El model de gestió dels recursos hídrics a l’Estat espanyol s’hauria de canviar “completament” i la seua distribució s’hauria de condicionar a la directiva marc europea d’aigües i donar prioritat als requisits mediambientals enfront dels socioeconòmics. Aquesta és una de les recomanacions principals de l’informe elaborat per una missió de sis eurodiputats de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que el passat 8 de febrer van visitar el Delta de l’Ebre, a petició de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, per conèixer in situ la problemàtica que pateix aquesta zona humida i com l’afectaria la implementació del pla hidrològic de la conca de l’Ebre aprovat a principis d’any pel govern en funcions del PP.

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va carregar ahir novament contra el Pla Hidrològic Nacional aprovat pel govern espanyol i també va criticar l’actitud del Govern per justificar una infraestructura com el canal Segarra-Garrigues. La diferència és que aquest cop ho va dir ahir a Lleida durant la xerrada 'Lo riu és vida', organitzada el grup municipal de La Crida-CUP, davant una trentena de persones.

Les Terres de l’Ebre han viscut aquest diumenge la manifestació més multitudinària en defensa del riu Ebre feta mai abans al territori. Amb el lema "L’Ebre sense cabals és la mort del Delta", unes 50.000 persones, segons fonts de l’Ajuntament, s’han manifestat a Amposta per reclamar un cabal ambiental digne per al tram final del riu Ebre. Una xifra de manifestants espectacular si es té en compte que la població de les Terres de l’Ebre és de 180.000 habitants i que s’explica en gran part per l’arribada massiva de gent provinent d’arreu de Catalunya, gràcies a la crida de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i Òmnium Cultural. "Creiem que la presència de gent vinguda de tot Catalunya és alguna cosa més que una mostra de solidaritat. És una manera d’entendre el país. Han vist que una part del país està greument amenaçada i mereix ser defensada", ha apuntat el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) Manolo Tomàs durant els parlaments finals.

El col·lectiu Jóvens de les Terres de l'Ebre ha convocat una concentració davant la delegació del govern central a Barcelona per escalfar motors de cara la manifestació del diumenge a Amposta. Un centenar de persones han tallat el trànsit del carrer Mallorca durant uns vint minuts i han desplegat una pancarta i cridat consignes contra el Pla Hidrològic, sense incidents.

El consell de Ministres va aprovar ahir el Pla Hidrològic de l’Ebre, per reial decret i en el temps de descompte d’una majoria absoluta en funcions. A més, sense incorporar cap de les propostes de cabals consensuades a Catalunya. Unes formes que inevitablement recorden a la famosa frase del ministre d’Arias Cañete durant el govern d’Aznar, que l’any 2000 assegurava que el Pla Hidrològic s’aprovaria “per collons”.

Tant la Generalitat com la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) estan convençuts que Europa no permetrà que el Pla Hidrològic de l’Ebre –aprovat avui per reial decret pel govern del PP– entri en vigor, perquè vulnera frontalment la directiva europea de l’aigua.

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres el nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre, que reserva un cabal ecològic "per sobre dels 3.000 hectòmetres cúbics" per al delta de l'Ebre i que contempla inversions de 2.500 milions d'euros. Segons ha explicat la vicepresidenta del govern, Soraya Sáez de Santamaría, a la roda de premsa posterior al consell de ministres, el pla estableix cabals mínims "que s'han definit després d'un ampli procés de participació". Però el cert és que no satisfà, ni de lluny, ni el govern de la Generalitat ni la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que consideren insuficient el cabal per garantir el futur del Delta.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, troba que és una "desagradable sorpresa" la proposta de pla hidrològic de la conca de l'Ebre, anunciada aquest dimecres per la Confederació Hidrològica de l'Ebre (CHE), i ha explicat que darrere els cabals mínims fixats pel Govern "tem" que s'amagui una proposta encoberta de transvasament del riu per part de l'Estat. "En cap cas aquests cabals poden servir per justificar un transvasament", ha afirmat.