El pla director sobre la Hisenda pròpia encarregat a l'empresa Indra, i que s'ha conegut aquest dijous, representa un xoc amb la realitat tant per al PSC com per a ERC. En efecte, ara ja es pot afirmar que el contingut del pacte firmat entre els dos partits per investir Salvador Illa era irrealitzable pel que fa als terminis, i que per tant era impossible que en un any l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) pogués recaptar ja l'IRPF d'aquest any 2025 l'any que ve. El document deixa clar que l'any vinent, així com el 2027, l'únic que podrà oferir l'ATC és "l'assistència" al ciutadà per poder fer la declaració, però no la recaptació en si. I que no seria fins al 2028 que es començarà a iniciar "l’aplicació tributària de determinades funcions en l’àmbit de l’IRPF". És a dir, el document ni tan sols marca un horitzó de quan podrà assumir l'ATC el 100% de la gestió i recaptació de l'IRPF, i simplement fixa quins són els passos que s'han de fer, en el que anomena "primera fase de desplegament", que durarà tres anys.

“Nunca segundas partes fueron buenas”

A la dificultat política d'un acord perquè Catalunya tingui un sistema propi de finançament que suposi recaptar tots els impostos, s'hi hauria de sumar, si finalment s'hi arriba, l'oposició dels inspectors d'Hisenda, el cos de funcionaris que controla l'Agència Tributària. Fonts de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), que aplega el cos superior d'inspectors, és a dir, els de màxima categoria funcionarial (A1), adverteixen a l'ARA que a ells no els correspon opinar sobre temes de finançament autonòmic, però sí que s'oposaran a "qualsevol mesura que suposi partir l'Agència Tributària". Els funcionaris A1 representen l'elit de l'administració de l'Estat i ja fa temps que estan en guerra contra els plans del govern espanyol per flexibilitzar l'accés a la seva categoria. De fet, des de l'IHE reconeixen que tenen més "influència" en el govern quan governen les dretes que quan ho fan les esquerres, que estan més ben representades en els escalafons inferiors, per exemple, entre els tècnics d'Hisenda, que són A2 i s'apleguen en el sindicat Gestha.

Més de dos anys després que el comencessin a investigar per l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre, l’exsecretari d’Hisenda Josep Lluís Salvadó ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha assumit la causa que l’afecta a ell i a l’ex número dos d’Economia Josep Maria Jové, pel finançament de l’1-O i el desenvolupament de la Hisenda catalana, que havia començat a investigar el jutjat d'instrucció 13. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, Salvadó ha negat totes les acusacions, s’ha desvinculat de l’organització de l’1-O i ha assegurat que va desenvolupar al màxim la Hisenda catalana però sense sobrepassar les competències que Catalunya té delegades dins de la llei.

El despatx d'advocats Roca Junyent –fundat per Miquel Roca i que té el seu fill, Joan Roca, com a president del consell d'administració– ha fitxat Joan Iglesias com a nou soci del departament de fiscal. Segons ha pogut saber l'ARA, Iglesias s'encarregarà de l'àrea de contenciós tributari, és a dir, de portar els casos d'aquells clients als quals Hisenda els reclama algun import i acaben als tribunals.

Els efectes de l’article 155 es comencen a concretar. Després del cessament de tot el Govern i d’un centenar d’alts càrrecs, del vistiplau al trasllat de les obres de Sixena i l’acomiadament d’una trentena de persones de les delegacions exteriors, el ministeri de Cristóbal Montoro es prepara per desmantellar punts clau en l’àmbit tributari. El govern espanyol té la intenció d’eliminar un dels programes més importants de la Hisenda catalana, que permetia que tot el sector públic català pagués els impostos estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), segons va publicar El Periódico i ha confirmat l’ARA.

Nou impuls a la Hisenda pròpia a menys d’un mes del referèndum de l’1 d’octubre. Des d’aquest setembre la Generalitat ha assumit el control de tots els impostos propis i cedits per l’Estat i avui inaugurarà 14 noves oficines de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que obren per primer cop la porta al públic. D’aquesta manera, el Govern compleix amb el que s’havia marcat en aquesta fase d’expansió de la Hisenda pròpia: assumir totes les competències a l’abast dins el marc autonòmic. Ara l’ATC s’equipara a les administracions tributàries d’altres comunitats autònomes, com és el cas de les Illes Balears, Múrcia, Astúries i Navarra. I, alhora, s’escampa territorialment: les noves oficines se sumen a les quatre delegacions provincials i a una quinzena més ja en funcionament, de manera que l’ATC tindrà 32 oficines a tot el país. A partir de l’octubre el Govern també treballa per centralitzar el pagament a l’Estat dels impostos de caràcter estatal que corresponen a tot el sector públic de la Generalitat.

L'1 de juliol és la data escollida per posar en marxa l'Espriu, el sistema informàtic que hauria de permetre la Generalitat recaptar en el futur els impostos massius. Ho ha explicat aquest dimecres en declaracions a RAC1 el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó. La substitució del sistema actual, el Gaudí, per l'Espriu ha estat un dels objectius del departament d'Hisenda des que el govern independentista va començar a funcionar ara fa poc més d'un any. Tal com va avançar l'ARA, Economia tenia prevista assajar el nou software amb els tributs de nova creació del 2017. El primer impost que es gestionarà amb el nou model informàtic serà el de les begudes ensucrades, que el Govern crearà un cop s'aprovin els pressupostos del 2017. Unes 200 empreses estaran afectades per aquest nou tribut.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha opinat aquest dilluns que la creació d'una base de dades fiscals per part de la Generalitat catalana suposaria una vulneració de la legislació en matèria de protecció de dades i ha recordat que ja hi ha precedents en aquest sentit per part d'entitats separatistes.

La majoria independentista al Parlament ha superat les esmenes a la totalitat de l’oposició i la llei del codi tributari començarà a tramitar-se en comissió. Per a Junts Pel Sí i la CUP es tracta de la segona de les lleis de ‘desconnexió’ –després de la de l'Agència de Protecció Social– tot i que ells mateixos reconeixen que bàsicament es desenvolupen competències autonòmiques. La llei dissenya l’esquelet del futur model fiscal català amb l’Agència Tributària de Catalunya com a element central, al costat de la Junta de Tributs i l’Institut d'Investigació Fiscal i d’Estudis Tributaris. Una de les novetats del nou text és la proposta de creació del Consell Fiscal, un òrgan assessor integrat per representants dels col·legis professionals i experts tributaris.

La despesa no financera de la Generalitat creix en els pressupostos de la Generalitat dels 23.390,2 milions del 2015 fins als 23.747,2 milions, segons els comptes presentats aquest dimarts pel vicepresident català i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, just després d'entregar-los a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. És un increment compatible amb uns comptes que respecten el topall de dèficit del 0,7% fixat pel ministeri d'Hisenda i que, a diferència dels darrers presentats pel seu antecessor, Andreu Mas-Colell, no inclouen partides imaginatives per quadrar els números, com privatitzacions i venda de patrimoni inexistents o amb previsió de tributs anul·lats o ingressos de l'Estat no previstos.

Després de l’acord anunciat ahir i de la investidura que hi haurà avui al Parlament de Catalunya, és qüestió d’hores, o com a màxim de dies, que Oriol Junqueras sigui nomenat vicepresident del Govern i conseller d’Economia. I, quan arribi al seu despatx, Junqueras es trobarà dues coses: les finances intervingudes i la caixa buida. La situació financera més delicada en què ha estat mai la Generalitat des de la Transició. Amb aquestes eines haurà de seguir combatent la crisi i, encara més difícil, construir una Hisenda pròpia que desafia el govern central en un dels punts més fonamentals i que alhora és una peça clau per construir un eventual estat català.

El president de la CEOE, Joan Rosell, ha rebut la declaració de ruptura del Parlament català amb rebuig i incredulitat. "No és el primer cop que es vota alguna cosa així", ha dit el líder de la patronal espanyola, i ha afegit que no creu que la creació d'una Hisenda catalana pugui fer-se en dos dies per la complexitat que comporta. "Que es posi en marxa d'un dia per l'altre seria un miracle i jo no hi crec", ha afegit.

La candidata de C's, Inés Arrimadas, ha deplorat aquest dilluns que la "broma" de la Hisenda pròpia hagi costat, diu, 35 milions d'euros. Ha respost així a la suspensió, per part del TC, de la llei de l'Agència Tributària de Catalunya.

La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha denunciat aquest dilluns la voluntat "recentralitzadora i d'asfíxia" del govern espanyol, després que el Tribunal Constitucional hagi suspès cautelarment la llei de l'Agència Tributària de Catalunya i la de creació de l'impost a les operadores d'internet en haver admès a tràmit els recursos que hi va presentar en contra el govern espanyol.

El qui va ser president del Consell Assessor per a la Transició Nacional i comissionat per a la Transició Nacional del Govern i ara és número 71 a la llista de Junts pel Sí, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha assegurat aquest dimecres que la construcció de les estructures d'estat necessàries per a una Catalunya independent és "una feina a fer perfectament realitzable en el temps fixat" de 18 mesos fins a la proclamació de la secessió. En una roda de premsa celebrada per explicar les propostes de la candidatura sobiranista en aquest àmbit, Pi-Sunyer ha assegurat que són "relativament poques les estructures d'estat que s'han de crear de nou", ja que en general "es tracta de reforçar el que ja tenim, dotant-ho de més recursos, mitjans i competències".

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha promès que els alcaldes de la seva formació que surtin elegits en els comicis del 24-M pagaran tots els impostos dels municipis on governin a l'Agència Tributària Catalana. Per Rovira, és des dels pobles i ciutats des d'on s'ha de contribuir a crear les estructures d'estat. La republicana ha assenyalat que és "fonamental" que es passi del centenar d'ajuntaments que actualment paguen els seus impostos a l'Agència Tributària Catalana, "a què ho facin tots".

La Generalitat prepara la seva estructura tributària per assumir en un futur la capacitat de recaptació, gestió i inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya, però aquest trànsit no preveu com una de les seves estacions intermèdies la confecció d'un consorci tributari entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), previst en l'Estatut del 2006. "La secretaria d'Hisenda actual no ha contemplat el consorci perquè no veu cap voluntat per l'altra part. Demanar el consorci és demanar una utopia", ha declarat aquest dimecres al Parlament Jordi Boixareu, director del programa per a l'aplicació i el desenvolupament dels tributs de Catalunya i un dels arquitectes de la Hisenda pròpia, que ha criticat la poca col·laboració del govern espanyol per desenvolupar les competències catalanes en recaptació i inspecció tributària durant una compareixença en comissió al Parlament, amb relació al projecte de llei d'ordenació dels cossos tributaris d'adscripció exclusiva a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).