Els partits polítics, com gairebé tot en aquest món, neixen, viuen i, arribat el cas, moren, fins i tot si en vida han assaborit les dolçors del triomf i del poder. A l’estat espanyol dels darrers decennis els exemples abunden, i són de tota mena: la Unió de Centre Democràtic, el Partit Demòcrata Popular, el Centre Democràtic i Social, el Partit del Treball d'Espanya o, a Catalunya, Convergència, Unió Democràtica, el PSAN, Iniciativa per Catalunya, etcètera. Des d’aquesta perspectiva, l’actual crisi i l’eventual desaparició de Ciutadans no tindrien res de particular.

El catedràtic de dret constitucional i un dels fundadors de Ciutadans, Francesc de Carreras, s'ha donat de baixa del partit, segons ha confirmat la formació. Ho va fer fa mesos, després que el 18 de febrer l'executiva decidís per unanimitat no pactar amb el líder socialista, Pedro Sánchez, una decisió que es va ratificar el 24 de juny.

El fundador de Ciutadans Francesc de Carreras (Barcelona, 1943) ha sigut molt crític amb la possibilitat d’aliar-se amb Vox. El catedràtic de dret constitucional no té por de qualificar la formació com a extrema dreta, i la considera “nacionalista espanyola” i “oposada a l’essència de Cs”. Tot i així, no renega de l’acord d’investidura andalús, que titlla de “puntual”: “¿Vox és un cas extrem? Força, com els independentistes catalans, Bildu o Podem”.

El catedràtic de dret constitucional i cofundador de Ciutadans, Francesc de Carreras, ha dit aquest dilluns que Catalunya està en un moment "prefeixista com a l'Alemanya d'abans del 1933 –quan Hitler va assumir el poder–". "És el full de ruta d'aquests senyors", ha afegit referint-se a la recent carta de l'expresident del govern espanyol Felipe González a 'El País'. Igualment, ha carregat contra la carta oberta de diumenge de Junts pel Sí, "ofensiva per a tots", ha dit en la presentació de tres llibres sobre Ciutadans, durant un acte al costat d'altres cofundadors del partit i el periodista Jordi Bernal.

CiU i ERC han impedit aquest dimarts a la junta de portaveus del Parlament que Ciutadans obtingui per primera vegada un senador en efectuar el repartiment d'escons a partir de la llei d'Hondt i no del càlcul tradicional de "restes majors", encara que PSC, PP i ICV havien donat suport al partit liderat per Albert Rivera. Després de ser utilitzat el repartiment basat en la llei d'Hondt, en lloc del més habitual de "restes majors", CiU ha aconseguit 4 senadors, 1 ERC, 1 el PSC, 1 el PP i 1 ICV-EUiA, mentre que el grup de C's, amb 9 diputats, es queda sense representant a la cambra alta i tampoc en tindrà la CUP, els 3 diputats del qual són al grup mixt.

C's ha presentat el que serà el seu eslògan durant la propera campanya electoral. 'Millor, units' és la crida que fa el partit encapçalat per Albert Rivera per "combatre" el "separatisme" que encarna el president de la Generalitat. L'eslògan va acompanyat d'una imatge de les banderes catalana, espanyola i europea encabides en un cor. "No volem dues Catalunyes dividides", ha exclamat Rivera, l'encarregat de tancar un acte que ha comptat amb nombroses personalitats del món de la cultura i l'educació. Segons Rivera, les properes eleccions seran decisives per a la "cohesió nacional", i cal que els ciutadans votin per dir-li Artur Mas que no "se'n sortirà" en la seva idea de "trencar Espanya".

Pot Artur Mas anar a la presó si tira endavant una Hisenda pròpia catalana de forma unilateral? "Si es considera que no complir els mandats del govern espanyol pot constituir un delicte i sempre agafant-nos al pitjor escenari, podria existir la possibilitat que anés a la presó", assegura Joaquim Ferret, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'ARA ha consultat amb quatre experts quines conseqüències legals pot tenir per a Mas i per a Catalunya una llei del Parlament que creiï una Hisenda pròpia on els catalans haurien de dipositar els seus impostos.