L'Orfeó Català fa el cim a Los Angeles amb Gustavo Dudamel

Los AngelesLos Angeles. La Grand Avenue flanquejada per les característiques palmeres del Pacífic. Al fons, els pics de les muntanyes de Sant Gabriel, encara empolsimats en alguns punts. Aquesta matinada, hora catalana, el caliu del debut esclatant de l'Orfeó Català als Estats Units, amb Filharmònica de Los Angeles sota la batuta de Gustavo Dudamel, s'ha imposat a uns dies inusualment freds en la metròpoli californiana.

Tot l'auditori, unes 2.000 persones, s'ha posat dempeus per ovacionar els artistes de l'Orfeó i el Cor de Cambra del Palau de la Música en el primer dels tres concerts de l'exigent Missa solemnis de Beethoven. També és la primera vegada que Dudamel la dirigeix. "El més bonic de tot això és que tenim una identitat de comunitat molt bonica i que una altra comunitat, la catalana, que és tan generosa, arriba fins aquí a Los Angeles i l'abraça", ha dit Dudamel després del concert, rebut com tota una estrella.

"El millor és no parlar de política, però en la partitura Beethoven feia una pregària per la pau interna i la pau externa, i nosaltres tenim un poder enorme amb el que fem, un poder transformador: en un món tan dividit, tenim el poder de trobar-nos a través del sublim, de la bellesa, de l'expressió més elevada de l'ésser humà que és la música. Això significa un missatge de pau, de trobada, d'integració i d'amor", ha afegit Dudamel, que ha avançat que hi haurà més Misses solemnis en els pròxims anys i una Vuitena simfonia de Mahler, tot i que no ha revelat si convidarà l'Orfeó Català i el Cor de Cambra en la seva pròxima etapa com a director musical i artístic de la Filharmònica de Nova York.

Dudamel ha optat per mantenir el caràcter inconclús del final de la Missa solmenis, i després dels últims compassos la sala ha quedat en un silenci absolut. "Dudamel n'ha fet una versió molt intrèpida, molt arriscada. De fet, ha improvisat moltes coses noves respecte als assajos", explicava un emocionat Xavier Puig, el director del Cor de Cambra i de l'Orfeó Català. "Avui estava especialment pletòric, estava especialment revolucionari, i el cor ha respost molt bé. Del que estic més satisfet és de la confiança que ell ha demostrat que tenia en el cor i de posar-lo en el seu límit, que és el que fa sempre Beethoven, de posar-nos tots en el límit. I ho ha fet amb molta valentia", explicava Puig.

"Quan ha acabat el moment de recolliment que hi ha hagut al final, s'ha quedat com en trànsit, amb molta pau. Quan he entrat a dins entre bastidors, Dudamel estava recolzat en una paret i anava repetint: «Quina pau, sisplau, quina pau»", deia Puig, que havia assajat una versió més celebrativa del final. "En el fons és així, el final és així, i maquillar-lo de qualsevol altra manera, de manera festiva, potser no té sentit perquè realment està fet per deixar-nos amb aquesta sorpresa final. I crec que el públic ho ha entès respectant aquest moment de silenci", ha reconegut Puig, que ha perdut un sopar en l'aposta de si Dudamel dirigiria de memòria, com ha fet el veneçolà, o amb partitura.

Presència institucional

Els concerts de l'Orfeó Català a Los Angeles han comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar; el delegat del Govern als Estats Units i al Canadà, David Andrés Viñas; i la directora de Turisme de Catalunya, Arantxa Calvera. També hi havia el cònsol general espanyol a Los Angeles, Gerardo Fueyo; Mariona Carulla, que va ser la presidenta de l'Orfeó Català durant tretze anys, fins que va passar el relleu a Joaquim Uriach; i Maria Lladó, la directora de l'àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull. L'expedició catalana a Los Angeles la formen unes 200 persones, entre les quals hi ha uns 123 cantaires i cantants, els equips del Palau de la Música, una vintena de socis de la institució i patrocinadors. "La d'aquests dies és, sens dubte, una de les pàgines més extraordinàries en la història de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música, i una de les pàgines més extraordinàries de la història de la cultura catalana al món", ha dit la consellera de Cultura.

L'ocasió és encara més especial perquè aquesta és l'última temporada de Dudamel al capdavant de LA Phil, la Filharmònica de Los Angeles, després de disset anys. "Gràcies, Gustavo", proclama una lona gegant penjada a la façana de l'auditori. "Vostè sí que és omnipotent", li ha dit Joaquim Uriach en els parlaments posteriors al concert.

La jornada havia començat ben d'hora, amb 96 cantaires de l'Orfeó Català i els 27 cantants del Cor de Cambra desafiant el fred a les nou del matí per fer-se una foto de família davant l'auditori lluint la samarreta que s'han fet per a l'ocasió. El lema que porta estampat és "I love Gustavo", però, en comptes d'un cor, hi ha el logotip de l'Orfeó Català-Palau de la Música. Els cantaires estaven exultants, però tres dies després d'arribar alguns encara notaven el jet-lag. Tot i venir molt preparats, tenien poc temps per assajar, i, per reblar el clau, aquests dies Dudamel ha tingut una forta sinusitis. A més, a última hora han hagut de substituir un dels solistes, i el baríton Rod Gilfry ha ocupat el lloc de Nicholas Brownlee.

Els valors de la cultura europea

"La Missa solemnis és una obra exagerada, desmesurada", advertia el director general del Palau de la Música, Joan Oller, abans del concert. En un viatge en taxi, Oller li va dir a Dudamel que els agradaria anar a Los Angeles. I quan alguns cantaires van saber que Oller havia acceptat la proposta d'un Dudamel entusiasmat de fer-la, el van anar a trobar per dir-li que s'havia equivocat perquè la Missa solemnis era massa difícil. "Per a nosaltres que Dudamel hagi triat l'Orfeó Català i el Cor de Cambra, i que hagi insistit perquè l'acompanyin en aquesta aventura, és la culminació d'un procés de millora de qualitat, de desenvolupament internacional i de millora també de l'autoestima", deia Oller. "A Los Angeles mateix hi ha un gran cor simfònic, Los Angeles Master Choral, però estic convençut que el caràcter llatí de Dudamel, aquest caràcter emocional, el va portar a buscar un cor europeu per interpretar música europea i que tingui els valors europeus que ell tant valora, com són els de la fraternitat, la concòrdia, la tolerància i la bondat, que Beethoven va qualificar de l'únic que feia els humans superiors", explicava Puig.

El Cor de Cambra va conèixer el Walt Disney Concert Hall quan va col·laborar amb Dudamel el 2024 en una altra obra de Beethoven, Fidelio. Aquesta vegada, per preparar el viatge a Los Angeles, tant el Cor de Cambra com l'Orfeó Català van fer tres concerts de la Missa solemnis a Catalunya al novembre, després d'un procés especial de preparació i de tres mesos d'assaigs. I després dels concerts, Dudamel va viatjar a Barcelona per fer-hi un altre assaig. "Li vam cantar tota la missa, i hi ha un moment molt especial, el d'Et incarnatus est, que aquell dia va ser molt màgic. Dudamel té aquesta innocència, aquesta capacitat gairebé infantil, i en aquell moment ens va expressar la seva il·lusió de poder finalment fer aquesta Missa solemnis. Va ser un assaig molt, molt inspirador. Va ser-ho gairebé més que els d'aquí, perquè aquí també ha d'estar pendent de l'orquestra i els solistes i aquell dia el teníem només per nosaltres", recordava Puig.