"El Jan a vegades s'enamora d'algú, passa a confiar-hi cegament i no escolta les advertències dels altres", explica a l'ARA una persona de l'entorn del president del Barça. "Això li passa en aquest segon mandat amb l'Enric Masip [adjunt a la presidència]", afegeix. El nom de l'exjugador d'handbol es va sumar al d'Alejandro Echevarría, el seu conseller a l'ombra. La confiança cega, en aquest cas, procedeix del primer mandat, quan l'excunyat del president va dimitir com a directiu per pertànyer a la Fundación Francisco Franco. "L'Echevarría és la persona que més està ajudant ara al Jan. L'aconsella molt bé, li fa bé. I el més important: el Jan li fa cas", assegura la mateixa font.

Enric Masip, assessor presidencial de Joan Laporta i membre de la comissió esportiva del Barça, va entrar "molt empipat" –segons les seves paraules– al programa Tu diràs de RAC1 per assenyalar Xavier Pascual, Emil Nielsen i Gonzalo Pérez de Vargas i, de pas, la premsa que no rema a favor com, segons el seu criteri, caldria. Es va erigir en portaveu del club per mostrar el seu empipament i també com a garant dels valors de l'entitat posant-se fins i tot a si mateix com a exemple. Estava contrariat perquè el Veszprém, equip en què entrena l'exblaugrana Pascual, fitxarà Nielsen en el que ell entén com un "desmantellament".

"La crisi del cas Masip va provocar una tensió interna i es va resoldre malament. A partir d'aquesta crisi hi ha hagut més silenci públic al Barça", explica a l'ARA una persona pròxima a Laporta. Es refereix a la polèmica generada per les republicacions a piulades de caràcter racista i homòfob a X per part d'Enric Masip, actual assessor del president blaugrana i llegenda del Barça d'handbol, que el van portar a tancar el seu compte en aquesta xarxa social a principis de juliol. Masip, aleshores, va lamentar haver posat Laporta i el Barça "en una situació incòmoda".

L’any 1968, a Mèxic, els atletes afroamericans Tommie Smith i John Carlos van immortalitzar una de les imatges més icòniques de la història dels Jocs Olímpics. Aixecant el puny amb un guant negre cadascú, els dos corredors van mostrar el seu suport al moviment Black Power, reivindicant els drets civils de la població negra dels Estats Units. Al seu costat, l’australià Peter Norman, plata a Mèxic, semblava que assumís l’habitual rol d’equidistant. Però Norman, en realitat, va donar suport a Smith i Carlos: duia la insígnia del Projecte Olímpic per als Drets Humans. I quan va arribar al seu país va denunciar la política discriminatòria amb els aborígens. Aquí va signar el seu final. Malgrat obtenir marques suficients per estar a Múnic l’any 1972, no va formar part de l’equip nacional. Norman va morir en l’ostracisme absolut: tenir principis té un preu.

Joan Laporta i companyia s'han abonat a l'estratègia de l'oblit: confien en la mala memòria de la massa social del Barça per fer i desfer sense rendir comptes a ningú. L'últim cas és el d'Enric Masip, que ha tancat el seu compte a X sense expressar cap remordiment, excepte el d'haver-li complicat la vida al presi després de retuitar compulsivament comptes de personatges relacionats amb la ultradreta propagant farses i missatges d'odi racistes, xenòfobs, homòfobs i masclistes.

Recordo una anècdota que crec que li he sentit explicar al president Pujol. Deia que un nen li havia dit que es feia un embolic per distingir Josep Lluís Núñez i el Molt Honorable. Jordi Pujol ho explicava rient i entenent la confusió. Tot i les grans diferències –especialment en el terreny intel·lectual i polític–, l’omnipresència dels dos personatges durant tants anys i alguna característica comuna justifiquen els problemes del nen per distingir-los.

Després que durant tot el dia d'ahir es viralitzessin a X un seguit de republicacions fetes per Enric Masip, exjugador d'handbol del Barça i assessor de Joan Laporta, de caràcter racista i homòfob, l'executiu del Barça ha anunciat aquest dimecres al migdia que tancarà els comptes de les seves xarxes socials. En el comunicat, Masip reconeix que la llibertat d'expressió "de vegades sí que pot entrar en conflicte amb el rol que un té assignat en el món laboral". A més, ha lamentat haver posat Laporta i el Futbol Club Barcelona en una "situació incòmoda".

Jordi Farré, el precandidat a la presidència del Barça que durant l'última campanya electoral va regalar pizzes i tatuatges a cada persona que li va donar la seva firma per ser candidat, va aparèixer a la llista de directius de la junta de Joan Laporta quan aquesta es va publicar a la versió en francès de la web del club el 17 de març del 2021, el dia de la presa de possessió. Es va tractar d'un error que es va arreglar ràpidament i que, possiblement, va tenir relació amb el fet que el vicepresident esportiu de la candidatura de Farré, Joan Soler i Ferré (Vilafranca del Penedès, 1974), va entrar a formar-ne part a última hora gràcies a la seva participació en l'aval que ara està investigant Hisenda després de la renúncia de Jaume Giró. Concretament, va aportar entre sis i vuit milions d'euros.

Una persona pròxima a Joan Laporta explica a l'ARA que durant el seu primer mandat (2003-2010) l'advocat va ser capaç de mantenir un equilibri entre la quantitat de membres de la junta directiva que eren de plena confiança i la quantitat de membres que no tenien cap problema a portar-li la contrària a l'hora de gestionar el club. En canvi, aquesta mateixa persona considera que l'equilibri es va difuminar des de bon principi en el segon mandat. La tendència s'ha anat accentuant des d'aleshores i ha viscut un punt àlgid aquesta setmana amb la dimissió com a vicepresident econòmic d'Eduard Romeu, que va entrar a la junta directiva el març del 2021 gràcies a l'aval de José Elías, el seu antic soci a Audax.

Després de perdre contra l'Inter de Milà, en un duel de Champions en què la intervenció del VAR va perjudicar el Barça, el president Joan Laporta treia foc pels queixals. També els directius que l'acompanyaven. Tenien ganes d'agafar un micròfon i fer una estripada històrica. Però l'equip de comunicació del Barça els va parar els peus. "Res de parlar dels àrbitres, i menys en calent", els van dir. A contracor, es van mossegar la llengua. L'endemà hi havia una presentació al Camp Nou. Un grup reduït de periodistes va preguntar per què no havien posat el crit al cel. "La política és no fer declaracions. La feina s'ha de fer als despatxos", va ser la resposta que va donar el club.

Per celebrar el seu primer any de mandat, Joan Laporta va convidar desenes de periodistes a un esmorzar. El Barça va col·locar el president a la zona central d'una taula rectangular plena dels aliments que solen haver-hi en els bufets continentals dels hotels i li va posar un micro al davant perquè tots els assistents, també els de les puntes, escoltessin el seu diagnòstic mesos després de la traumàtica sortida de Messi i comencessin a albirar la "recuperació econòmica" de l'entitat a cop de palanca. Mentre desgranava els temes d'actualitat i responia a les preguntes que li feien, Laporta agafava entrepanets i se'ls menjava. Entre reflexió i reflexió, va repetir l'operació tantes vegades que, des d'un dels extrems de la sala, una persona de la seva màxima confiança va fer mímica perquè li traguessin la plata del davant. Aquesta persona és Enric Masip (Barcelona, 1969), membre del departament de presidència del Barça des de les eleccions del 2021. Una figura amb ascendent sobre el mandatari.

Explicar el que va passar entre Frenkie de Jong i el Barça aquest estiu no és senzill del tot. És una d'aquelles històries que gairebé tenen tantes versions com protagonistes. Segons l'àrea esportiva, al migcampista neerlandès li van plantejar un ultimàtum: o s'abaixava el sou o marxava del club. Segons la cúpula directiva, el president es va negar a vendre'l i va ser el mateix Laporta qui en va frenar la sortida. I segons el jugador, va ser ell qui va prendre la decisió de quedar-se perquè sempre havia desitjat jugar al Camp Nou i volia triomfar aquí. ¿No va passar res de tot això? ¿O va passar una mica de cada? L'única versió en què tothom coincideix és la de l'entrenador. Xavi Hernández no volia desprendre's del futbolista i va demanar a les altes esferes del club que, en la mesura del possible, no fos traspassat.

La secció d’e-sports del Barça, que va començar a fer els primers passos el 2018 sota la presidència de Josep Maria Bartomeu i que encara no dona beneficis al club blaugrana, actualment competeix en quatre videojocs: l’EFootball PES, el Rocket League, el Hearthstone i el League of Legends. El club blaugrana pretén que els e-sports, que en els últims temps han crescut d’una manera molt accentuada pel que fa a les audiències, es converteixin en una de les noves vies d’ingressos del Barça. De fet, l'entitat preveu que aquesta forma d'oci, que compta amb un gran públic juvenil, continuï anant en augment.

Enric Masip, exjugador del Barça d'handbol, ha insinuat a través de Twitter que el directiu Toni Freixa va estar darrere de la campanya del vot de censura d'Oriol Giralt contra la junta directiva de Joan Laporta. Masip explica que una germana de Freixa va contractar la seva actual parella per treballar en la moció de censura de Giralt contra la junta de Laporta i insinua que era qui va finançar la moció.

Enric Masip, exsecretari tècnic de la secció d'handbol del Barça, ha donat la seva versió del seu adéu del club en roda de premsa. "La meva sortida del Barça no és digna". "Quan a algú a vegades li posen una pistola al cap i li diuen que faci una cosa... val més que ho faci. El meu cas ha estat així. Em van dir: o firmes la rescissió o t'acomiadarem. Jo m'estimo el club i no volia anar als jutjats", ha dit Masip, que ha apuntat que aquesta no era la primera vegada que el club li volia rescindir el contracte.

Enric Masip, exsecretari tècnic de la secció d'handbol del Barça Intersport, oferirà aquest dilluns (12 hores) una roda de premsa per explicar els motius que han provocat la seva sortida del club.

Eduard Coll, directiu responsable del Barça Intersport, ha explicat les raons que han portat el club blaugrana a destituir Enric Masip com a secretari tècnic de la secció: "El club intenta ser auster, organitzatiu, i optimitzar els recursos. L'handbol és una secció i ja sabem que totes són deficitàries, al Barça. El futbol sala o l'hoquei ja no tenen secretaria tècnica i ara era el torn de l'handbol. És una decisió absolutament tècnica, no té res a veure amb el fet que el secretari fos el Masip".

El Barça ha fet oficial aquest dilluns l'acomiadament d'Enric Masip com a secretari tècnic d'handbol. A través d'un comunicat, el club ha explicat que han "arribat a un acord" amb ell per "resoldre la situació laboral" el pròxim 31 de gener.

Enric Masip ha deixat de ser el secretari tècnic del Barça d'handbol. Segons explica Catalunya Ràdio, el club blaugrana i l'exjugador han arribat a un acord per rescindir el contracte de Masip.

El porter internacional serbi nacionalitzat espanyol, Arpad Sterbik, fitxat pel FC Barcelona Intersport per a les pròximes cinc temporades, ha assenyalat aquest dilluns en la seva presentació que ve "d'un gran equip d'handbol (Atlètic) a un altre que encara ho és més (Barça)".