La temporada 2026-2027 de BCN Clàssics començarà amb un concert excepcional de Gustavo Dudamel amb la Filharmònica de Nova York i l'Orfeó Català. Serà el 12 d'octubre a L'Auditori. L'excepcionalitat és triple. Per una banda, significa una nova col·laboració de Dudamel amb l'Orfeó Català després de l'èxit de la Missa solemnis de Beethoven a Los Angeles. A més a més, el director veneçolà, que aquest any tanca la seva etapa a la Filharmònica de Los Angeles, dirigirà la Filharmònica de Nova York, de la qual ha estat escollit director artístic. Finalment hi ha el programa: On the transmigration of souls, de John Adams; la Simfonia núm. 5 de Serguei Prokófiev, i l'estrena a l'Estat d'una obra de la compositora canadenca Zosha Di Castri.

Los Angeles. La Grand Avenue flanquejada per les característiques palmeres del Pacífic. Al fons, els pics de les muntanyes de Saint Gabriel, encara empolsinats en alguns punts. Aquesta matinada, hora catalana, el caliu del debut esclatant de l'Orfeó Català als Estats Units amb la Filharmònica de Los Angeles sota la batuta de Gustavo Dudamel s'ha imposat a uns dies inusualment freds a la metròpoli californiana.

La Missa solemnis de Ludwig van Beethoven és una de les obres més exigents del repertori simfònicocoral. El més habitual és que l'abordin directors veterans, però cada vegada n'hi ha més de les joves generacions a qui no els fa por assumir-ne el desafiament. Entre ells hi ha el veneçolà Gustavo Dudamel, que aquest cap de setmana la dirigirà per primera vegada a LA Phil de Los Angeles, els dies 20, 21 i 22 de febrer. Per a aquesta ocasió excepcional, Dudamel ha volgut comptar amb l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música. L'Orfeó Català farà història amb el seu debut als Estats Units, i, per reblar el clau, és la temporada en què Dudamel s'acomiada de LA Phil.

Com més altes són les expectatives, més augmenta la possibilitat d’una decepció. I l’expectativa de sentir el musical de Leonard Bernstein West Side Story al Liceu, en un concert dirigit per Gustavo Dudamel (que ja s’havia encarregat de conduir la banda sonora de la pel·lícula de Spielberg el 2021), era a dalt de tot. Per això hi vam entrar enjogassats i en vam sortir emocionats, perquè crec que cap dels espectadors que érem al Liceu dimarts al vespre oblidarem mai aquest West Side Story. 

Hi ha poques coses més engrescadores que l'entusiasme d'uns músics xerrant sobre música, sobretot quan no parlen de la seva música. Ha passat aquest dilluns durant la roda de premsa de presentació de West Side Story al Liceu, on se n'han programat dues funcions, en versió de concert simfònic, els dies 29 i 31 de juliol. "Leonard Bernstein (1918-1990) sabia molt bé el que estava fent. A West Side Story se sent la Nova York en construcció. És fascinant", assegura el veneçolà Gustavo Dudamel, que dirigirà l'Orquestra Simfònica del Liceu en les dues funcions. "Bernstein és un personatge irrepetible: creador, pedagog, compositor, director i un xòuman meravellós. No veig ningú capaç de fer tot el que feia ell. Era massa persones en una sola persona, com el mestre Abreu [el fundador del Sistema d'Orquestres i Cors veneçolà]", continua Dudamel, tocat per la influència de Bernstein des de jove: "West Side Story m'ha acompanyat des que era un nen. Sobretot el mambo, es va convertir en un emblema de la meva joventut amb l'orquestra juvenil del Sistema Simón Bolívar".

"El repte és majúscul", diu el director general del Palau de la Música, Joan Oller. El repte l'assumeix l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música: 120 cantaires que viatjaran a Los Angeles per interpretar la Missa solemnis de Beethoven amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, LA Phil, sota la batuta de Gustavo Dudamel, els dies 20, 21 i 22 de febrer del 2026. També hi participaran, com a solistes, la soprano Pretty Yende, la mezzosoprano Sarah Saturnino, el tenor Seokjong Baek i el baix Nicholas Browlee. "És una de les obres més difícils del repertori", diu Oller per recordar la magnitud d'una obra descomunal. "És com cantar nou vegades la Novena simfonia. I segur que Dudamel serà exigent", afegeix.

Diu Bob Dylan que conté multituds. I una multitud de 30.000 persones espera aplegar cadascun dels concerts del cicle Clàssic a la Platja, els dies 11 i 12 de juliol a les 21 h, a la platja de Sant Sebastià de Barcelona. El primer el protagonitzarà l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta del director titular, Ludovic Morlot, i el segon, l'Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Gustavo Dudamel.

Setmana Dudamel a Barcelona: dues funcions de Fidelio al Liceu i, al Palau de la Música, assaig matinal obert previ al concert de dimarts, sempre amb la Filharmònica de Los Angeles. El carisma del director veneçolà l’acompanya arreu i els seus acòlits són legió. Ho van demostrar els espectadors que la nit de dilluns al Liceu, després d’exhibir mostres d’"exquisida educació" (telèfons sonant, tos mal dissimulada, gravacions amb el mòbil) el van ovacionar dempeus.

Mary Elizalde i Jarod Watler són dos dels violinistes més veterans de l'Orquestra Juvenil de Los Angeles (Yola), que està formada per infants i joves d'entre 5 i 18 anys. Júlia Bonet, de Cervera, estudia violoncel al Conservatori Superior de Música del Liceu. Tot i haver nascut a quilòmetres de distància, tots tres comparteixen la passió per la música des de petits. I aquest dilluns al matí també han compartit una experiència que recordaran durant anys: han tocat al Palau de la Música, a Barcelona, sota la batuta del director d'orquestra veneçolà Gustavo Dudamel. "És surrealista tocar amb Dudamel –diu Elizalde–. Som joves estudiants, però ell ens tracta com a adults a través de la música. Treballar amb ell ens empodera molt com a músics". "Tan bon punt surt a l'escenari, l'energia canvia immediatament", diu Watler. "Dudamel és un amor de persona; ho fa tot molt fàcil i aconsegueix que tothom se senti a gust", afegeix Bonet.

Una de les obsessions de Barcelona quan va ser designada seu de la Copa Amèrica de vela va ser dotar l'esdeveniment d'un segell propi de la ciutat. Aquest dimarts, quan falten poc més de quatre mesos per a l'inici de la competició, la capital catalana ha presentat la que serà una de les grans novetats d'aquesta edició de la Copa Amèrica: un mar d'activitats culturals que inundarà la ciutat durant els dies que duri la competició i que s'ha batejat com la "Regata Cultural" de Barcelona.

Gustavo Dudamel al capdavant de la Los Angeles Philharmonic, Antonio Pappano dirigint la London Symphony Orchestra i dos concerts de John Eliot Gardiner són algunes de les fites de la temporada 2023-2024 de Palau 100, el cicle estrella del Palau de la Música. "Combinem orquestres internacionals de gran tradició, com la London Symphony i la de Los Angeles, amb noves formacions creades els últims vint o trenta anys de la mà de directors carismàtics, com l'Ensemble Pygmalion de Raphäel Pichon", ha explicat aquest divendres el director general del Palau de la Música, Joan Oller, durant la presentació d'una temporada amb dotze concerts, sis dels quals de caràcter simfònico-coral, amb obres com el Rèquiem de Mozart, Un rèquiem alemany de Brahms, La Creació de Haydn, Lobgesang de Mendelssohn i El Messies i Israel a Egipte de Händel. "Programar obres corals forma part del nostre ADN. Per això veiem amb més simpatia les propostes que incorporen una realitat simfònico-coral", precisa Oller.

El projecte Symphony, impulsat per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb el director Gustavo Dudamel i amb direcció d’Igor Cortadellas, ha recollit un dels premis europeus de patrimoni European Heritage Awards - Europa Nostra Awards, promoguts per l’organització Europa Nostra i la Unió Europea. Els impulsors de la distinció, emmarcada en la categoria d’Educació, Formació i Habilitats, destaquen que la música clàssica és un element important del patrimoni cultural europeu i argumenten: “El valor únic de Symphony és fer que aquest patrimoni estigui disponible per a tots a través d’una experiència molt agradable utilitzant una tecnologia puntera”.

Ja fa temps que a Barcelona La flauta màgica no tan sols no avorreix sinó que és un dels títols més esperats en les programacions del Liceu, un teatre on el magistral Singspiel de Mozart es va veure el 1925 per primer cop, 134 anys més tard de l’estrena.

"M'ofèn que em diguin que Pamina és una dona passiva, ho és tot menys passiva, és una dona poderosa", diu la soprano Lucy Crowe, que, juntament amb Serena Sáenz, es posarà a la pell de la jove heroïna de La flauta màgica. "D'acord, està desesperada per enamorar-se i ser rescatada, però les seves àries són profundes, és forta, és capaç d'expressar les seves emocions, és ella qui està al costat de Tamino i l'anima a seguir, li diu que junts ho poden fer, en cap moment surt corrents", afegeix. El Liceu estrena el pròxim 20 de juny la versió de l'òpera de Mozart que va fer el director escènic David McVicar el 2003 per a la Royal Opera House de Londres. Serà el debut de Gustavo Dudamel en la direcció de l'òpera de Mozart, en una versió que no renuncia al conte infantil i hi apareixen com a marionetes el primer ocell que captura Papageno i la serp que amenaça Tamino, i la Reina de la Nit sembla la malvada madrastra de Blancaneus. McVicar respecta força el llibret i ni tan sols canvia de segle: la situa en el temps que va viure Mozart.

Un dia, quan tenia vuit anys, el van reclutar per tocar l’himne nacional de Veneçuela. El petit Gustavo formaria part d’una orquestra gegant, pràcticament de sis-cents músics. Ell era l’últim violinista de tots. S’asseia tan lluny del director que gairebé no el veia. Al seu darrere, la percussió li impedia pràcticament sentir el seu propi violí. El director, veient-lo espantat, li va donar un consell: “Usted muévase y toque. El resto no importa”. Quan van arrencar tots junts, el nen es va deixar dur per l’onada de les primeres notes i va saber, a l’instant, que es volia dedicar a allò. A la música. A trobar la identitat a través de l’art. Avui Gustavo Dudamel és un dels directors d’orquestra amb més prestigi arreu del món. La clau? Ha sabut arribar al veritable concepte de la bellesa. I transmetre-la. Ahir al matí el “maestro” va ser al CaixaForum per explicar una molt bona notícia per a la ciutat. L'experiència musical immersiva del Symphony torna a Barcelona de manera permanent i estable. Ara tots podrem fer el recomanable exercici de posar-nos dins d’una orquestra dirigida per Dudamel. Amb les ulleres virtuals posades i el so d’altíssima qualitat, ho vius com si fossis un virtuós sense ser-ne. Més encara, la tecnologia et permet viure dins d’un violí i adonar-te de com és aquella catedral de fusta mentre sona Beethoven. L’experiència del Simphony, a mig camí entre el viatge emocional, el poema visual i un nou ordre místic, suggereix i inspira. No pretén instruir, no adoctrina. Simplement, eixampla l’ànima dels experts i dels qui no ho són, i ni ganes. “Les noves generacions perceben la música clàssica amb olor de naftalina. El mateix adjectiu clàssic ja fa tirar enrere”, deia ahir Dudamel. Aquest lament té un antídot. La tecnologia ens rescata i, amb aquesta experiència màgica, combina dos mons que podien semblar contradictoris. Quan els confinaments perimetrals ho permetin, val molt la pena una visita.

]]>

El director veneçolà Gustavo Dudamel porta un dit embenat, víctima de “l’efusió” amb què dirigeix Otello, l’òpera de Verdi de la qual es faran onze funcions al Liceu del 27 de març al 14 d’abril. “En un assaig del tercer acte em vaig donar un cop amb la pantalla de plexiglàs [obligatòria en temps de covid]. Aleshores vaig veure que hi havia sang... M’havia aixecat l’ungla del dit”, ha explicat Dudamel aquest dilluns al final d’una roda de premsa al Saló dels Miralls del Liceu. “Puc dirigir amb el dit així”, tranquil·litza. Una hora abans recordava que aquesta producció d’Otello de la Bayerische Staatsoper serà “la primera òpera escenificada” que dirigirà “a Espanya”, que l’orquestra del Liceu, a la qual ja havia dirigit en una versió concert d'Il trovatore l'octubre del 2020, és una formació "generosa, d'un nivell altíssim i amb una entrega meravellosa", i que el repartiment encapçalat pel tenor nord-americà Gregory Kunde (Otel·lo), la soprano búlgara Krassimira Stoyanova i el baríton andalús Carlos Álvarez és "llegendari": "Treballar amb ells marca un abans i un després en la meva vida musical".

]]>

El director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, Gustavo Dudamel, dirigirà Otello al Liceu en substitució de Riccardo Frizza, que actualment està al capdavant de la direcció musical de Les contes d’Hoffmann i cancel·la la seva participació a Otello per una reestructuració en la seva agenda. L’òpera de Verdi, basada en l'obra de Shakespeare, comptarà amb un total d’onze funcions, del 27 al 31 de març i del 6 al 14 d’abril.

]]>

Il trovatore

Gran Teatre del Liceu (1 d'octubre del 2020)

L’expectació creada era màxima i, en general, els resultats han sigut prou satisfactoris: confirmada la cancel·lació d’Anna Netrebko per cantar Il trovatore al Liceu, quedava l’altra gran expectativa que requeia en un Gustavo Dudamel debutant al teatre amb l’òpera verdiana, que mai abans havia dirigit. El director veneçolà va obtenir un so esplèndid de l’orquestra titular, gràcies a una batuta minuciosa, atenta als detalls d’una òpera de gran complexitat i en la qual és fàcil caure en el txumba-txumba. Lluny de tot això, Dudamel va ser un dels grans triomfadors de la vetllada, i va tenir en el cor (especialment la secció masculina) un altre encert.

]]>

'Novena Simfonia' de Beethoven, dirigida per Gustavo Dudamel

Palau de la Música Catalana. 18 de setembre del 2020

En quatre dies, la novena i última simfonia de Beethoven ha sonat i sonarà a Barcelona (divendres i dilluns) i a Montserrat, on diumenge se n’interpretarà el quart moviment en un controvertit concert amb l’orquestra i el cor del Liceu. El Palau de la Música n'ha acollit la primera versió, que va despertar lògiques i grans expectatives per la presència de Gustavo Dudamel. El director veneçolà, habitual a Barcelona –on és molt estimat–, és un músic extraordinari, capaç de posar dempeus complexos edificis d’arquitectura sonora. Ho fa amb un tracte dúctil amb els membres de l’orquestra, amb un gest clar i amb un entusiasme que es contagia. Però difícilment assoleix cotes de genialitat. I aquesta Novena ho ha demostrat. Hi ha encara molt terreny per explorar en aquesta celebèrrima pàgina beethoveniana i Dudamel ha optat, amb molt poc temps d’assaig, per bastir amb summa correcció la genial partitura. El rendiment de l’Orquestra Simfònica de Galícia –suplint la inicialment prevista Mahler Chamber Orchestra–va anar de menys a més, amb una corda sòlida i un vent més desigual, però sempre atenta a les indicacions de Dudamel.

]]>

"És un meravellós experiment tecnològic que connecta l'art amb l'ànima del poble, de la ciutat, del país, del món", diu el director d'orquestra Gustavo Dudamel sobre Symphony. Un viatge al cor de la música, la pel·lícula de realitat virtual que es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona des d'aquest dimarts fins al 8 d'octubre. "No és una pel·lícula per veure-la, sinó una experiència que cal viure-la", precisa Igor Cortadellas, el director artístic d'un projecte "gran però que té la fragilitat i la delicadesa d'una petita capsa de música".

]]>