rutte ha cridat l'atenció a l'ambaixador eslovè a la Haia. Jansa porta actualment el barret de la presidència rotatòria de la UE, però això no li ha impedit qüestionar la feina de diversos eurodiputats enviats en una missió a Eslovènia per comprovar la salut del seu estat democràtic i de dret i, de retruc, aprofitar per criticar els Països Baixos. Un episodi que demostra el cisma creixent entre l'Europa que abandera l'euroescepticisme d'Orbán i el nucli dur de la UE i les seves institucions.

Mark Rutte ha superat aquest divendres a la matinada, no sense dificultats, un tràngol que podria haver acabat amb les seves aspiracions de revalidar el càrrec de primer ministre dels Països Baixos per quart mandat consecutiu. El líder neerlandès ha sigut reprovat pel Parlament (inclosos els seus tres socis de govern en la passada legislatura), però ha aconseguit superar la moció de censura presentada contra ell i, per tant, podrà continuar negociant la formació d'un nou executiu amb ell al capdavant.

El liberal Mark Rutte tornarà a ser el primer ministre dels Països Baixos. Tal com es preveia, el partit Partit Popular de la Llibertat i la Democràcia (VVD), liderat per Rutte, va ser la força més votada a les eleccions parlamentàries d'aquest dimecres, i ha millorat els resultats de fa quatre anys: dels 33 escons que va obtenir el 2017 ha passat ara a 35 (amb prop del 90% escrutat). Amb tot, Rutte haurà de tornar a pactar, com a mínim, amb tres partits més per aconseguir arribar als 76 diputats que marquen la majoria absoluta, en una cambra amb 150 cadires.

Sense el porta a porta, ni grans mítings; sense el repartiment de roses vermelles o pamflets a les places que caracteritzava les campanyes electorals holandeses; les xarxes socials s'han convertit en el principal camp de batalla de les eleccions als Països Baixos que se celebren el 17 de març. La campanya s'ha digitalitzat. Per intentar posar uns límits ètics a la propaganda política a les xarxes (amb el rerefons de l'escàndol de Cambridge Analytica i les eleccions nord-americanes del 2016), els partits polítics neerlandesos es van proposar la firma d'un codi de bones pràctiques i transparència, que l'extrema dreta del Partit per la Llibertat de Geert Wilders i el Fòrum per la Democràcia es van negar a signar.

“Violència criminal”. Així definia Mark Rutte, el primer ministre dels Països Baixos, les protestes contra el confinament, amb els aldarulls més greus que ha viscut el país en els últims 40 anys. Per tercera nit consecutiva en diverses ciutats hi ha hagut forts xocs entre la policia i els manifestants, que protesten contra el toc de queda entre les 21 h i les 4.30 h imposat dissabte pel govern. Són manifestacions amb poca mascareta i distància social, en què joves organitzats a través de xarxes socials acaben provocant batalles campals. “El que motiva aquestes persones no té res a veure amb la protesta, és violència criminal i serà tractada com a tal”, va condemnar Rutte, que en un any ha vist com la crisi sanitària s’ha convertit en malestar social. La polarització sobre la gestió de la pandèmia als Països Baixos ha arribat a tal nivell que l’alcalde d’Eindhoven afirmava ahir que el país s’encamina cap a una “guerra civil”.

"En bona harmonia". Així ha descrit una font del govern neerlandès a la televisió pública del país, NOS, la decisió presa aquest divendres per tot el govern de presentar la dimissió com a resposta política a un escàndol de discriminació unes acusades injustament pel Tresor públic d'haver-se apropiat de fons per pagar guarderies sense tenir-hi dret. Moltes eren d'origen immigrant, turc i marroquí principalment, i es van veure

Reunió clau aquest divendres del govern dels Països Baixos, que presideix Mark Rutte i que està format per quatre partits. Quan falten només dos mesos per a les eleccions generals, l'executiu podria acordar la fi avançada de la legislatura arran d'un escàndol de discriminació unes famílies, acusades injustament pel Tresor públic d'apropiar-se de fons per pagar guarderies sense tenir-hi dret. Els observadors el consideren l'escàndol més greu de la història política del país.

Pedalar als Països Baixos no té res d’especial. L’estrany és no fer-ho en un país on hi ha 23 milions de bicicletes i 17 milions d’habitants, segons les dades del mateix govern neerlandès. Però, vist des de fora, el que sorprèn és que qui governa el país també ho faci sobre dues rodes. El primer ministre holandès, Mark Rutte (53), arriba així al seu despatx. En el seu cas és negra, de segona mà i relativament atrotinada. Ell és la veu europea més estricta en pro de l’austeritat, i el seu estil de vida fa difícil retreure-li l’argument. Rutte predica amb l’exemple i reclama sense cap mania, i certa supèrbia d’accent holandès, que els països del sud reformin el mercat laboral i el sistema de pensions si volen que els “ajudin”.

Tant la monarquia belga com el govern federal del país han entonat el mea culpa aquesta setmana pels abusos colonials, en el 60è aniversari de l'alliberament del Congo i just després del debat encetat per les protestes del Black Lives Matter. Però a l'altre costat de la frontera amb els Països Baixos, el govern holandès no pensa fer el mateix. Aquest divendres, el primer ministre, Mark Rutte, ha deixat clar davant el seu Parlament a l'Haia que no pensa demanar perdó pel paper d'Holanda en el comerç d'esclaus perquè no es pot "responsabilitzar els vius d'avui del passat", segons recull l'agència Efe.